Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Normal
0
21
false
false
false
ES
X-NONE
X-NONE
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
Recordo haver llegit fa
alguns mesos el llibre de Víctor Alexandre “Jo
no sóc espanyol”. Es tractava d’un text interessant, tot i que alhora, un déjà vu, on es dedicava a explicitar la
incapacitat “genètica” de comprensió del fet nacional, no estatal, per part de
qualsevol espanyol, més enllà de la seva condició social o cultural. Qualsevol
que tingui una relació fluïda amb espanyols ho constata els dies parells i ho
percep els senars. Tanmateix, malgrat una àmplia experiència en aquest sentit,
confesso que em costa acostumar-m’hi.
Normal
0
21
false
false
false
ES
X-NONE
X-NONE
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
M’ha passat per darrer
cop fa uns dies, en un congrés d’historiadors amb àmpla presència
internacional. Persones cultes, cosmopolites, mantenien la preeminença de
l’estat en el conflicte amb la Generalitat al llarg del 1937-1938, en ple
conflicte bèl·lic. Ho justificava tot basant-se en les extralimitacions legals
en què incorria el govern Companys. Si en aquell moment no hi havia govern!!!
Més aviat coexistia una realitat (matisadament) revolucionària amb un embolcall
institucional!! Si en aquell moment el
govern republicà havia abdicat de les seves obligacions de protegir la
República en ignominiosa fugida de la capital! No va ser l’única. En la conversa vaig posar
en evidència que el sentit “imperial” espanyol va impedir operacions
internacionals per pressionar les potències europees a acabar amb l’embargament
armanentístic. Es tractava, ras i curt, de propiciar una revolta
independentista al Marroc, propugnada especialment per la CNT amb la intenció
de portar problemes amb la reraguarda de l’exèrcit facciós. No va haver-hi
manera, l’historiador espanyol afirmava sense ombra de cap dubte que allò era
una bogeria, un suïcidi, un impossible, i algunes altres expressions d’aquestes
tan categòriques que desprestigiarien qualsevol historiador que les pronunciés.
Podríem discutir sobre el poliedrisme d’una qüestió historiogràfica controvertida, tanmateix, l’intercanvi d’idees
revelava que Espanya, al seu parer, era una nació eterna i gran, i que
qualsevol manera de trencar-la, en el present, en el futur, i fins i tot en el
passat, esdevenia un pecat mortal.
El meu col·lega,
interlocutor de conversa acadèmica, de tracte agradable, és un historiador reputat,
que escriu en premsa de l’esquerra oficial, crític amb el revisionisme històric
piomoavista, amb el qual vaig parlar llargament de moltes coses que ens unien.
Tanmateix, en el moment en què es qüestionava la sacralització de la nació
espanyola, punxava ós, i el doctor Jeckill esdevenia Mister Hide.
Sobre qüestions
nacionals, em considero força relativista. Tracto de mirar el fenomen amb
distància, perquè tinc clar que es tracta d’un fet emocional i sensible.
Imagino que més enllà del que pugui sentir, la condició d’historiador m’obliga
a unes certes dosis d’escepticisme. És molt trist veure persones cultes i
intel·ligents ser tan vulnerables al virus de l’imperialisme. Tindrà raó Víctor
Alexandre? Serà qüestió de genètica?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El meu col·lega, interlocutor de conversa acadèmica, de tracte agradable, és un historiador reputat, que escriu en premsa de l’esquerra oficial
Aquest historiador segur que és un dels centenars de milers de federalistes espanyols amics del PSC, de Unió i de ICV.