Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

29 d'agost de 2015
0 comentaris

La mostra permanent sobre l’exili a Agullana

Ahir vaig tenir el plaer de visitar la mostra permanent sobre l’exili que fa pocs mesos es va obrir a Agullana. En tant que el municipi forma part d’un dels imprescindibles llocs de memòria relacionats amb la retirada de 1939, amb espais emblemàtics com el Mas Perxès, com a lloc de pas de bona part de les elits polítiques, socials i culturals del nostre país, aquest poble de l’Alt Empordà a pocs quilòmetres del Portús, resulta més que idoni que esdevingui una subseu del MUME (Museu Memorial de l’Exili) amb epicentre a La Jonquera, i que té l’encert d’esdevenir un arxipèlag d’altres espais de memòria transfronterera (amb indrets especialment emblemàtics com la Maternitat d’Elna o la Platja d’Argelers, i ben aviat, amb el camp de confinament de Rivesaltes).

La visita em va ser guiada per l’Enric Pujol, comissari de l’exposició, autor del projecte museístic del MUME i una de les persones que coneix amb més profunditat l’exili català posterior a la guerra civil. La mostra, concentrada en una petita sala, conté una informació valuosa i ben ordenada (que és tot el que es pot demanar a una exposició) que ve acompanyada per tres reportatges audiovisuals sobre diferents aspectes relacionats, i que expressa la transcendència històrica de l’exili (amb el seu impacte catastròfic per al país i per als afectats), alhora que la desconeguda història de l’organització dels exiliats dispersos arreu del món, així com de la transcendència personal i professional de bona part dels afectats.

Enric Pujol, comisario de la exposición./ M. D.

Una de les idees que encertadament es transmet en la sala és un afer que detecta qualsevol que hagi dedicat algunes hores a indagar sobre el fenomen. El bo i millor de la cultura i la societat catalana va haver d’abandonar el país. L’exili va poder ser exterior i interior (i sovint ambdós alhora, tenint en compte el bandejament públic dels retornats). En una Catalunya que havia experimentat  una exuberància creativa i cultural, el feixisme amb la bandera actual de l’estat, va foragitar, d’acord amb el lema cisellat per Millán Astray, la intel·ligència. I en aquest sentit, les institucions espanyoles franquistes van posar en pràctica el mateix que feren les forces ocupants alemanyes a Polònia: eradicar qualsevol nucli o persona amb capacitat intel·lectual, artística o de talent, per reduir la població a la indigència moral. I això és un aspecte al qual encara aspira el PP i C’s, tenint en compte personatges com Wert o Carolina Punset.

Quan mirem la qualitat de l’obra en tots els àmbits (literari, científic, musical, artístic) de l’exili, i contrastem amb la misèria cultural de la Catalunya interior, on qualsevol obra literària en català o de temàtica catalana havia d’ésser sotmesa a la prohibició, la censura i la clandestinitat, entenem el projecte global espanyol: el genocidi identitari. D’aquí la importància d’entendre i conèixer la dimensió de l’exili. Allò del qual es privà a la majoria de catalans.

Quan es visita l’exposició, i es reflexiona al voltant del seu contingut, s’arriba a la conclusió que l’independentisme és la conseqüència natural de l’existència del nostre país. El franquisme fou implacable amb l’exili, i la Transició acabà de rematar-lo. Atès que el règim de 1977 es fonamentà en l’amnèsia, també els exiliats catalans en varen continuant essent víctimes. De fet, encara no s’arriba a valorar en la seva mida justa bona part de les obres escrites i creades arreu del món, tot mantenint en la ignorància d’un fenomen històricament transcendent. Quatre dècades de relativa normalitat democràtica i institucional, també ha portat al nostre país a generar els propis referents. Uns referents cada vegada més allunyats, i en certa mesura incompatibles, als d’un estat que encara aspira als mateixos objectius que els del franquisme: reduir una nació i la seva cultura a la indigència. El millor homenatge que podem fer a aquella veritable generació perduda, és seguir el camí de la independència.

English    Español

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!