Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

10 de novembre de 2017
4 comentaris

No són ultres, són paramilitars

Els mitjans, o ho han silenciat, o passen de puntetes: el contrapunt a les mobilitzacions pacífiques de milions de ciutadans per la independència, primer, i per la democràcia actualment, han estat operacions de caça contra persones, escoles, mitjans de comunicació, protagonitzades per la ultradreta. Fins a 107 ferits hi havia registrats fa alguns dies que inclou pallisses, cops, traumatismes i ferides, al que cal afegir operacions de vandalisme contra propietats privades, a banda d’insults, amenaces o intimidacions contra els nostres legítims representants polítics.

Com a historiador protesto contra la fàcil etiqueta d’”ultres”. Malgrat que les diverses imatges d’agressions i agressors mostren tipus ben coneguts entre neonazis, falangistes, caprapats o fatxendes amb esvàstiques tatuades, o que es puguin registrar la presència de policies nacionals fora de servei o polítics de partits amb representació parlamentària en accions agressives, la realitat és una altra: no són ultradretans, són paramilitars.

La trista i depriment història de la Transició ens mostra com, a la fi del franquisme, les forces repressives van fer un esforç d’acomodació a nous costums més democràtics, i van preferir subcontractar o privatitzar la violència. El cas de l’assassinat dels advocats d’Atocha, l’atemptat a El Papus o Montejurra en són diversos exemples. L’anomenada “batalla de València”, en què el blaverisme va adquirir el monopoli de la violència urbana n’és un altre exemple. I, per als qui encara tenim una mica de memòria, a la Barcelona de finals dels setanta i principis de vuitanta, no era inusual assistir a les caceres indiscriminades per part d’escamots de fatxes. Aquesta violència sempre va quedar impune. El cas de Guillem Agulló és encara un escàndol que clama al cel.

Per tant, els veritables episodis de violència que s’estan vivint aquests dies estan essent protagonitzats per grups que, malgrat tenir certa estètica ultradretana, en realitat actuen, conscientment o no, com a paramilitars que fan la feina bruta d’un estat que veu, entre indignat i espantat, que està perdent el control del carrer. La prova de tot això és que encara no hi ha massa constància de detencions entre aquestes persones de qui, sovint gràcies al valor i el rigor de periodistes com Jordi Borràs, coneixem noms, cognoms, trajectòries, contactes, i fins i tot els programes de “first dates” en què han mostrat la seva garrulitat. És per això que Borràs, el fotoperiodista gracienc deu ser l’home que ha rebut més amenaces de mort de tot el país. Si fossin ultradretans, serien simplement detinguts i empresonats com passa a qualsevol altre país normal. Que hi hagi passivitat policial mentre agredeixen persones (per cert, amb una certa predilecció pels residents estrangers amb cara d’africans) demostra connivència, la mateixa que permet que un dels assassins dels advocats d’Atocha faci “curiosament” d’assessor de la policia espanyola.

És cert que molts d’aquests fan servir gent de poques llums, especialment entre el lumpen dels barris addictes al nacionalisme banal, el masclisme barroer i les carències curriculars. També és cert que les ràtzies que van atacar Catalunya Ràdio i van terroritzar una escola el 27 d’octubre sortien precisament d’una de les àrees més benestants de Barcelona. Tanmateix, el que fan, encaixa amb una definició del diccionari de la Real Academia de la Lengua Española:  “Sucesión de actos de violència ejecutados para infundir terror; actuación criminal de bandas organizadas, que, reiteradamente, y por lo común de modo indiscriminado, pretende crear alarma social con fines políticos”. Doncs bé, aquests centenars d’individus practiquen el terrorisme impunement pel carrer, mentre que persones honrades són avui a la presó.

 

Nota: Càpsula setmanal del Girona Ara, de Fem Ràdio.

 

 

  1. Un par de meses, tal vez algo más, antes de las elecciones del 1 de octubre, empecé a escuchar rne1 a la mañana… Me sorprendió desagradablemente observar que había un marcado acento”popular” entre los tertulianos… Me sorprendió desagradablemente observar cómo iban, entre líneas, dando consignas a “su gente”… Yo, la verdad, más esperaba ver aparecer grupos ultra que la desmesurada actuación de la policía… Porque los estaban reclamando, entre líneas, claro, pero los estaban reclamando.. Y hoy, cuando escuchaba al portavoz después de la reunión de ministros de hoy viernes… Esa manera de decir las cosas, sintiéndose superior, el q se sabe “vencedor” y le gusta regodearse, “te he ganado, te he ganado..” Falta mucha educación y mucha clase.. Lloro

  2. Alguna responsabilitat tindràn els partits (PSOE-PSC, PP, C’s, Falange, ets., etc.) i organitzacions vàries (SCC, etc.) que van de bracet d’aquests criminals. Responsabilitat també de les polícies i polítics que fan ús i en treuen beneficis. Atentament

  3. És cert, una veritable lacra, a través de twitter els renten els cervell i els instiguen a actuar . Jo personalment he llegit alguns d aquest missatge. Penos veure com aquest missatges venen d dirigents polítics de partits de primera fila.

  4. VOX SOMATENS CIUTADANS PP ….PSC? Hem fan mal els ulls de veure com un partit , q es creu d esquerres se integri en mig de tant feixisme .
    Alimenten a les seves masses amb missatges de provocació i exaltació al odi , personalment he pogut llegir alguns d aquest missatges , deligran , penos, cert q al mig d les manifestacions q organitzem hi han polis i militars camuflats , o se de primera mà.

Respon a Mercè Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!