Espai de Dissidència

Enric Pujol, Figueres, la Gernika catalana. Els bombardeigs de Figueres durant la Guerra Civil (1938-1939), Efadós, El Papiol, 2019, 143 pp.

Els bombardeigs contra població civil són considerats com a crims contra la humanitat. Potser és per això que en els processos de memòria històrica s’han obviat, potser amb l’excepció de Gernika i Barcelona. Tanmateix, en les darreres setmanes de la guerra, mitjançant l’aviació nazi, el franquisme va perpetrar uns violents bombardeigs que, amb poca precisió de dades, superen els 400 morts i un nombre similar de ferits per a una població de 14.000 persones. Cal sumar-hi els metrallaments i bombardeigs contra les columnes d’exiliats a la N-II.

Aquest episodi històric, malgrat que conegut pels historiadors i destacat per memorialistes, havia estat bandejat de la memòria oficial. I tanmateix, els testimonis orals i la documentació, fins ara no massa explorada revelen una tragèdia impune. Tant és així, que resulta sorprenent que ni tan sols hi hagi un cens fiable de les víctimes d’un conflicte del qual, la historiografia oficial, ha fet un gran esforç per calcular el nombre de víctimes i la seva identitat. Ans al contrari, el règim del 78, i bona part del món acadèmic, també el català, tenen certes ganes d’ignorar les responsabilitats encara clares en el conflicte. També se sol obviar que Figueres fou la segona ciutat més castigada pels bombardejos en termes absoluts, i la primera en víctimes mortals en termes relatius.

A partir d’un exercici rigorós de documentació i d’història oral -en el context d’un projecte col·lectiu a la ciutat, l’historiador Enric Pujol, professor a la UAB i membre de l’IEC fa una aproximació breu i colpidora de la tragèdia. Té l’encert de combinar nombrosos testimonis escrits i orals, recopilats en l’època amb què, amb el també historiador Jordi Roig, elaboraven una Història Gràfica de Figueres. També reflexiona sobre el gran silenci que l’establishment espanyol ha imposat sobre la qüestió per tapar les connivències de l’Estat actual amb un règim criminal. L’exercici de memòria col·lectiva fa aquest text imprescindible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!