Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

11 de desembre de 2006
6 comentaris

Pinochet, un aficionat

Els patètics darrers anys de Pinochet han posat en evidència, no ja la insuficiència de les institucions internacionals per perseguir els crims contra la humanitat, sinó la monumental hipocresia de les autoritats espanyoles.
L’obsessió del jutge Garzón per tal de lliurar-lo al tribunal de drets humans a La Haia -i les maniobres del laborisme britànic per evitar-ho- contrasten amb la impassibilitat i el saboteig de les autoritats judicials i executives espanyoles per evitar que hi hagi una comissió de la veritat espanyola que jutgi els crims de guerra del període 1936-1981. Se’n parla molt de Pinochet, tanmateix, aquest vulgar traïdor era un simple aficionat que no va arribar mai a l’alçada de la sofisticada perversió del franquisme. Unes xifres.

Xile de Pinochet Espanya feixista
Desapareguts 3.000 – 10.000 30.000 – 90.000
Morts Al voltant de 30.000 500.000-600.000 (inclou les víctimes de la guerra civil, provocades pel cop d’estat.
Exiliats 20.000-30.000 450.000 – 500.000
Empresonats Al voltant de 30.000 Al voltant de 500.000
Total 83.000-100.000 1.480.000 – 1.690.000

Pinochet, un simple aficionat. Encara espero que els diaris que avui tant el blasmen i que tant sovint van donant lliçons morals als llatinoamericans vagin reclamant la suspensió de la llei d’Ammistia de 1977 (També anomenada del Punt Final versió 1.0) i del projecte de llei de Memòria Històrica (Punt Final 1.1. versió per a col·leccionistes.

  1. Mira, volia fer un posting semblant al teu 🙂

    Segons dades de les pròpies organitzacions de drets humans xilenes (l’anomenat Informe Rettig), el nombre de morts documentats pel pinochetisme va ser de 1.151, i el de desapareguts de 979.  O sigui, com a màxim, estem parlant de 2.130 repressaliats directes.  A aquests es poden afegir uns 164 víctimes de la violència política (que no entrarien dintre de la xifra de repressaliats directes sino d’altres accions).

    No és que mes de 2.300 persones siguin poques, però són una xifra insignificant al costat de qualsevulla altra dictadura.  I naturalment, és una xifra inferior a la d’assassinats pel dictador Castro i pel seu antic lloctinent, el criminal Ernesto "Che" Guevara.

  2. M’ha quedat molt clar el missatge que volies donar , has descrit perfectament la realitat de la memòria històrica de l’Estat.Una realitat difosa i encara embrutada per l’alliberada injustícia , que planeja en els records dels familiars dels desapareguts robats…

    Sembla el pati d’una escola el intentar defensar una dictadura amb altres que han estat més assassines…Ni que n’hagués estat una.

    S’ha fet molt mal en qualsevol dictaura, i no cal oblidar que encara ens acompanyen arreu del món.Les morts provocades, regalades, imposades, salvatges, injustes,cruels…han de ser jutjades i SENTENCIADES justament.Així que els nostres fantasmes haurien d’estar tancats i parar de donar voltes sense deixar-nos dormir.Així com tants fantasmes de tantes dictadures i d’altres models , que tampoc cal oblidar, també reguen de sang els seus carrers, embrutant també els daltres països.Però més sofisticadament… una sofisticació que abraça a la societat amb tanta força, que la  deixa sense aire, per ofegar-la lentament en la sev apròpia ignorancia.

    I cal despertar, d’aquesta ignorancia, per acabar amb les presents i jutjar a les passades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!