Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

16 de novembre de 2006
0 comentaris

Segolène Royal, àlies “Zapatera”

Mentre Monsieur Chirac té previst visitar avui Girona, passejant-se a escassos metres de casa meva, a França, els socialistes francesos celebraran eleccions primàries. No és cap secret que la favorita és Segolène Royal, dona del secretari del partit Hollande.
Royal, amb un estil retòric brillant, amb una personalitat força sòlida, i sobretot amb un discurs absolutament buit és anomenada com la “Zapatera”, en el sentit que, després de la desfeta de les darreres eleccions presidencials, on Jospin no va passar el tall de la segona volta, els electors d’esquerres franceses es van quedar absolutament desconcertats.   Zapatera és, o pretén ser, la metàfora del baix estat de moral (o moral sense el “de”) de les esquerres franceses, les quals esperen un miracle a l’últim moment, tal com s’esdevingué amb les eleccions espanyoles del 14-M de 2004.  

A mi em sembla molt bé un sobrenom així, perquè realment enllaça amb l’essència del seu discurs i la seva praxi política. Tant per Royal com per Zapatero, esquerra és un simple substantiu que indica més un espai físic que polític. Un verb brillant, un discurs ben construït, encara que una absència absoluta de missatge, i per suposat de praxi. Una esquerra tipus Blair, basada en acceptar i adaptar a ulls clucs el més terrible del liberalisme, i en tot cas fer gestos demagògics a l’electorat en contra d’alguns sectors de treballadors com són els docents. És a dir, culpabilitzar les víctimes, i no fer res per canviar les desigualtats. En resum, respecte de combatre les desigualtats, respecte de combatre la precarietat laboral, respecte a l’especulació immobiliària, respecte al combat de les màfies econòmiques que s’estenen en una metàstasi terrible, “rien de rien”.
En certa mesura, tant la Royal (per cert, en traducció catalana vindria a esdevenir “Reial”) com en Zapatero ens mostren que les esquerres que ens prometien que a sota les llambordes hi havia les platges, ens mostren que avui la racionalitat i la moral política reposen sota tones de llambordes i ciment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!