Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

23 de maig de 2019
0 comentaris

Prevaricació moral

El 1933 Martin Heidegger, el gran filòsof alemany, s’afilia al partit nazi i al cap de poc serà nomenat rector de la seva universitat, la de Friburg. Malgrat que abans ja havia mostrat el seu antisemitisme, no havia tingut cap recança a tenir una estreta relació amb col·legues jueus, o a mantenir una relació amorosa amb la seva alumna Hannah Arendt, quan ell li doblava l’edat (ella en tenia 17, i ell, 35). Tanmateix, la primera cosa que fa en ésser nomenat rector és expulsar tots els jueus de la universitat, també Edmund Husserl, el seu gran mestre, mentor, i fins a cert punt, amic, amb qui havia passat moltes vetllades a la seva cabana als boscos de la Selva Negra. A Husserl, ni tan sols li serà permesa l’entrada a la biblioteca de la universitat, mentre que s’ordenarà la destrucció dels seus llibres. El mateix Husserl enviarà tot el seu arxiu, la seva obra de sis dècades recollida uns 45.000 folis a la Universitat Catòlica de Lovaina, a Bèlgica, a fi d’ésser salvada. Per la seva banda, Harendt, inhabilitada per a exercir la docència per jueva, fugirà la tardor de 1933 a París. Després de diversos anys entre França i Palestina, la invasió alemanya va fer que, com a refugiada jueva, acabés en el camp de concentració francès de Gurs, d’on va poder obtenir, miracolosament, un visat cap als Estats Units.

Heidegger fou un filòsof brillant, i un monstre com a persona. Un pensador molt influent com a pare de l’existencialisme, i un individu sense cap escrúpol. En termes filosòfics, exemplifica amb la seva trajectòria el que podríem anomenar “prevaricació moral”, és a dir, cometre una acció tenint ple coneixement i consciència de la seva injustícia i de les conseqüències perverses. Més enllà de la polèmica sobre la sinceritat de la seva militància nazi, el seu instint d’obediència el va convertir, en això, un monstre, un zombi ètic.

No puc evitar a pensar en Heidegger quan miro Meritxell Batet i Manuel Cruz (precisament un filòsof!) Batet sembla que fou una brillant estudiant de dret i sembla una persona intel·ligent. Això precisament fa més greu la seva falta. Sap perfectament, i és plenament conscient que la llibertat de persones innocents és en les seves mans. Que, com a presidenta del Congrés, té a les seves mans la possibilitat de permetre exercir els drets polítics als seus representants. Sap i coneix perfectament que es tracta de ciutadans exemplars, amb família, amics i una trajectòria ètica sense màcula. Sap que pot paralitzar l’aberració jurídica que s’està perpetrant al Congrés.

Tanmateix, ha optat per fer un “Ponç Pilat” i rentar-se les mans. Ha optat per obeir les ordres del Borbó, una espècie de Lannister que, en el darrer moment esdevé un Targaryen. Ha optat per l’interès polític, per evitar una revolta interna en un PSOE on bona part dels barons assumeixen una visió erdoganista d’Espanya. Ha optat pel càlcul polític, d’evitar, debades, una major tensió en unes institucions on el Búnquer s’expressa sense recances, i s’alimenta de la inacció de les bones persones. Ha optat per l’obediència deguda, com l’Eichmann jutjat a Jerusalem i analitzat per Hannah Arendt. Ha optat per Heidegger.

L’obediència no és cap virtut, i la moral es fonamenta en els valors humanístics. És en l’obediència on recau bona part dels crims contra la humanitat. Apel·lo a la consciència abans que no cometi un terrible delicte anomenat “prevaricació moral”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!