Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

7 de febrer de 2021
20 comentaris

L’Escola Nova 21 certifica el seu fracàs

Pel gener de 2016 es va crear un conveni entre el Centre UNESCO, la Fundació Jaume Bofill la Universitat Oberta de Catalunya i l’Obra Social “La Caixa”, al costat d’altres entitats com la Fundació Jesuïtes Educació i altres vinculades al món dels negocis i la digitalització anomenat genèricament Escola Nova 21. Des d’un principi va comptar amb la col·laboració del Departament d’Educació, el Consorci d’Educació de Barcelona i altres espais institucionals a fi que les propostes d’aquesta entitat poguessin aplicar-se al sistema educatiu, impulsats directament per la pròpia administració.

Malgrat la inconcreció de propostes educatives, aquesta aliança o programes, que van arribar a aplegar 494 centres públics i privats amb major o menor implicació, hi havia alguns punts en comú, com ara la intensitat d’ús d’un retòrica pedagogista i conceptes del món empresarial, el pes aclaparador de les direccions en l’orientació del centre, la tria a dit del professorat, la pèrdua de drets laborals i la indefinició de les accions pedagògiques a desenvolupar. També existia una certa tergiversació sobre la “innovació” atès que referents com el treball per projectes, el constructivisme, la mentoria o altres tècniques, en alguns casos tenen més d’un segle d’antiguitat i es venien practicant feia molt de temps als centres educatius del país.

Per contra, bona part de les accions desenvolupades tenien un elevat component de fe i entusiasme en què un conjunt de receptes màgiques podrien resultar un “impuls” i “revulsiu” contra un sistema educatiu que, des d’aquestes instàncies s’acusava d’”obsolet”, “tradicional”. Fe i entusiasme no necessàriament comptaven amb continguts concrets o instruments pedagògics mínimament pautats i reconeixibles. En bona mesura, bona part de la formació responia a “ted talks” o xerrades motivacionals molt a l’estil del que fan algunes empreses privades per posar pressió als seus empleats.

Paral·lelament, el programa va comptar amb una elevada cobertura mediàtica, tant a mitjans públics com privats, tot fent-se ressò de la idea que a) l’ensenyament vigent a les escoles resultava caduc i no donava resposta als reptes del segle XXI i b) calia un sacseig transformador de l’escola en la direcció que recorda força a l’evolució dels centres educatius anglosaxons, que solen actuar com a empreses que competeixen per un mercat (els alumnes) en una perillosa dinàmica de competitivitat, atomització, i com a conseqüència, de creixent segregació educativa.

La realitat era molt més complexa. El sistema educatiu que no formava part de la “xarxa d’escoles pel canvi” no responia en absolut a l’etiqueta d’obsoletes o tradicionals. Ans al contrari, el salt educatiu dels darrers vint anys ha estat ben evident, i la immensa majoria de centres i professorat han evolucionat de manera ben espectacular d’acord amb l’esperit del temps. És més, els indicadors globals del sistema evidencien que en una generació s’ha fet un gran salt endavant respecte a reducció del fracàs escolar, excel·lència educativa i incorporació d’alumnat nouvingut. Les carències no tenen a veure amb pedagogia com a insuficiència crònica de recursos, ràtios elevades, inversió ridícula i retallades que han llastat greument la viabilitat del sistema. Ara bé, res de tot això sortia en les xerrades motivacionals amarades de “pensament positiu” o en els documents de l’Escola Nova 21, que ho apostava tot al lideratge dels directius i l’entusiasme i col·laboració (voluntària o no) del professorat, tal vegada com succeeix en el món corporatiu nord-americà.

 

Via Augusta, tenim un problema

Els informes que, discretament arribaven de la Inspecció Educativa no compartien l’optimisme dels impulsors del programa. Es detectaven nombrosos problemes. El sacseig també va desestructurar, en alguns casos, l’ordre dels currículums. L’espontaneisme d’accent Summerhill, generava cert caos a les aules. A més, direccions autoritàries i claustres massa crèduls van comportar problemes interns entre el professorat. En alguns casos, i gràcies a aquesta fe i entusiasme es detectaven comportaments massa familiars per als psicòlegs especialitzats a “desprogramar” víctimes de sectes. Vam detectar que sovint el programa EN21 servia per fer propostes de no continuïtat, i en alguns casos, per assetjar docents amb plaça definitiva per demanar-se el trasllat o comissions de servei. Allà on tothom que s’atrevia a parlar coincidia, és que exigia una dedicació i unes hores molt més enllà de tota racionalitat (caps de setmana i vacances inclosos) fins al punt que una porció significativa acabava amb la síndrome burnout (la del treballador cremat) i, en base a l’atmosfera de fe creada a l’entorn, molts se sentien culpables de no assolir expectatives impossibles.

La realitat és que el Departament, malgrat que no va atrevir-se a desautoritzar l’experiència (mai es reconeixen els errors a Via Augusta), va començar a refredar les expectatives dels promotors. Així, el desembre de 2019 el Conseller Bargalló va decidir deixar de donar suport ni continuïtat al programa, i contradient al que el Departament s’havia compromès un any abans, no l’estendria a la resta d’escoles. Això va representar un gerro d’aigua freda i una desautorització tàcita, que els impulsors es van prendre molt malament, malgrat les creixents evidències que el qüestionava.

 

El Consell Superior d’Avaluació certifica l’efecte placebo del programa

El 24 de novembre de 2020, el Consell Superior d’Avaluació de Catalunya, i el seu president, van comparèixer davant del Consell Escolar de Catalunya per presentar les conclusions de les proves de competències bàsiques realitzades a l’alumnat de 6è de primària de Catalunya. L’interessant dels resultats és que va fer una comparativa dels resultats globals respecte dels centres que formaven part del programa Xarxa de Competències Bàsiques (on semblava tenir un efecte lleugerament positiu) , i finalment, les dels centres participants a Escola Nova 21. Més enllà del biax i correccions de les dades (entre els centres EN21 hi ha una desproporció respecte a centres concertats que apleguen classe mitjana-alta), amb les xifres a la mà, es demostra que no hi ha pràcticament diferències (per sota dels marges d’error) entre els participants i no participants del programa. En altres paraules, que malgrat l’esforç, dedicació, propostes a dit, assetjaments, explotació laboral, caps de setmana de treball i altres danys col·laterals, les propostes d’Eduard Vallory i la Fundació La Caixa, les conseqüències, pel que fa a resultats educatius, són nuls, amb un efecte placebo sobre les xifres.

 

Malgrat que s’ha fet servir molta diplomàcia per evitar posar en evidència una decisió del Departament d’Educació errònia, el propi Consell Superior d’Avaluació, certifica el fracàs del programa. I, d’una manera discreta, com sol ser la tasca del Consell Escolar de Catalunya, dóna a conèixer a la comunitat educativa que ha representat un error del qual n’hauríem d’aprendre. No es pot confiar cegament en qualsevol persona o entitat que promet millorar el sistema sense evidència científica. I encara menys quan s’ha registrat molta manipulació emocional (realment, els docents volen millorar l’escola pel compromís amb els alumnes i les seves famílies) i una agenda política clara de desregulació del sistema educatiu, amb l’ús del dit, una autonomia que encobreix gestions autoritàries i una absoluta absència de lideratge per part de la Conselleria

 

P.S. Qui això escriu ja va advertir fa prop de cinc anys, quan el programa tot just començava, dels perills que es podien preveure. Després d’haver estat rebutjat per alguns prestigiosos mitjans educatius, el vaig publicar al meu bloc, on avui s’acosta a les 30.000 visites. El podeu consultar al següent enllaç: L’Escola Nova 21, unes preferents educatives

  1. Crec que, amb aquest article, et tires pedres en la teva pròpia teulada. El què demostren les xifres és que , amb noves metodologies, sense exàmens, sense llibres, sense tanta pressió, els i les alumnes aprenen exactement el mateix que les escoles més convencionals. Amb els mateixos resultats, tenim infants i adolescents més autònoms, amb més capacitat de treball en equip, més resolutius, crítics i capaços d’auto avaluar el seu propi treball i les seves capacitats. En definitiva, més feliços i amb ganes d’aprendre .

    1. Tot això que afirmes no ho pots provar. L’ únic que vol dir és que els bons alumnes ho són amb qualsevol mètode i els que no ho són ídem. El professorat està fart i molts de nosaltres ens estem plantejant deixar-ho quan, abans, ens encantava la nostra feina. La gran majoria de direccions són xiringuitos dèspotes, he vist llançar ganivets a claustres que abans estaven units, guerres civils entre propostes per arribar a direccions, direccions imposades pel departament que arriben i tracten al claustre com a nens petits, renyant i castigant com si fòssim imbècils. Privatització i traspàs de diners públics a fundacions privades. Propaganda de bancs i empreses a les aules. He fet trobades a hotels i restaurants el primer dia com si fossim ESADE i el dire un reiet medieval, en fi……el que constato és que per aconseguir tot el que ponderes no calia ni valia desmontar-ho tot. El professorat canviem, millorem i ens formem any a any, no calia liquidar-se i exprimir als professorat i a més sense recursos perquè perdudica principalment a l’ alumnat. S’ ha liquidat la democràcia dels centres i n’ hem privatitzat el concepte i això és gravíssim.

  2. Completament d’acord amb Camino, els que hem format part d’aquest procés de transformació no tenim la visió teva, ho veiem molt diferent.
    A més a més si hagués estat un fracàs el Departament d’Ensenyament no hagués impulsat el Laboratori de Transformació Educativa, s’estan invertit molt recursos i moltes hores de facilitació de centres, formació online, … per algun motiu serà, no?

  3. Bon dia Mar

    A banda del ” no tens idea del que parles ” tens algun argument o dada objectiva que justifiqui o recolzi la teva opinió?

    Per ser defensora del programa EN21 et veig mol poc empàtica o respectuosa . Sembla que no t apliques un dels principis bàsics del programa que defenses .

    Prova d´argumentar les teves respostes

  4. La font de la informació es pot consultar consescat, és l’acta de 24 de novembre de 2020. “Quant a la xarxa Escola Nova 21, els resultats de centres pertanyents i no pertanyents, corresponents a la mostra de 2019, la darrera efectuada, són molt semblants a primària. A secundària, la mostra incorpora un biaix invers al descrit per a la Xarxa de Competències bàsiques, ja que hi ha més pocs centres de complexitat alta que de baixa. En aquest cas sí que s’aprecia un cert diferencial en favor dels centres pertanyents a Escola Nova 21, si bé no es tracta de diferències notables. Pel que fa als centres que havien participat a les dues xarxes, el diferencial respecte dels que no hi pertanyen és considerable, de quasi set punts en llengua castellana i matemàtiques, si bé sense incidència en la competència cientificotecnològica.”
    “Per acabar, el senyor Mateo valora que la Xarxa de Competències Bàsiques ha desenvolupat una bona feina en els centres d’alta complexitat, que ha de tenir continuïtat. Respecte de l’Escola Nova 21, proporciona als centres i famílies una nova narrativa educativa a partir del treball en competències bàsiques i en altres, cosa que fa que tinguin un camp d’actuació més ampli, que no perjudica les competències bàsiques.”
    L’acta de la reunió inclou l’exposició de Joan Mateo, president del Consell Superior d’avaluació del Sistema Educatiu, en la seva exposició es refereix a les dades dels centres avaluats d’EN21 i no en parla pas en termes de fracàs.

  5. Ha estat un plaer llegir i entendre l’article de Xavier Díez sobre EN21. Com a enginyer m’he fet una idea molt cabal. Crec que l’adopció irreflexiva de ‘la gestió anglosaxona’ és molt lesiva per a moltes corporacions. Ara parlem d’educació, però en el món de l’empresa també pot ser molt nociu d’implantar sistemes que es basin en forts lideratges i seguiments acrítics(?) o imposatd. Malgrat el comprovat èxit d’organitzacions que implanten el treball col·laboratiu de forma horitzontal, moltes escoles de negoci promouen la verticalitat, la competència, la desconfiança i la pugna interna entre els subjectes. Per a què? Per guanyar-se el favor dels caps, ‘progressar’ i evitar ser etiquetat com a ‘desafecte al Projecte’. Parlar en aquests termes en relació a l’educació, per a mi, és un immens despropòsit. En algunes de les aportacions que m’han precedit, s’observa aquesta tensió. Fins i tot la desqualificació entre docents. No és normal. Poc pas que és bo. També sorprèn molt que el Departament, des de Rigau a Bargalló, fiés la renovació del sistema públic a un aglomerat d’entitats privades. Es farà una reflexió sincera i fonda? Algú assumirà alguna responsabilitat? N’haurem après de cara a futur?

  6. La meva experiència a l’EN21 és com mare, l’escola pública del les meves filles era una de les vint i escaig seleccionades. Puc assegurar que vaig ser víctima del discurs que ens va venir a vendre al menjador de l’escola en Batllori, un discurs, reforçat pel director del centre. Vaig caure de quatre potes al parany! Però a mesura q transcorrien els cursos m’adonava q allò era un desastre! La teoria era molt bonica però no es portava a la pràctica. M’adonava que les meves filles no aprenien res…el contrari! Fins i tot la meva filla gran s’avorria a l’escola perquè deia que no feien res, va fer el mateix a 2n que a 3r i que a 4t. Els àmbits, ambients…, O com vulgueu etiquetar la franja, eren els mateixos cada curs…la meva filla petita va fer els mateixos a p3,p4 i p5, el primer cop resultaven interessants però després? Ja no suposaven cap motivació!…com a mare un cop viscuda aquesta experiència he arribat a dues premisses. La primera, q l’EN21 ha estat un engany i una manipulació per part de mans privades, era un projecte enfocat cara als docents, i qui menys importava era els alumnes, encara q ens expliquessin el contrari. La segona, que perquè un alumne O una alumna aprengui fa falta un/a professor/a: implicat, amb ganes de treballar, motivat, amb vocació, per poder assumir els diferents nivells, reptes q és va trobant cada any a cada grup. Per a mi, el titular és escaient i encertat l’escola nova és un fracàs!

  7. Doncs jo parlo com a pare d’una nena que a 6è de primària estava avorrida, no l’interessava el què feia a classe. I ara és a 3r d’ESO a un Institut EN21. Està motivada, li agrada el què fa. Us ben asseguro que aprèn i no només conceptes deslligats. Té un raonament crític que ja m’hagués agradat a mí a la seva edat. Ha desenvolupat competències en treball en equip, presentacions en públic, debat…
    Aquest article sembla més un pamflet d’una secció sindical que una altra cosa. Destil·la rancúnia vers els promotors. L’ús que fa de les dades té un biaix escandalós, totalment allunyat de la valoració científica que vol fer creure i indigne d’una persona que té un doctorat.

  8. Fa uns anys vaig fer una substitució d’un trimestre a un d’aquests centres i vaig deixar de tenir vida social. La dedicació a la causa havia de ser completa si volia que allò tirés endavant.

    Un parell d’anys més tard, una mestra formadora que defensava aquest tipus d’escola va venir al meu centre a fer un curset. Li vaig comentar aquest increment bestial d’hores de dedicació que suposa treballar d’aquesta manera i la seva resposta va ser:

    “Sí… Però a mi m’agrada…”

    ¡Ole tú!

  9. Y a quién debo creer, a ti que has vivido una experiencia maravillosa o a Nuria, que ha comprobado con sus dos hijas que es horroroso. ¿No estarás sesgando tu opinión en base a tu existencia?

  10. Sóc professor de secundària de matemàtiques sense experiència en cap centre EN21 i el que conec és molt limitat. El curs passat vaig tenir un grapat d’alumnes de 2n ESO que venien d’una escola de primària EN21 i no vaig notar una diferència de nivell remarcable, el que sí que vaig trobar és un fet fonamental: cap dels alumnes preferia el sistema EN21 i tots van declarar sentir-se alliberats per fer l’ESO en un centre convencional. Potser es tractava d’un problema concret d’un centre EN21 concret, no ho sé, però trobo a faltar l’opinió dels alumnes, de la qual també hauríem d’extreure conclusions.

    Com a ciutadà us diré que de sempre l’educació ha estat massa polititzada i aquesta no és una excepció. Vivim en una voràgine econòmica en la que les persones, també els infants, estem al sevei de l’economia. La presència d’entitats privades en el projecte em genera recels. Però també em genera recels el Departament d’Educació i els seus reiterats intents de fer de la educació una eina política i/o econòmica. Recordo molt bé l’intent del Conseller Maragall de modificar el calendari escolar amb la finalitat espúria de salvar les estacions d’esquí, comennçant el curs una setmana abans i fer una setmana de vacances al febrer, una “setmana blanca”. Ara tornen a la càrrega volent avançar una setmana el curs escolar, que emfatitza la doble utilitat de les escoles com a centres educatius i llocs d’aparcament de criatures pequè les famílies puguin dedicar-se plenament a servir a l’economia en forma de treballadors assalariats. Lògicament el Conseller González-Cambray no confesarà aquesta raó i dirà que ho fa en nom de la millora de la qualitat de l’educació, com de costum, a cost zero.

    El que vull dir és que ens podem inventar mil formes d’ensenyar sense augmentar el pressupost i que aquestes mil formes donaran el mateix resultat, perquè al cap i a la fi, el que importa, el que realment importa, són les ràtios, la motivació del professorat (que guanya enys que un policía i que mostra plenament les prioritats dels governs), els mitjans materials, etc. Ves per on que tot el que sí que incideix directament en la qualitat de l’educació costa diners. Això és el que hauríem de demanar, pressupost per a deixar de ser la cúa d’Europa, enlloc d’invents abocats al fracàs. Aquesta experiència sembla ser que no apunta millores de nivell i sí perjudica molt la professió docent quant a dedicació necessària per a dur-la a terme i, per tant, hauria de caure en la categoria de projecte fracassat.

Respon a Núria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!