Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

29 de juny de 2021
1 comentari

La segregació escolar a Catalunya

La segregació escolar és un fenomen que, malauradament, és consubstancial al propi sistema educatiu. De fet, una de les funcions subterrànies de l’escola és que, de manera sostinguda en el temps i amb desigual intensitat entre països, tendeix a reproduir les diferències socials d’origen dificultant, a la pràctica, el teòric objectiu de possibilitar la igualtat d’oportunitats que els legisladors tendeixen a reivindicar en els optimistes preàmbuls dels seus textos legals. Sostenia Honoré de Balzac que sol haver dues històries: una d’oficial, fonamentada en mentides, i una de secreta, on es troben les causes reals dels esdeveniments. I la realitat és que tenim un sistema escolar segregat en contra de les declaracions públiques, perquè som en una societat on, privadament, aquest fet greu té els beneficiaris de sempre que fan servir el sistema educatiu per blindar-se de la competència dels perjudicats habituals. O, en altres paraules, el sistema oficial està plantejat per donar oportunitats teòriques, mentre que, a la pràctica, els mecanismes subtils funcionen perquè es consolidin i perpetuen les diferències d’origen.

 

Una definició

Per entendre què és la segregació escolar, donarem per bona la que proposa Maria Segurola a l’informe que ha publicat la Fundació Bofill sobre la qüestió el 2020:  “La segregació escolar és la distribució desigual de l’alumnat entre els centres educatius d’un territori” (SEGUROLA, 2020:4), i que té com a fet visible la concentració d’alumnat vulnerable en determinats centres. Des de certa incorrecció política s’omet la nèmesi: la capacitat de concentració de grups benestants en determinats centres, majoritàriament de titularitat privada, com ha succeït tradicionalment. I això, en una societat com la catalana, on segons la sociòloga Marina Subirats on les classes treballadores representen el 60%; les classes mitjanes un 39% i la classe alta, l’elit, al voltant de l’1% (SUBIRATS:2020), i això, tenint en compte que Subirats fa servir dades prèvies a una crisi, la de 2008, que en l’actual context pandèmic pot haver empitjorat encara més la correlació, representa un problema de primera magnitud. 

És això el que explica que Catalunya tingui un dels índexs més elevats i preocupants pel que fa a la segregació escolar, una tendència, que com assenyala l’autora de l’informe, és, malauradament creixent. De fet, segons l’índex de Gorard [que assenyala la proporció d’estudiants d’un grup minoritari en una escola respecte a la presència del segment en una àrea geogràfica concreta] és de 0,30. Això significa ésser la segona comunitat autònoma més segregada, després de Madrid amb 0,36 (CAÑADELL, 2020: 113). Amb dades molt ben elaborades, i aprofitant la feina feta per l’equip del Síndic de Greuges, el 87% dels 122 municipis amb més de 10.000 habitants analitzats hi ha el que els sociòlegs denominen una segregació “alta” o “molt alta”.

 

Unes causes, unes conseqüències

Això explica, com és de preveure, les elevades taxes de fracàs escolar i abandonament prematur, concentrats a més en determinats segments demogràfics. De fet, tots els analistes de polítiques educatives estableixen una clara correlació entre sistema segregat i índex de fracàs, a banda de generar un greu problema pel que fa a la cohesió social. Tanmateix, a diferència del que consideren bona part dels opinadors sobre el tema (denominar-los “experts” seria atorgar-los un poder que ve mediatitzat pels laboratoris d’idees que financen la seva recerca), l’escola no és causa, sinó conseqüència; no és qui provoca la segregació, sinó que n’és víctima. Perquè el rerefons de tot plegat és, conjuntament amb la segregació residencial, la competència entre grups socials i l’ús de l’educació com a mecanisme de distinció social (BONAL, 2012). En aquest sentit, i en un context de creixent desclassament de les classes mitjanes, en circumstàncies d’incerteses econòmiques, la manera de preservar la posició social és gràcies al capital social i cultural, fins i tot simbòlic. Així, tal com recull Maria Segurola (SEGUROLA, 2020: 2), les famílies busquen escoles que els assegurin homogeneïtat social, projectes educatius singulars i bons resultats escolars.

Per tant, la segregació escolar és una conseqüència de les desigualtats, i no pas la seva causa. Respon a les estratègies familiars de manteniment de l’estatus, especialment greus en un país on un bon cognom val més que una bona formació. En una estructura econòmica i social endogàmica, carregada de petites i mitjanes empreses i un escàs nombre d’empleats públics –que, amb la selecció objectiva, són una eina d’ascens social tradicional–, el capital social és més rellevant que l’educatiu. La manera habitual d’aconseguir feina té a veure amb els contactes dels cercles de coneguts i familiars. Per tant, moltes famílies matriculen els seus fills en aquells centres educatius que permetin establir coneixences interessants. O, explicant-ho d’una manera més dràstica, molts pares estan disposats a pagar diners, no pas perquè l’escola X o Y sigui bona, sinó per comprar una agenda de contactes als seus fills que els puguin resultar útils en el futur.

Això té conseqüències devastadores des d’un punt de vista social. Tanmateix, això no ha sorgit per generació espontània. L’historiador José Luis Oyón, a partir d’un exhaustiu treball en base a censos i padrons municipals durant el primer terç del segle XIX va establir en un esquifit 12% els barcelonins capaços de millorar l’estatus social, entre dues i tres vegades menys que societats com la francesa o l’alemanya, i fins i tot la tan classista de la Gran Bretanya  (OYÓN, 2004). En la situació de crisi actual, sembla que aquest classisme de la societat catalana se sosté, i la doble xarxa escolar esdevé un dels seus principals instruments per mantenir-lo.

Tanmateix, i en els darrers anys, a partir d’una política que potencia l’autonomia educativa dels centres, s’observa el fenomen d’allò que es coneix com a “triple xarxa”. Dins de l’escola pública, sovint en base a projectes educatius singulars i mecanismes subtils de discriminació –quotes elevades, sortides que generen esforç econòmic, menjadors i extraescolars exorbitants,…– i l’abús del que es denomina “innovació educativa”, genera una dinàmica de competitivitat entre centres que potencia la concentració de determinades famílies amb major potencial cultural -i per tant, de major disponibilitat d’informació en determinats centres públics, on a més, direccions autoritàries tendeixen a gestionar els centres seguint el model de les concertades. Els mecanismes de què ha dotat el Departament a les direccions (la capacitat de selecció del professorat, la imposició de determinats projectes d’autonomia), no han fet sinó potenciar el fenomen de la segregació. Altres pràctiques com les jornades de portes obertes o la potenciació de la comunicació externa, en xarxes socials o amb tècniques publicitàries fa que algunes direccions “venguin” directament qualitat, enfront la competència, com si es tractessin d’un producte més, seguint el model anglosaxó de potenciar un mercat educatiu on la competitivitat pot arribar a graus de deshonestedat extrems. Més enllà dels experts, la dura i la crua realitat és que, a partir de l’anomenada “llibertat d’elecció”, la  vox populi funciona com a mecanismes d’atorgar bona o mala fama a un centre, i contribuint i expandint a la polarització social, i per tant, al fenomen.

 

El pedaç del Pacte contra la Segregació

És cert que institucions diverses, començant pel propi Departament, alguns ajuntaments, el Consell Escolar de Catalunya, i molt especialment el Síndic de Greuges, són conscients del fenomen, l’han analitzat en profunditat, i fins i tot proposen algunes solucions. Alguns ajuntaments han propiciat polítiques de repartiment equitatiu d’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de situacions socials. El Síndic va elaborar un potent informe on analitzava amb rigor la situació, i va proposar, en el que va constituir el Pacte Contra la Segregació Escolar (2019) un conjunt de mesures, recollides d’alguna manera en les propostes de Decret sobe Processos d’Admissió i sobre els Concerts. Tanmateix, i com USTEC·STEs (IAC) va valorar en el Consell Escolar de Catalunya, eren mesures insuficients que podien atenuar els efectes més nocius sense tocar l’arrel. I és per això que va emetre un vot particular desmarcant-se de l’esmentat pacte i proposant aquelles mesures que serien necessàries per capgirar una situació que, malgrat certa preocupació no exempta d’hipocresia, continua empitjorant.

Més enllà del camp de les bones intencions, de les opinions de suposats experts, o d’intents tímids de modificar una pèssima dinàmica coherent amb una involució social acumulada en el que portem de segle, el problema de la Segregació Escolar a Catalunya és dels més greus, no només en el camp educatiu, sinó en la viabilitat del nostre país com a nació. La segregació d’avui és la descohesió social de demà. Urgeix un canvi profund i ràpid per revertir una dinàmica perversa. I no valen mesures tímides, sinó un canvi radical en la manera de concebre el propi sistema educatiu, on l’equilibri en la composició social passi per damunt d’una teòrica “llibertat d’elecció” que a països democràtics com Finlàndia, simplement, no existeix.

 

Bibliografia

Xavier Bonal (dir.), Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local. Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 2012.

Rosa Cañadell, Albert Corominas y Nico Hirtt, El menosprecio del conocimiento,  Icaria, Barcelona, 2020.

José Luis Oyón, El cinturón rojinegro. Radicalismo cenetista y obrerismo en la periferia de Barcelona, 1918-1939, Carena, Barcelona, 2004

Maria Segurola, Informe: Estat i evolució de la segregació escolar a Catalunya 2020, Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 2020

Marina Subirats, “Les classes mitjanes a l’hora del desencís”, Ara (3-X-2020)

NOTA: Article publicat al número 45 de la revista Docència.

Respon a eulàlia Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!