Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

30 de maig de 2007
1 comentari

Perspectives de col·lapse

Us passo l’article que vaig publicar ahir, al suplement de l’Aula, del Diari de Girona

PERSPECTIVES DE COL?LAPSE

Aquest inici de curs va ser el més complicat dels darrers anys.
L?aplicació de la sisena hora havia exhaurit el nombre de professorat
disponible i l?administració va haver de recórrer a mesures d?urgència,
de discutible legalitat, per tal que els centres de primària poguessin
sobreviure. Que l?aplicació de la sisena hora ha estat traumàtica, no
és una opinió, és un fet. Ho corroboren, famílies, alumnes, mestres i
qualsevol observador independent que ha vist com una mesura pensada per
seduir electors està dissolent una tradició de cooperació pedagògica a
primària, ha provocat seriosos problemes organitzatius reconeguts pel
propi Departament, ha generat malestar entre els docents i, sobretot,
hipoteca el futur més immediat.

La pitjor solució, de la pitjor manera, en el moment més inoportú.
Aquesta era la triple conclusió sostcrita pel prestigiós sociòleg
Salvador Cardús en un recent article. Francament, resulta
extraordinàriament preoucupant que una administració no examini les
seves xifres ni navegui de tant en tant per la plana web de l?Institut
d?Estadística de Catalunya. En els propers deu anys experimentarem unes
transformacions demogràfiques que poden comportar un col?lapse del
sistema, tret que el seny entri al Departament i desactivin la pitjor
decisió educativa del que portem de segle. Si analitzem el cens del
professorat, ens n?adonem que en deu anys, a un de cada quatre
professors li arribarà l?edat de jubilació, és a dir, a 17.000 dels
67.000 que hi havia en actiu al sistema públic a octubre de l?any
passat. Això no seria un problema si hi hagués noves generacions que
poguessin reemplaçar les que es retiren de la docència. Tanmateix, si
mirem les dades del padró continu consultables a l?Idescat, trobem que
aquell professorat que s?incorpora a escoles i instituts, normalment al
voltant dels 25 anys, és a dir, els nascuts al 1981 o 1982 pertanyen a
períodes on al Principat comptàvem amb 100.000 naixements anuals.
D?aquí deu anys, els joves de 25 anys formaran part d?una generació que
amb prou feines ultrapassaran els 60.000. Si fessim una fàcil
extrapolació veuríem que per cada deu nous professors d?avui, en
tindrem sis quan les jubilacions arribin al seu moment àlgid. Hi ha
factors que encara agreugen aquestes perspectives. En l?actualitat, el
nombre de naixement de catalans s?ha enfilat fins acostar-se als
80.000, fet que representa una quarta part més dels alumnes que avui
tenim als centres, que de moment desborden les escoles de primària, i
que en poc temps ho faran als de secundària. De fet, des de fa uns
quants anys, a Catalunya en general, i a Girona en particular, entre
demografia natural i immigració, es registra un creixement sostingut en
el nombre d?alumnes de primària de l?ordre d?un quatre per cent
interanual.

Hi ha encara un altre factor que pot acabar de desestabilitzar el
sistema. D?acord amb el Procés de Bolonya, el curs vinent serà l?últim
que magisteri sigui una carrera de diplomatura, a cursar en tres anys.
Si les previsions són certes, la Facultat de Ciències de l?Educació
iniciarà els nous estudis de grau en mestre de primària, de quatre
cursos, el 2008-2009. Això significa que tres anys amb posterioritat a
aquesta data, hi haurà un any sense mestres titulats. És més, la
promoció anterior, que s?iniciarà el curs vinent, és possible que sigui
molt reduïda. Ser els últims d?un pla d?estudis condemnat a l?extinció
no resulta precisament estimulant, i és possible que com a estratègia
individual, per tal de ser graduat, en comptes de diplomat, hi hagi
estudiants que voluntàriament repeteixin algun curs per accedir al nou
pla d?estudis. La qual cosa pot agreujar la situació. En comptes d?una
promoció buida, ens en podem trobar amb dues, i en un moment
demogràficament delicat.

L?actuació del Departament respecte a aquesta qüestió no es pot
entendre des dels paràmetres de la lògica, i més, quan reconeix que,
d?acord amb les seves previsions, el curs vinent hi haurà un dèficit de
1.000 mestres a tot Catalunya, o com les seves pròpies enquestes
qüestionen la utilitat de la mesura empresa. Les mesures d?urgència
preses fins al moment han estat valorades negativament pels centres, i
percebudes per a molts, com a una devaluació de la professió. En un
futur pròxim, la cosa pot anar encara pitjor. És més fàcil obtenir
recursos econòmics que formar mestres competents. La primera opció pot
obtenir-se ràpidament mitjançant un crèdit. La segona és
extraordinàriament complicada i implica molts anys. És difícil
improvisar professionals que han de dedicar-se a millorar l?educació de
les noves generacions. La retirada de la sisena hora és l?única
alternativa possible per corregir aquesta situació provocada
artificialment, contra tota lògica educativa, de la pitjor manera, i en
el pitjor moment, i que de moment, està obtenint resultats contraris
als que afirmava perseguir.

  1. Més que col·lapse -que considero del tot improbable, malgrat la solidesa de l’anàlisi, crec que allò que pot tenir de sucós el tema és el DESGAT de la institució escolar a ulls dels ciutadans (usuaris obligatoris) i professionals que s’hi dediquen…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!