Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
…Som adoradors de la bellesa, i tanmateix, senzills en els nostres gustos. Conreem la nostra ànima. Emprem les riqueses sense fer gala de vana ostentació, sinó on realment són necessàries. Confessar la pobresa no és cap vergonya entre nosaltres, sinó l’abjecció i la misèria. Un ciutadà d’Atenes no abandona els afers públics per ocupar-se només de casa seva, i fins i tot aquells que d’entre nosaltres no tenen grans negocis estan també al corrent de les coses del govern. Mirem a qui defuig de la política, no pas com una persona indiferent, sinó com un ciutadà perillós; i si hi ha pocs entre nosaltres que siguin aptes per proposar, tots som bons per decidir en els afers d’estat. És opinió nostra que el perill no es troba en la discussió, sinó en la ignorància; perquè nosaltres tenim com a facultat especial la de pensar abans d’obrar, i encara enmig de l’acció, mentre que altres són valents en la ignorància i vacil·len quan comencen a pensar…
Això escrivia Pericles fa 2.500 anys a l’hora de defensar el sistema polític assembleari d’Atenes. La democràcia grega, l’autèntica, on els legisladors havien creat sistemes per evitar que els interesos organitzats dels poderosos poguéssin decidir pels ciutadans, acabava de derrotar un gran imperi. Els febles grecs, sense recursos naturals, ni grans nacions, ni vassalls, van acabar per muntar, com qui diu, al cul del món, una gran civilització que enlluernà el món.
Si avui Pericles fes una passejada per aquí, no tindria cap dubte. El que tenim aquí, amb els nostres partits, els nostres governs i les nostres institucions, no deixa de ser força semblant a la tirania contra la qual els atenencs es van rebelar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest Pèricles pensava talment ho feia un català (del segle XI). Poc penso sigui un fet casual, ans causal. La pena és que no sembla pas que hi hagi massa gent que ho recordi.