Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

10 de juny de 2015
8 comentaris

Salveu els convergents

Contràriament al que pensen molts elements abrandants de l’esquerra, la independència no és possible sense transversalitat. Parlem de transversalitat política, encara que també social, ideològica, cultural, antropològica, existencial…

No és cap secret el neguit que suscita la tebior del moderantisme català en aquests moments transcendents de cruïlla històrica en el qual ens juguem el futur. Convergència, que l’entenc com una amalgama complexa de sensibilitats diferents, ha estat empesa vers els rengles del sobiranisme per les circumstàncies, com bé han confessat molts dels seus protagonistes. Unes circumstàncies dures que comporten sortir de l’armari independentista. Una vegada ja has exhibit la teva condició, la cosa ja té difícil retorn. Ara el que cal és certificar-ho per la via dels fets.

Entre el món sobiranista, com s’ha vist en les darreres eleccions, hi ha molta histèria acumulada. Això és un fet que també passa en el món de les esquerres. Una histèria també atiada per la sensació de desconfiança mútua entre les diferents opcions polítiques. Aquest és un símptoma clar que experimenten les societats amb una baixa autoestima, forjada a còpia de frustracions i maltractes continuats.

La pressió interna i externa (també per part d’uns poders fàctics que mostren la seva insatisfacció per la deriva de CiU) el que demostra és que les coses estan canviant. I la constatació d’un altre fet irremeiable. Catalunya només serà independent si hi és tothom. Això vol dir, no només el màxim nombre de partits, sinó d’ideologies, projectes polítics, classes i grups socials. En aquest sentit, sense CDC no hi pot haver independència. Per tant, més enllà de les simpaties o antipaties que puguin inspirar-nos determinats fets o plantejaments, més val tenir una certa cura d’un partit que, ens agradi o no, ha exercit un gran protagonisme en la història recent del nostre país. No seríem on som sense la transformació interna que ha empès a tants a les rengles de l’independentisme. Per tant, pressió, la justa.

Ara en els propers dies, les forces obscures de l’imperi (amb un Duran Lleida a qui caldria disfressar de Darth Vader), tracten de fer gestos desesperats per evitar allò inevitable. Més enllà de les crítiques que tots faríem al partit creat per Pujol (i molts d’altres), convindria seduir-los vers posicionaments econòmics menys liberals i més socialdemòcrates. Al cap i a la fi, el que cal no és tant la DUI (un pas absolutament necessari), sinó l’esborrany d’un disseny de país prou atractiu (o si més no acceptable) per al 80% de catalans.

  1. Clar que ha de ser transversal, però si de debò voleu arribar a d’independència doneu les regnes a qui no dubte ni ha hagut de sortir de l’armari. La resta és marejar la perdiu. Aquests han agafat les regnes per no perdre el poder però lo de donar gas en direcció independentista només ho fan quan hi ha les càmeres davant, la resta del temps se la passen mirant de que els seus amics no perdin el poder.

  2. MLN, Moviment d’Alliberament Nacional, en la meva memòria argentina i llatinoamericana, en castellà.
    Tres quartes parts de les societats del mon hem debatut aquest tema des de meitat del segle passat.
    Quan van començar els processos de descolonització en la post guerra Nº 2.
    A l’ Amèrica Llatina, la burgesia urbana i el terratinents arruïnats per les multinacional, com la United Fruit, acabaven arrossegades a l’enfrontament contra l’imperi ianqui. NO tots, òbviament, com Duran.
    No hi han possibilitats d’assolir la llibertat d’un poble i el començament de la construcció d’un nou estat, si no participen la majoria dels sectors socials. Axó inclou sectors amb interessos econòmics irreconciliables, com la burgesia i el proletariat.
    I com passa sempre, desprès, si es que hi ha un desprès, ens matarem amb entusiasme
    ….
    Per cert, Duran no durarà gaire

  3. Josep, per descomptat que el moviment ha de ser transversal, però jo dono les regnes a en Mas. Cadascú surt de l’armari quan creu que està disposat a sortir…, quan ha entés que siguir com estàvem no porta a res…És ell que es va jugar el coll (i la seva llibertat) el 9N. És ell el que convocarà les eleccions (d’acord, perque només el pot fer el president, però és president per ser el més votat…). És ell el que diu que marxarà a casa seva si l’aposta no funciona… l’Oriol només està esperant ser el 1r president de la República Catalana. A què s’ha arriscat?. De quins quadres disposa l’Oriol per governar el nou estat?. Podrà aportar 3 noms, no tants (amb garantia) com carteres…per tant els primers anys, el meu capità del vaixell serà el Mas i que l’Oriol i cia vagin aprenent…

    1. CiU és un seguidor no un creador de la moda independentista tot i que sempre han sabut treure la bandera quan els ha fet falta escudar-se d’alguna cosa. Ara tant sols s’han vist empesos a sortir de l’armari per no perdre les eleccions, no hi ha més. Evidentment ho han vestit com una epopeia, com un acte coratjós i valent.
      Però escoltar lo de jugar-se el coll en boca del mateix protagonista fa molta pena, una mica més d’humilitat i bastant menys màrqueting anirien molt bé al país.
      És més, molt possiblement tota aquesta posada en escena sigui només una farsa prèviament pactada entre CiU i PP per tenir al poble distret i motivat envers un enemic comú, l’estratègia del “Divide et impera” és tant antiga com l’imperi romà.

      Per tant, mentre aquest partit sigui al timó estarem a anys llum de la independència real, el que si que veurem és com fan bullir l’olla per després tirar la pilota endavant. És vergonyós veure com un president de la Generalitat utilitza l’excusa sobiranista per intentar polaritzar i influir fins i tot unes eleccions municipals, com si tenir un alcalde de CiU a Barcelona fos el que es necessita per assolir la independència. A això s’ha de dedicar el molt honorable president? A anar dient que si no es vota als seus no hi haurà premi? Va home va, vergonyós!

      Hi ha qui encara els defensa com el “dream team” de la política catalana, com els més preparats per liderar el país. Com ja he dit, veient el nivell a que s’ha de rebaixar el president deixa molts dubtes de les qualitats del seu equip. A més a més, vist com esta el país crec que seria bo per tots donar pas a gent sense experiència, que no estigui encara corrompuda per l’exercici del poder i que no tingui hipoteques amb els poder fàctics. En definitiva, necessitem “novatos” de la política, pitjor no ho faran.

  4. Si jo t´expliqués amic Diez.
    Des d´ERC anem amb peus de plom a dir quelcom que soni desagradable a orelles de CiU.
    Suportem les lliçonetes diàries de CiU, sobre com ens hem de comportar i sobre allò què hem de fer i el que NO hem de fer.
    Acceptem ser els culpables (segons CiU) de que els pactes post-municipals no cumpleixin amb allò pactat d´inici entre les dues formacions, tot i que per exemple a Terrassa “casa meva” i a d´altres poblacions, no han donat ells el suport requerit.
    Serem l´ase dels cops per tal que CiU no pateixi.
    Però si us plau CiU, deixeu de maquinar amb d´altres forces no sobiranistes, “per si de cas …”, doncs això no és que no agradi a ERC, és que no agrada a ningú.
    HO ENTENEU, CiU???

Respon a Ramon Sayol Fontbernat Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!