Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

22 de novembre de 2015
65 comentaris

La CUP en la cruïlla

Quan el 27 de Setembre les urnes van emetre el seu veredicte, el meu primer pensament va ser el de “planyo en Baños”. L’aritmètica jugava una mala passada al país, perquè si bé el suport a la independència és indiscutible, l’ambigüitat de les xifres posava en greus contradiccions un país que, com tots és complex i no sempre coherent. Planyo en Baños perquè l’he tractat en alguna ocasió, és del meu barri, i sé que és plenament conscient que el pes de la història s’ha abraonat en contra seva. Malgrat que la CUP és allò que es podríem qualificar com a OPDI (Objecte Polític Difícil d’Interpretar), i que les decisions seran fruit de tensos debats, és conscient que els objectius el tenen enfocat i que qualsevol decisió que es prengui es traduirà inextricablement en una pluja de crítiques i gesticulacions. Hem arribat a un punt que, des de les lògiques de cada espai polític, només podem aspirar a una minimització dels danys.

Mirat des d’una perspectiva d’aquest estrany conglomerat anomenat com a Junts pel Sí, la lògica hauria d’indicar una política parlamentària convencional: pactes de programa, repartiment de seients, i una dura negociació, que tanmateix, reconeix unes mateixes regles del joc. Això implica una certa estratègia de tensió, gesticulació, i algunes dosis d’hipocresia. Allò que els adolescents contemporanis resumeixen excel·lentment en el concepte “postureo”. Tanmateix, la CUP no és un partit. Ni tan sols una fràgil coalició o una confederació de grups d’afinitat. Des del camp de la ciència política seria més aviat un moviment, i des de la filosofia, un estat anímic. Malgrat que estigui conformat per persones de gran formació, disciplina i rigor, com tot moviment i estat anímic sol ser voluble i mutant, marcat per paradoxes i contradiccions, fet que el permetria considerar, com deia el president Montilla referint-se al tripartit, com a un “artefacte inestable”. Com a moviment, doncs, no aspira al poder, sinó a modificar la cosmovisió de milions de persones, a empènyer gent de diversa classe i condició, a postulats i actituds polítiques contra el sistema actual en què el neoliberalisme i el capitalisme és acceptat acríticament per la majoria. Per descomptat no volen càrrecs, ni declaracions, ni entren en la dinàmica transaccional, perquè parlen un llenguatge diferent. Això no significa que no vulguin mesures tangibles (el seu programa i el seu darrer document en van plens), ni que tampoc no busquin mesures simbòliques (i el cap d’en Mas ha acabat esdevenint involuntària bandera).

És per això que tot plegat és tan difícil. És per tot plegat que l’ansietat s’ha disparat entre un independentisme que s’ha convertit en una addicte a les emocions fortes i que s’ha acostumat a unes quantes victòries simbòliques. És per això que aquest element que representava la CUP (que certificava la transversalitat del sobiranisme) representava un element imprescindible per a establir el relat que era el conjunt de la societat catalana el que volia una ruptura contundent.

L’actuació de la CUP a la darrera legislatura, l’aportació política i intel·lectual dels darrers anys li ha conferit prestigi. Tanmateix, aquesta expansió que li ha permès multiplicar els suports, la visibilitat i la militància, també precipita l’esclat de les tensions internes larvades. És lògic, això succeeix a qualsevol moviment polític que s’expandeix de manera ràpida. Perquè no cal ser un expert per veure que hi ha visions enfrontades sobre moltes de les coses, especialment entre aquells sectors amb visions més puristes, i les que es consideren més pragmàtics. L’obsessió per Mas, al cap i a la fi, ve motivat tant pels fets concrets dels darrers anys (la dimensió neoliberal de moltes de les seves polítiques i les amistats perilloses amb Felip Puig o Mas Collell) com de l’herència de l’antipujolisme sociològic present a part de l’esquerra. El problema és com aquest posicionament anti-Mas ha acabat esdevenint això, una bandera, un símbol, una obsessió. I això està generant un problema inesperat des de la perspectiva d’imatge pública.

Perquè, certament, la CUP si ha destacat és per acumular al llarg dels darrers anys una imatge pública potent, com a els més treballadors i íntegres de la classe, que s’han guanyat el respecte social per la seva coherència i fermesa, encara que això no sol implicar que s’hagin guanyat capacitat de lideratge, reservat a personatges moralment més ambigus. Al cap i a la fi, la majoria de la gent no és íntegra ni virtuosa, més aviat al  contrari. Ara i abans (i probablement després), la gent sol ser voluble, posseeix un munt de defectes, no sempre actua amb honestedat i sol caure en la temptació dels comportaments corruptes. És per això que sovint la majoria prefereix dipositar la seva confiança en gent imperfecta i carismàtica, en persones que les enganyin. No cal anar massa lluny en el temps ni en l’espai per veure-ho. Només cal preguntar els nostres amics italians i la seva peculiar relació amb en Berlusconi. La virtut, com ens recorda Maquiavel, no sol ser el que s’acaba imposant en la lògica social i política. Ser respectat no significa sempre ésser inspirador o tenir massa influència.

Al llarg d’aquests dies de negociacions discretes, poques coses han transcendit. Fins i tot el fet de tenir certa proximitat amb persones que hi participen no aclareixen dubtes sobre el que realment està passant. D’altra banda no m’interessa conèixer gaire detalls, encara que prego que algú apunti en un dietari el que passa per facilitar la feina als historiadors. Tanmateix, si ens els primers dies post 27-S la CUP complia estrictament la condició de la discreció, a mesura que passen les setmanes sense un acord, la imatge (i els silencis, o la manca d’explicacions clares sobre els motius al “no”) fan que a poc a poc, els cupaires comencin a ésser presentats com a intransigents. No sabem pràcticament res del que està passant a les negociacions (i em pregunto si els que hi són presents comparteixen aquest sentiment), tanmateix, percebo que comencen a perdre la batalla mediàtica. I no es tracta només del fet que la majoria dels mitjans actuïn deliberadament en contra seva, sinó de les dificultats per fer entendre de manera clara el perquè d’aquest posicionament.

Entrem en un “momentum” que en clau de la física podríem llegir com a moment crític en què es pot decidir tot. Tothom està d’acord en què un avançament electoral seria un desastre (potser no estrictament polític, encara que sí de terribles conseqüències morals).

Ningú m’ha preguntat l’opinió aquests dies. Per a mi també han estat difícils, i com passa amb molta altra gent, he tractat d’aïllar-me de la tensió del moment. Penso que ningú no està calibrant bé les seves forces. I que en aquesta transició estranya, les forces polítiques han de prendre decisions en clau de realitat, més que en clau de principis tan elevats com poc útils. La independència només és possible si hi ha la majoria dels sectors socials implicats. És molt ingenu pensar que podrem independitzar-nos només des dels discursos d’esquerra, i utòpic i absurd parlar d’una República d’unes classes treballadores (que en bona part s’han deixat entabanar pel vot nacionalista de Ciutadans i el PP, només cal veure les anàlisis sociològiques recents). Junts pel Sí ha d’entendre que hi ha algunes reivindicacions essencials per construir una república per aplegar la majoria social, com la renúncia a les privatitzacions, o polítiques socials ambicioses. La CUP ha comprendre que Convergència no es vulgui suïcidar com a coalició i sacrificar el seu líder natural. Artur Mas pot caure més bé o més malament. És un personatge històric, com tots els personatges, caracteritzat per les contradiccions, per les seves glòries i misèries, pels seus errors i encerts. Tanmateix resulta difícil d’explicar una obsessió contra una persona que, sense el seu gir copernicà que li ha comportat greus conseqüències personals, no seríem en aquest punt d’aquesta història.

A la independència només hi podrem ser si hi ha les Teresines i els rastaflautes, els religiosos i els ateus, els neoliberals i els anarquistes. Això implica generositat recíproca. I tolerància amb les persones. I renúncia a la capacitat de vet.

    1. Quina claredat en la teva reflexió, del que està passant a Catalunya, l’has clavat Xavier, felicitats per aquest gran article. Espero que en prenguin nota els dos patits independentistes, ja que tenen a les seves mans, un molt desitjat i reivindicat nou futur per Catalunya i s’adonin que primer és el País.
      Que la els egos personals no ens traeixin, si son tant miops de no veure el que la societat els demana no es mereixen està en el nostre Parlament.
      Espero que tots dos el llegeixin.

  1. Magnífic el comentari. Moltes gràcies per aquesta flexibilitat intel·lectual imprescindible per facilitar i poder executar l’acord polític que permeti exercir el mandat democràtic que ha expressat el poble de Catalunya.
    Deia el pensador Blaise Pascal (1623-1662): “S’ha de saber dubtar quan cal, saber afirmar amb certesa quan cal, i sotmetre’s quan cal. Qui no ho fa així, no entén la força de la raó. Hi ha gent que es pronuncia contra aquests tres principis: o afirmant-ho tot amb certesa com si tot fos demostrable sense conèixer cap demostració, o dubtant de tot sense saber quan cal sotmetre’s, o sotmetent-se en tot sense saber quan s’ha de jutjar”.

  2. Gràcies per ser tan clar. De moment en aquest sentit només he llegit un article de Blanca Serra, i ara aquest teu. Em pregunto si a la CuP hi ha més veus com la vostra. Em provoca perplexitat la frase “ningú m’ha preguntat l’opinió aquests dies”, tenint en compte que anaves a la llista per Girona.

    1. Bé Anna, jo en canvi crec que potser és l´única frase desafortunada de l´article; vull dir que com a militant entenc que el 29 precisament és quan ens demanen opinió.
      Potser una mica més de feedback amb els/les militants aquests dies hauria estat ideal, però també era molt i molt complicat…

      Salutacions

    2. (no sé si estic repetint la resposta)

      bé Anna, a mi en canvi la frase aquesta (“ningú m’ha preguntat l’opinió aquests dies”) em sembla potser l´únic desencert de l´article. Jo sóc militant i entenc que em demanaran opinió el dia 29, i que l´ideal hauria estat fer-ho abans i que hi hagués hagut una mica de feedback amb la militància, però que aiò és molt i molt complicat.

  3. Sí, hi ha lloc per a tots. I en el si de tota aquesta heterogeneïtat, que ha d’incloure els del “sí que es pot”, no seria millor un sr. Mas vicepresident i un Romeva o Junqueres president? Almenys aquests últims no han menyspreat els de Cat SQEP.

  4. Xavier, una molt bona reflexió. La majoria dels catalans no som de cap partit. Ara bé, es necessita un lideratge; aquest lideratge no ha de ser anbsolut sinó compartit. Està clar que hem de fer un país per a tots, des de CDC a la CUP. Serà molt positiu pel país que la CUP hi tingui quelcom a dir gràcies als 10 diputats que ha obtingut. Seria una llàstima però, que segrestés al procés i … hi ha prou motius per a tirar endavant. Tu ho has explicat molt bé. Gràcies! Necessitem articles conciliadors com aquest.

  5. Felicitats per l’article!
    Sóc un dels milers de catalans que no vam poder votar des de l’estranger, la meva intenció de vot era per JxS i he de dir que les teves reflexions les trobo molt encertades.
    Crec que els setanta-dos diputats independentistes estan treballant i penso que tot és una estratègia consensuada per tenir govern en el moment més adequat, per enfortir les estructures de l’estat propi i tenir una República Catalana inapel·lable internacionalment.

  6. El pressing cup parece que empieza a sofisticarse. Después de sacar toda la batería pedestre de insultos y desprecios, ante lo que parece un muro difícil de derribar, pasamos a métodos más expeditivos. Ahora la táctica consiste en hacer ver que es desde dentro de la misma CUP que arrecia la presión. Se suceden artículos y declaraciones mediáticas de supuestos “disidentes” de la intransigencia cupera de no investir a Mas. Es curioso que no salgan el mismo número de articulistas convergentes acusando de la misma intransigencia a JxS por no ceder con el “o Mas o nada”. Pero vamos a ver, señor historiador, candidato por Girona, no le parece que podría usted esperarse a ejercer estas dudas en las distintos ámbitos de debate que se van a dar hasta el 29-N precisamente para dirimir, por parte de la militancia, qué se ha de hacer? Le parece que es de recibo soltar todo esto justo antes de que se convoquen las asambleas varias con las que, precisamente, la CUP pretende dar voz a los disidentes para, si fuesen mayoría, cambiar las tornas? Que nadie le ha preguntado?..Pues es precisamente para eso para lo que se harán las distintas asambleas, para preguntarle y que exprese su desacuerdo con la no investidura de Mas. Parece que algunos tienen prisa por lavar los trapos sucios y no espera a llegar a casa para hacerlo, tienen que lavarlos en público. O, a lo mejor, las prisas de algunos son, más bien, por otros motivos más espurios. Pues venga, hala, invistamos a Mas. Puede que la CUP desperdicie así toda su credibilidad entre votantes y simpatizantes pero, sin duda, algunos podrán tomarse la cervecita con sus amigos convergentes sin tener que bajar la cabeza avergonzados…Usted no es de la CUP, señor historiador y no sé cuántas cosas más..y si lo es, debería empezar a plantearse su filiación ideológica y ética. No pinta nada en la CUP:

    1. Benvolguda. Sóc un independent que mai no ha militat en cap partit i que he tingut l’honor d’anar a parar a la llista en un lloc simbòlic, fet que amb molt de gust tornaria a repetir.
      Cordialment XD

    2. Aquest comentari en contra de l’article d’una suposada o suposat defensor de la CUP deixa pitjor a aquesta última que qualsevol dels articles de dissidents cupaires que puguin haver aparegut.

    3. “Usted no es de la CUP, señor historiador y no sé cuántas cosas más..y si lo es, debería empezar a plantearse su filiación ideológica y ética. No pinta nada en la CUP.”

      I vostè, Victoria, qui és? Tomás de Torquemada? Guénrikh Iagoda?

    4. dues coses :

      1) No és el moment de càlculs partidistes, el mateix Baños ho va dir a Can Cuní, més escons en una autonomia de la monarquia ?

      2) Veig que el victimisme també és transversal

    5. Per poc que coneguessis en Díez no series capaç de destil.lar tanta bilis intransigent i sectària. Més que un cupaire ets un intoxicador.

  7. Perfecte ! Tot hi és i ben dit.
    La CUP ha llegit aquest article ? Els votants de la CUP l’han llegit ?

    Gracies per aquesta capacitat d’anàlisi.

  8. Et felicito per fer un comentari tan lúcid i t’agraeixo com ajudes a entendre la situació. Crec que la CUP s’han tancat ells mateixos dins d’una presó i s’abraonen a les reixes esperant que algú els alliberi sense adonar-se’n que duen la clau a la butxaca i que el seu destí només depèn d’ells. Crec que la transcendència del moment els ha desbordat i no surten de la gàbia perquè tenen por de no saber que fer un cop fora. Dubten i això no es dolent però enrocar-s’hi si.

  9. Gràcies per l’article. En Mas s’ha convertir en l’enemic número 1 dels poders factics de tot tipus i sembla que esta fent un viratge polític cap a la socialdemocràcia, el procés està dinamitant CDC fins al punt que ja parla de fer un nou partit. Cal afinar els anàlisi com fas. Romeva, Forcadell, Junqueras, Llach,…. són garantia de que serà fidel al full de ruta independentista, si hi sumem Baños, Gabriel…, majoria d’esquerres. Es pot demanar més en una Europa on fins i tot Syritza s’apunta a les retallades ?

  10. Com diuen per dalt això és només una altra forma més subtil del pressing CUP. Des de la part de la CUP que es suposa posaria ‘el procés’ per davant de cap altra consideració.

    La independència té dos problemes greus. Una es que el 50% (punt abaix o dalt dependent del dia per així dir-ho) de la població catalana no la vol, in 40% no la voldria ni que a Madrid hi hagués un festival ‘zombie’ i ressucités el Franco i tot els falangistes vells i enviéssim una creuada de zombies falangistes a Catalunya. Això només es soluciona amb temps i treball de conscienciació. I precisament entre molta d’aquesta gent en Mas no és un actiu precisament, principalment entre la gent que hi ha alguna oportunitat de fer-la canviar d’opinió.

    El segon es que els ‘independentistes tàctics’ per així denominar-los de Convergència ‘al timó de la nau’ i que fan i faran tot el possible per que al final el vaixell torni al seu port. I aquest port no és Ítaca (o al menys no la Ítaca independentista, pot ser la Ítaca del 3% i dels que pacten amb el PP ahir, amb PSOE abans de ahir i amb ERC avui per mantenir-ne el control del vaixell).

    Si realment la majoria de la direcció de Convergència es independentista és l’hora que ho demostrin i que acceptin que es posi a Mas i els seus a on els pertoca amb el pes que els pertoca. Com a part del govern i de JxSi però no com el timoner que fa xantatge sobre tota la tripulació i el passatge a cada torn de timó per què en realitat el timoner no vol seguir el rumb que li marquen.

    La CUP farà el seu procés i tot arribarà on tingui que arribar. Espero que el pressing CUP només tingui l’efecte que ha de tenir: saber la posició de una part de la societat catalana (però a la que la CUP no representa o deuria representar en la meva opinió). Però fer Mas president una altra vegada, amb un altra xantatge de Mas o res i el ‘procés’ es ‘Mas i el que diguin els caps Convergents’ em sembla que seria un gran error. Un error que ja ha comès ERC i que no crec que calgui repetir. Però en qualsevol cas els errors són part de la vida i aquest no és un camí que hagi de terminar avui.

    1. ThePaper, no tens/teniu una pell massa fina? Això del pressingCUP ja cansa. De moment, qui més pressing està suportant és un gobern en funcions amb les mans lligades entomant tot el que ve de l’estat espanyol i uns parlamentaris que s’estant cansant de no poder fer res més que declaracions inservibles. Ja n’hi ha prou d’actituds d’adolescents mal criats i deixeu de posar pals a les rodes! Si la vostra prioritat no era la independència, haver-ho dit i deixat clar al vostre programa abans de les eleccions. Així molta gent no hagués malgastat el sue vot i vosaltres podríeu seguir no sent decisius i seguir fent la “puta i la ramoneta” nois/es.

    2. Ja, ja hem escoltat els ‘talking points’ del Pressing CUP moltes vegades. Si tan pressionats estan ho tenen molt molt fàcil. Acceptar fer co-president o vice-predient o el que sigui a Mas i tranquils que tothom serà es posarà a treballar per la república. Ningú diu que Mas se’l foti a un forat. Però es clar això no pot ser.

    3. La prioritat de Mas tampoc era ser el timoner de totes totes, com ja va dir fa uns mesos en aquella famosa declaració. I mira’l ara.
      I la CUP va deixar claríssim al seu programa que independència sí, però acompanyada de canvi social. Ningú que hagi votat sabent el que votava pot dir que ha malgastat el seu vot. Almenys jo estic cansada que parlin per mi. Una altra cosa és qui va votar la CUP sense conèixer del tot la seva posició en el procés, però tot el que està passant es contempla totalment dins el seu programa i ideologia. Jo i moltíssimes persones hi estem d’acord i per això m’encén veure comentaris del tipus “han traït els seus votants”.

  11. Jo vaig votar CUP pensant que faria de contrapès a JuntspelSi en cas que els tremolèssin les cames i s’acabessin sotmetent a obscurs interessos. Entenc la CUP i tan me fa qui sigui el president. El que no entenc, ni accepto, és que no s’arribi a un acord per tirar endavant i que no es prioritzi el país. La independència és avui una emergència social i no és justificable que s’enredin en discusions bizantines. És curiós, que a la política espanyola trobo molt a faltar corpus teòric, però en la CUP, tanta erudició, em sobra.
    Aneu tots 72 per feina!!!

  12. Tinc clar el pes específic de la CUP i quin ha de ser el seu paper en la construcció nacional i després en la gestió del país: el de transformador i garant de la cohesió del sistema per evitar que hi surtin escletxes i puguin haver-hi fugues.

    tal com diu en X.D. “la majoria de la gent no és íntegra ni virtuosa, més aviat al contrari” i és cert, això ja ho va dir Maquiavel “No s’ha de confiar en les persones si no en els sistemes”

    I la CUP té la responsabilitat i la vocació de transformador i supervisor del sistema i per a mi això és el paper més important que pot tenir cap actor polític.

    Els hi desitjo tota la serenor per poder continuar i reforçar aquest paper tant important i poder deixar en segon terme el tema del lideratge (que també és important i necessari per assolir l’èxit, però molt més conjuntural i efímer)

  13. L’error rau en fer creure a la gent que les persones no poden canviar. Que la gent no pot millor o sentir-se atreta per canvis de pensament, a millor. Com podem canviar un país, un model injust, si no creiem en el poder de fer millors a les persones? És així, escupint a la cara de gent com Mas, que es vol acabar amb un sistema negatiu per a la gent? Posant etiquetes, tallant caps, no acceptant al qui és diferent, no aconseguirem anar junts cap a la independència. Una mica més de kumbajaisme i menys guillotinaires.

  14. Penso que, en el fons, hi ha una qüestió de fons (valgui la redundància), que cadascú té més o menys implícita o explícita, i que, segons això, es posiciona (sobretot com més decantat està ideològicament vers un costat o un altre). Doncs, el meu posicionament (pot agradar o no a uns o altres), l’expresso de manera condensada i declarada de la manera següent:
    Catalunya estat independent amb un govern de dretes (votat en eleccions) = SÍ
    Catalunya estat independent amb un govern d’esquerres (votat en eleccions) = SÍ
    (per reblar-ho del tot, i encara pot agradar menys a uns o altres)
    Catalunya estat independent amb sistema de república (decidit democràticament) = SÍ
    Catalunya estat independent amb sistema de monarquia (decidit democràticament) = SÍ
    MÉS CLAR IMPOSSIBLE QUIN ÉS EL MEU OBJECTIU (i prioritat) !!! (i menys ideològico-partidista, també) …
    (cadascú, segons el seu posicionament, sabrà quina és la seva prioritat).
    Gràcies.

  15. Vaig votar la CUP i estic molt d’acord amb el que escriu el Xavier Diez. No ho entenc com a crítica sinó com una contribució per trobar el millor camí. Gràcies per la valentia.

    Jo també vaig escriure una cosa molt semblant (més llarga i menys precisa) també amb ganes de contribució a trobar un camí i no com a crítica:
    http://www.jordioriola.blogspot.com.es/2015/11/lerror-en-campanya-de-la-cup-i-lacord.html

    I pel que fa a la queixa del Pressing CUP, que desacredita a qui plantegi opinions no totalment coincidents, potser no hi estaven acostumats, però si participes en política ho has d’acceptar com una cosa més del joc polític normal. És veritat que els convergents, com a partit, tenen els seus instruments per pressionar, però això només és una part del “pressing”. L’altra part prové dels 1.628.714 votants que ha tingut JxSí, que són molta gent i que té dret a dir la seva a les xarxes socials. Normal.

  16. Estic totalment d’acord amb l’article Xavier. És dels pocs que he llegit, si no l’únic, que mostra seny i responsabilitat per part de la CUP. Tant de bo, la CUP entengui que cal ser responsables i fer honor a tots aquells que us han votat en la confiança de aconseguir la independència del nostre País. Altrament, seria una traïció tant als vostres votants com als de JxSí, que hem sortit als carrers any rere any i també de molt abans cercant la independència de Catalunya. Que uns pocs no defraudin a molts. I, si us plau, sigueu ràpids i que siguem tots els 72, si pot ser més, però no menys.

  17. Puc estar d’acord amb tothom que defensi els seus arguments independentment de la seva filiació, pensar que junts pel sí ha de preservar la figura del seu presidenciable o si la CUP ha de mantenir la promesa de no investir a Mas tot es legitim.
    Però la veritat es que no entenc com la CUP pot investir cap cap de llista neoliberal amb les motxilles de repressió, privatitzacions o retallades socials, penso que CUP hauria d’utilitzar els seus escons per una altre cosa: per tractar de garantir la transparència en el procés. Es clar que són independentistes, però davant de tot han de defensar els drets dels catalans en front dels que practiquen polítiques antiobreres i antisocials i que ara miren de maquillar el seu fons per tal de mantenir el poder en les mateixes mans desde fa 40 anys.

    1. [si-us-plau, vegeu el meu comentari a 23/11/15 – 10:54]
      Per descomptat també considero legítim el vostre posicionament, Carlos, però fixeu-vos que vós mateix ho dieu: “són independentistes, però davant de tot”; per tant, segons vós, per a la CUP, i vós mateix, el prioritari no és la independència … Per a mi sí! …
      Per altra banda, Com pots decidir i exercir els “drets dels catalans” en front de res, siguin polítiques A o B, si no ets independent (s’entén com a nació amb estat)? … Reitero, i només puc fer que respectar-ho, però en tota lògica, si més no, vós “voleu la independència (suposo) si (condició) tal cosa o tal altra”, per tant, per a vós, és més important tal cosa que la independència, i, en rigor, el que voleu és aquella cosa; i afegeixo, sense independència, continuaríeu dependent en un estat (l’espanyol) en el que ja sabem la cultura i la praxi democràtica i de polítiques que gasta, mani qui mani (Ep, que elegeixen els ciutadans espanyols!).
      Doncs jo vull, i és el que jo crec, que Catalunya sigui un estat independent, perquè és un país i una societat amb una cultura i una praxi més avançada, i perquè després puguem decidir quines polítiques es fan (Ep, també elegides democràticament pels catalans!).
      Gràcies Carlos.

  18. Sí, però cal un líder, o no? Sempre perduts mirant-nos el melic del manual de partit; per què al capdavall sou un partit, oi? O, sinó què hi foteu al Parlament? Cal escoltar més a la gent, i deixar el ‘Credo’ per la oració dels diumenges independents. Quina societat més incongruent, la catalana…!

  19. Voldria fer un parell de comentaris:

    La CUP, apart d’un partit independentista, és un partit (o un moviment, com preferiu) radicalment d’esquerres. El més posicionat a l’esquerra de tot l’espectre polític. Hi ha molta gent que, sense ser independentista, l’ha votat per: a) aquesta raó, i b) perquè havien assegurat per activa i per passiva que mai de la vida no investirien Mas. I també dintre dels seus votants independentistes, molts van voler votar la CUP per les raons anteriors: per ser radicalment anticapitalistes, però, sobretot, perquè no investirien Mas: pel que implica Mas, que Baños ha explicat i raonat per activa i per passiva mil vegades.

    La gent que s’ha afiliat a la CUP no hi té cap interès partidista, cap interès pecuniari, només es mouen per ètica. Única i senzillament, per un sentit profund del que és moral. Per això mateix, mai actuaran en contra dels seus principis. Trair els seus principis, o els seus votants, no tindria cap sentit. És l’únic partit profundament íntegre, en aquest sentit. Quan el Juliana els va qualificar de “franciscans”, realment va estar encertadíssim.

    Per això mateix la CUP mai hauria d’investir Mas. S’estarien traint ells mateixos, els seus principis i els seus votants. I ningú més no podria creure en ells. Perquè un dels seus puntals és la confiança i la lleialtat a ulls clucs. Tots confiem en ells. No ens poden fallar. I no ens fallaran.

    1. Li fare uns comentaris als seus comentaris.

      1.- La CUP no és el partit més posicionat a l’esquerra. Ni han d’altres que estan més a l’esquerra, però són extraparlamentaris (i ni tan sols es presenten a les eleccions).
      El fet d’estar situat a un extrem, és garantia de quelcom? Penso que no.
      No nego que hi hagi gent que hagi votat a la CUP com a única raó per no investir a Mas; però aleshores no són coherents amb el discurs que actualment té la CUP sobre el fet de importar-lis ni molt ni gens els personalismes. Recordar, també, que al programa electoral de la CUP no es deia ni una paraula de la negativa a que Mas fos president. I és diferent dir que no es votarà a favor de la presidencia del sr. Mas, a dir que s’impedirà la seva presidència.

      2.- Del que diu de la gent que s’afilia a la CUP (la manca d’interés pecuniari i l’existència d’una elevada ètica moral), també es pot dir de qualsevol altra persona que es vulgui afiliar a qualsevol altra formació política.
      Dubto molt sobre el que diu de la manca de partidisme [independentment que, per a mi, el partidisme no és una cosa per se negativa]. Que vol dir vostè en que “mai actuaran en contra dels seus principis”? No és això partidisme? No és “partidisme” anteposar els “interesos” dels votants de la CUP al que han triat la majoria minoritària dels catalans?
      Vostè diu que la CUP “és l’únic partit profundament íntegre”. N’està segur? Segur que no tenen per allà cap “ovella negre” o “poma podrida”? Si més no, oficialment els elegits de la CUP s’omplen la boca que tenen un sou inferior als dels altres grups polítics, quan la realitat és que el full de la nòmina és el mateix per a tothom.
      Franciscans, i molts jesuïtes…

      3.- “Confiança i lleialtat a ulls clucs” a la secta (ai!, perdó: a l’organització política).
      On hem deixat el sentit crític? I la llibertat de pensament?

      Atentament

    2. I si el teu principi de coherència diu que vols la paritat de candidats i vés per on ets el meys paritari de tots els partits del Parlament?
      I si has d’escollir entre principis, com ho fas?, Vols decidir un objectiu polític que s’apropi o sigui el teu programa o vols decidir QUI no vols que el dugui a terme?
      És una llàstima?… que fins i tot els franciscans deuen matar els mosquits que els piquen, com Buda, tot i que després li demanin perdó?, jo crec que no, jo crec que fer-te adult suposa començar-se a acceptar a un mateix com a imperfecte i falible!. D’adolescent tots solem ser intransigents i radicals, però quan creixem i madurem solem conèixer molts més determinants de cada elecció que prenem i això ens sol dur a ser més tolerants amb nosaltres mateixos i per tant més capaços de ser tolerants amb els altres.
      Bé, és tan sols una opinió d’algú que tan sols vol millorar la societat en la que visc i que tan sols veig el camí de la INDEPENDÈNCIA per a INTENTAR-HO!
      Gràcies per l’article

  20. Esta reflexión del historiador etc es una estupidez.

    La CUP morirá el día que vote a Mas porque la mayoría de sus votantes nos sentiríamos traicionados. Tal vez es lo que desea este historiador-submarino etc: volar la CUP.

    Los que tienen que dar explicaciones son los que exigen que un fulano, heredero político de una banda mafiosa y escondido en una lista para que se notara poco y no asustara a los posibles votantes, tenga que ser presidente.

    Independencia para cambiarlo todo, señor articulista, no para que todo siga igual. Con más al frente todo seguiría igual y la independencia no merece la pena.

  21. Confons intencionadament a CDC amb JxSí, i a més, saps molt bé que ningú o pocs a la CUP volen enterrar políticament a Mas doncs, ens agradi o no, és avui i ara un actiu per a prou gent. Peró no volem construir un país nou amb espuris del règim del 78 i de tot el que i penja, al menis dirigint la sala de màquines. No es val qualsevol pseudoindependència. Ja en varem tenir prou amb la farsa de la Constitución Española.

  22. En general estic d’acord amb moltes de les coses que diu. El 27S, jo no vaig comptar 62 i 10 escons. Vaig dir: Em guanyat! Tenim 72 diputats.
    He viscut la dictadira, una pseudo democràcia i ara estava esperançat que aconseguiriem finalment la independència. Quasi dos mesos després de les eleccions, començo a perdre l’esperança. Els dogmatismes que observo en la CUP, de moment, han debilitat el procés.
    A mi si que em fan preguntes. Em pregunten aquells que van votar la Cup i que jo els hi vaig dir que ja ens trobariem al final. Estan molt més emprenyats del què us podeu pensar.
    Com molt bé deies, hi ha hagut gent que va votar la CUP per la feina molt ben feta en la passada legislatura. Ara, després de dos mesos de les eleccions, no crec que el resultat esdevingués el mateix.
    Jo que ja sóc gran, i lluito perquè els més joves tingueu un futur millor, ja veureu el que ens vindrà a sobre si això no surt bé.

  23. Un bon article. He llegit els comentaris i entenc la posició de la CUP i també les raons de JxS com a majoria social de l’independentisme. Si, com sospito, la CUP no investirà a Mas i hem d’anar a unes altres eleccions, crec que probablement la CUP sofreixi una marcada davallada en vots i per altra part és possible que la majoria independentista que tenim ara, pot no repetir-se. Com explicarà la història el fracàs d’aquest intent per assolir la independència? El Sr Baños pot assumir aquesta càrrega? potser si, però a mi m’agradaria que la història em recordés com aquell que va ajudar a fer del seu país un estat independent.

  24. Sóc militant de la CUP i voldria fer uns aclariments:
    1er En el programa electoral de la CUP en lloc es diu que, mai es donarà suport a un govern encapçalat per Artur Mas.
    2on Va ser la diputada Anna Gabriel la primera en dir-ho sense haver-ho consultat mai a ningú
    3er La diputada Anna Gabriel és membre d’una de les línies ideològiques de la CUP i que se sàpiga, quan va dir la frase, només es representava a ella mateixa.
    Pere

    1. Pere,

      Moltes gràcies pels aclariments. Haig de suposar que són afirmacions certes. Aleshores, ¿per què coi la CUP ens ha ficat a tots els independentistes en aquest tap, si, segons que dius, la seva raó principal no té cap fonament?

  25. “les forces polítiques han de prendre decisions en clau de realitat, més que en clau de principis tan elevats com poc útils.”

    Em costa d’imaginar una expressió més reaccionària que aquesta. Avergonyeix llegir aquestes paraules provenint d’un persona que es reinvindica propera al moviment llibertari. És una veritable llàstima que el possibilisme oportunista hagi contagiat un segment tan gran de la militància suposadament antiautoritària i anticapitalista. Si parem atenció aquest argument que invoca el pragmatisme per deixar de banda les reivindicacions de màxims (però també la crítica, el que és pitjor encara), resulta que és el mateix que feien servir les forces polítiques i sindicals -buscant ja el seu lloc la nou règim- durant la transacció democràtica respecte les lliutes autònomes dels anys 70 (vagues salvatges, ocupacions de fàbriques, assemblees de treballadores…). I si anem més enrere encara -al maig del 37- trobem que aquells que volien acabar amb les colectivitzacions i el comité de milicies antifeixistes esgrimien el mateix argument davant la CNT i el POUM (que va acabar ilegalitzat i amb els seus membres proscrits). De fet no eren arguments, sinó bales. En quina teulada es situa vosté, Sr. Diez? Dic jo que la voluntat de fundar un estat deu descansar en un principi menys elevat que anhelar una societat lliure de capitalisme (o almenys això es dedueix de les seves paraules) però, digui’m una cosa: per a qui és útil l’estat senyor llibertari?

  26. HE LLEGIT FIL A L’AGULLA. El moll de l’os en que es base la CUP es que encara està pendent laRUPTURA DEMOCRATICA del 78, resolta pel Carillo i el Guti i el PSC i el Felipe amb un pacte . Traidors de la resistencia antifranquista.Trobo aquest moll d’os anacronic i superficial. El anticapitalisme de la CUP el trobo difos. NO analitza quines son les correlacions de força a l’Estat. I a Catalunya. Els poders de l’oligarquia catalano-española IBEX 35 , hereva del’oligarquia franquista està en contradiccio amb els capitalistes no-oligarquics tipus CECOT. Puc ser un dinosaure leninista pero veig que el debat es porta a un nivell molt superestructural.Inclus revanxiste.Jo penso que aquesta contradiccio es l’anella mes debil per on FER LA RUPTURA QUE ES POT FER I CAL FER.La CUP primer , com els anarquistes del 36 vol fer la ruptura d’un canvi social entesa com una REVOLUCIO ANTICAPITALISTA.Ells no estaran al Govern provional i de concentracio . EL SEU MANDAT POPULAR ES FER DE SUPERVISORS de laRevolucio amb shows al Parlament, acampades a la Pl de S Jaume .Dons jo penso que per trencar aquestEstat continuador del franquisme cal derrotar-lo per aqui. ELS CAPITALISTES DE CDC I GRUPS EMPRESARIALS COM CECOT SON ELS NOSTRES ALIATS. Sres de la CUP esteu anclats al passat, i ens voleu portar a la derrota. Crec que politics historiadors i politolegs haurien de debatre aquesta visio de fons de la CUP. Es clar que els lliberals no els-hiva. LENIN ” L’ESQUERRANISME , ENFERMETAT INFANTIL DEL COMUNISME “

    1. Fent abstracció de l’orientació ideològica (és a dir, ni dic si la comparteixo ni si no), trobo molt interessant la reflexió i l’aportació conceptual; m’ha fet pensar i he après coses (per a mi és important). Gràcies anticapitalista vell pesuquero.

  27. Benvolgut Xavier Diez

    La bitácora t´ha surtit divinament, pero tot es més fácil del que sembla, el Mas es un gran jugador de poker i sab perfectament que no ens futarem un tret al peu (el montoro ajuda) així que ens está deixant coure a foc lent, ajudat per les armes conreadas a lo llarg dels anys, premsa, contertulis etc etc , ja va doblegar a l´Oriol de la mateixa forma.

    Que el arbre no os deixi veure el bosc, si triga masa la Cup, els votans moderats (+/- 6 diputats) els penalitzaran i tornarán a ERC i el procés s´anirá a norris.

    No és hora de fer la guerra, sabem que els Convergents, no obran el puny per cedir en res, pero no es ara que os teni-ho que enfrontar, amb la República i aurá temps i eleccions de sobra,…. pero amb l´Independencia a la butxaca.

    Per molt dolents que siguin els convergents, mai no serán com les ienes del PP + C´s + PSC-PSOE.

  28. És sorprenent la quantitat de votants que li han aparegut a la CUP entre els comentaristes habituals. Una bona part d’aquests són més que dubtosos perquè, a diferencia del que fa en Xavi Díez, semblen oblidar-se que Junts pel Sí no ha fet cap concessió en els temes socials (fins i tot en els que sortien al seu programa) i ha abonat l’enrocada convergent que ho condiciona tot a la investidura del que deia que ell no era imprescindible. Un Mas president, no només és necessari per reflotar un partit inundat de porqueria, ho és també per poder arribar a un acord amb les elits de l’estat. Quan el gran timoner abandoni el vaixell, de què hauran servit els sacrificis assumits per les classes populars ? En Xavi Díez té tot el dret a opinar, però, en la meva opinió, no li ha fet cap favor a la CUP que té una ronda d’assemblees pendents.

    1. I els comentaris i escrits dels elegits (parlamentaris i càrrecs municipals), fan algun favor?
      Si els elegits poden parlar, fer rodes de premsa i artícles periodístics, per què no ho podrien fer els que no han sortit elegits?
      Ah, i no sóc votant de la CUP.

      Atentament

  29. Alguna gent diu alegrement: “Si els altres no cedeixen, nosaltres tampoc, ja podem anar a eleccions anticipades!”.

    Si hi ha eleccions anticipades:
    – JxSí treurà menys vots segurament, tot i que en guanyarà molts provinents de la CUP però en perdrà altres fruit que España ha fet aflorar ara la corrupció de CiU.
    – Si CDC i ERC es presenten per separat (provable) CDC perdrà vots a favor d’ERC. Però per la Llei d’Hondt es perdran diputats respecte a la situació inicial.
    – I la CUP mantindrà alguns vots, però en perdrà d’altres. Tindrà la meitat de diputats. L’enquesta del CEO va recollir optimisme per l’acord i fermesa de la CUP, però si es repeteix l’enquesta del CEO ara, segur que la CUP perd molts vots (sento a molts votants de la CUP enfadats amb la seva inoportunitat de plantejar la lluita amb CDC en aquest moment que estem saltant el precipi i caurem al buit, i no més endavant quan ja haguem arribat a l’altra riba.

    Resultat: És possible que no arribem a la majoria del Parlament. Què explicaran llavors els de la CUP? Que la culpa va ser de Mas? Ja sabem que són de la dreta, i que no estan tan motivats per la independència com els d’esquerres. Però què en treurem de demostrar això? Serem menys culpables del fracàs?

  30. Posició de la CUP: volem qualsevol altra com a president, però no en Mas, encara que el volem conservar com a actiu important. Podria ser vice-president fent de representant internacional, per exemple.

    Posició de JxS: Encara que en Mas anava quart a la nostra llista per raons… de màrqueting?, i sempre hem dit que l’important és el procés, a l’hora de la veritat nomes ell i ningú més pot ser president. Vice-president no és acceptable.

    Qui és l’intransigent? qui diu “aquest no, qualsevol altre” o qui diu “ningú més que aquest”?

  31. Mirat des d’una perspectiva d’aquest estrany conglomerat anomenat com a Junts pel Sí, la lògica hauria d’indicar una política parlamentària convencional: pactes de programa, repartiment de seients, i una dura negociació, que tanmateix, reconeix unes mateixes regles del joc. Això implica una certa estratègia de tensió, gesticulació, i algunes dosis d’hipocresia. Allò que els adolescents contemporanis resumeixen excel·lentment en el concepte “postureo”.

    Completament en desacord amb aquest paràgraf! El conglomerat de Junts pel Sí és tot menys vella política i “postureo”. És precisament política innovadora, que deixa de banda qualsevol posicionament basat en el postureig fàcil i apriorístic per sumar des de la diferència per un bé comú: la llibertat nacional del poble català. Llibertat que és indispensable per a ser amo del propi destí i, democràticament, poder decidir-ho tot (no en la línia liberal, però tampoc necessariament en la línia defensada per la CUP o cap força política concreta: en cada moment, el poble podrà decidir quin govern vol tenir i quin programa de govern vol assumir).

    Al capdavall, els “pactes de programa, repartiment de seients, i una dura negociació” són els fonaments de qualsevol política compromesa i seriosa, que no es basi, precisament, en el postureig fàcil i populista que caracterítza moltes forces polítiques radicals, entre elles també la CUP.

    Els plantejaments de la CUP són molt més suats, posturistes i partidistes que els de Junts pel Sí, proposta aquesta sí radicalment novedosa i potent, i qui no sàpiga veure això o bé té molt poca experiència en el món de la política o bé té pa a l’ull.

  32. Un gran article, dir-ho millor impossible. El 27S vaig votar CUP, i ho vaig fer pq tot i q a l llista dJxSi hi ha gent, per a mi, molt maca, no podia votar-lo doncs hi havia un partit corrupte.
    No estic degustada del q està fent l CUP (d no envestir a Mas), tot el contrari, en tot cas estic decebuda del q van tenir q pactar els dJxSi per avançar 1any ls eleccions.
    Hi ha molta gent q pensa q el 20D, canviarà el panorama d’Espanya. Tant costa mirar, escoltar i pensar? Què va passar a Andalusia?. El 20D passarà exactament igual l casta política-económica tornarà a guanyar.
    El gran dilema: QUÈ FEM A CATALUNYA tenint 72 diputats (l majoria) per l independència. A qui beneficia noves eleccions:a CDC, a qui perjudica:al poble català= l independència d Catalunya.
    LCUP en campanya va dir q no investiria a Mas i q tiraria endavant l independència.
    LCUP, gent noble i d principis, ho té molt pelut, doncs li tocat decidir, pq 32 diputats dJXSi estan collats d mans i d peus.
    Un suggeriment: lCUP, no vol poder ni glòria, lCUP vol el millor pel nostre poble, o sigui l independència d Catalunya. Voler el millor pel poble no és rebaixar-se ni molt menys. Si tot i així, votant per l mínima al Ma, no s’aconsegueix l independència del poble català no serà per l honestedat ni dignitat d lCUP, serà pel q déu vulgui que no passi LA TRAÏCCIÓ dels q volen poder A CANVI del poble.

  33. Jo no estic gens d’acord amb aquest article

    Jo he votat la CUP des del primer cop que es van presentar en unes eleccions locals al meu poble perquè soc independentista i d’esquerres, i no crec que molta gent comparteixi aquesta idea de que tant de bo pugués ser president Mas amb l’abstenció de la CUP o traint el compromís adquirit i votant-hi alguns diputats a favor

    això no ens faria més respectats, almenys per a mi i molta altra gent, sinó que demostraria que com ERC, no som realment cap alternativa a l’hegemonia de la dreta en el catalanisme

    Avui dia segons les enquestes, convenientment silenciades per determinats mitjans afins a convergència, el 71% dels catalans està en contra de Mas com a president (xifra que puja fins al 80% dels votants de la CUP), per tant la majoria no combrega amb aquesta teoria que intenta estendre’s que el poble demana a la cUP que voti Mas. Ho demana determinat entorn, la major part del qual mai ha votat CUP

    En canvi prop del 50% sí que estaria a favor de la independència, per tant avui dia deixar-se imposar Mas resta a la independència

    jo crec que Mas i CDC no volen la independència sinó negociar un pacte amb l’estat, com han dit més d’una vegada alguns dels seus dirigents en un atac de sinceritat, i que Mas ha utilitzat el poder que ha tingut com a president autonòmic per desactivar totes les oportunitats de ruptura que hi ha hagut, el sobiranisme mentre segueixi a les seves mans està condemnat al processisme etern sense arribar mai a la independència. Molta declaració i molta jornada històrica, (sense festa laboral, com se’n riu sorneguerament un company de feina) però a l’hora de la veritat no desobeïm, deguim acatant lleis Wert, seguim anant a les eleccions al Congreso, i tomba i gira

    per tant m’alegra que la CUP pugui tenir a les mans deslliurar el sobiranisme d’aquest fre i càrrega impedint la investidura d’aquest timador

    i si es fan noves eleccions, el repte serà sumar més del 50% per poder fer la DUI, evitant una altra llista unica que només ha fet que restar vots

    1. Sr. Pau Sugranyà:

      L'”enquesta” ja es va fer, i els resultats [electorals] van ser quins van ser. El poble, va parlar i va escollir… I tothom ja sabia a qui proposava com a president la llista guanyadora.
      Ara, què? Hem d’esperar el que surti publicat en forma d’enquesta a qualsevol diari per tirar endavant?
      El poble que va votar a la CUP va aconseguir 10 diputats.

      Vostè diu que el sr. Mas no ha desobeit. Alora, per què ell i dues conselleres del seu govern estan imputats judicialment per la justícia espanyola? Per ara, els únics que estàn encausats (o en tramits) per desobediència son aquestes tres persones i la mesa del Parlament. I entre aquestes persones, no hi ha ningú de les CUPs.
      En què desobeeixen els parlamentaris i altres elegits de la CUP? Ni tant sols desobeeixen en allò que diuen que fan: cobrar menys que “tots els altres” (els elegits per la CUP tenen el mateix sou nominal que qualsevol altra persona de qualsevol altra formació política).
      I parlant de desobediències, per què tant criticar a la família Pujol i al Barcenas, si han desobeït les lleis espanyoles? [Aquesta és una pregunta retòrica, per fer veure que a vegades mantenir una dialèctica és totalment absurd].

      És pecat presentar-se a les eleccions a les Cortes espanyoles? En algunes coses, sou més purs que els abertzales d’esquerres… o es què també els de Bildu són uns timadors?

      Ara per ara, els únics que impedéixen al parlament català tirar endavant la independència són els parlamentaris de la CUP.

      Atentament

  34. Gràcies. El primer text intel·ligent que llegeixo venint de la CUP i des del 27S. Llàstima que arriba tard.

    Xavier Diez, dius moltes coses i la majoria per a mi encertades. Però te’n deixes una: si Mas no hagués vist viable la independència tècnica, iniciar-la, no s’hi hauria posat. El procés tenia una clara orientació social-demòcrata. I Mas no només representa una part del patrimoni català com a personatge, com dius, sinó també representa la part de pactes que hi haurà fets amb els sectors econòmics, banca, institucions, i podria ser alguns sectors dretans europeus. No cal ser gaire llest per veure això. Aquesta era l’aposta i es podia sumar per a veure-hi alguna avantatge i a partir de la qual millorar des del nou escenari o caure en l’obsessió anti-Mas, mancada d’arguments, en un context d’ofensiva de l’Estat per una banda i de màxima unitat assolida de l’independentisme per una altra.

    La part que no hi ha independència sense la dreta, tant per raó de forces, com de pluralitat, com de legitimitat, és de primer de bàsica. És molt sorprenent comprovar com aquesta inexorable realitat no està assumida ni entre la CUP ni entre part del seu electorat.

    Si a més li sumes, que Mas té la seva egolatria, que a mi no em molesta excessivament un cop a fet el seu anomenat gir copernicà, i el veus realment potent davant els mitjans, les entrevistes més hostils, amb una capacitat infatigable (fins arribar el anti-Mas de la CUP per l’esquena), doncs dius, aquest home sap el que es fa. I per què? perquè és bo i li va la seva sortida honrosa i la del seu partit. Ha sabut trobar l’oportunitat per a les tres coses: ell, el partit i el procés. No sé si és un geni, però per a mi enmig de tanta mediocritat llueix com pocs. Mas i Fernández els millors polítics que he vist a Catalunya.

    El no a Mas en campanya el va entendre tothom. El no a Mas a la segona investidura no crec que l’hagin entès més que els sectors més obcecats de l’independentisme, minoritaris respecte els grans sectors anti-Mas de l’espanyolisme. Això ho veu fins i tot una somera. Per tant, no és creïble que sigui innocent l’anti-Mas de la CUP post 27S. N’estic segura que tenen infiltrats. I lamento molt haver de dir que no ha de costar gaire fer-se passar per cupaire; amb uns quants insults contra Mas et deuen treure en braços.

    Tot i haver-los votat a les municipals i mig votar-los al 27S, he relacionat el fet que els de la CUP del meu poble són uns sobrats prepotents, amb el que opinen persones d’esquerres, tant històriques i bregades o més que la gent de la CUP en la lluita al carrer, social i independentista, i molts em diuen, amb pesar, que són uns imbècils, parlant clar. Em sap molt greu. Els hi donava tot el crèdit. Efectivament, Fernández el polític més ben valorat, èxit a les municipals, bon resultat al 27S, són símptomes d’haver bé la feina. Però ep! també Ciutadans ha fet bé la seva feina. Tenir èxit no és igual a ser honest. Ser coherent en una cosa no és igual a ser-ho en conjunt. Ser honest no és igual a ser just i viceversa.
    Tanta puresa i essencialisme fan fins i tot por. Sobretot, perquè els hem vist mancats d’autocrítica i d’humilitat.

    Penso que la CUP ha fet molt mala gestió de la comunicació. Els primers dies post 27S hauria d’haver fet un comunicat, seguint COHERENTS amb els seus principis honestos i d’escoltar al poble i dir: La situació no l’havíem prevista, ens cal reformular i fer-ho ens portarà uns dies. Som conscients del moment i que som necessaris. Tenim diversos deures per complir i combinar-los no és senzill. I fer ràpidament el que es farà ara a misses dites diumenge.

    Penso que la CUP no va calibrar la dimensió del “no a Mas + no fer descarrilar el procés”.

    I ha estat deshonesta, primera fent creure al votant que serien suma, i han estat resta.
    10 diputats han vingut per tenir vot prestat de diverses tradicions (ERC, ICV, PSC).

    Es votava en clau de plebiscit, acceptant-lo o negant-lo. I van ser les eleccions amb segona més participació i amb els % més baixos de blanc i de nul. Està clar que a tothom li importava molt el resultats i la gent es va posicionar.

    Segona, el que ha fet la CUP és marejar la perdiu, entrant en clau autonòmica i seguint fent campanya electoral post 27S, i seguint confonent JxS amb CDC, i seguint-nos recordant que Mas és corrupte i autor de les retallades, considerant als votants independentistes uns rucs, auto-atorgant-se la categoria d’esquerra autèntica. No ens cal la CUP als que ja fa dies que som en aquest mon i el patim, que ens expliqui la CUP qui és Mas i qui és CDC. Potser ho sabem més bé que molts de la CUP.

    Tercer. Un dels errors que crec que ha comès la CUP i que no sembla ser-ne conscient, ha estat no saber veure, sembla, que JxS era una suma de sumes. És a dir, era fruit de PACTES. És a dir, de cessions, debats, estratègies acordades, visionament d’escenaris, d’aliats.. I per tant, JxS i per tant, els seus votants que han fet treure 62 diputats, teníem assumit que Mas era central. Cert, que va dir que podia fer-se al costat i no ha estat així. Però carai! tant costa de veure que en plena ofensiva de l’Estat contra Mas i fent-li joc brut, justament farien l’efecte pràcticament automàtic de tornar-nos defensors de Mas, com a simple víctima de l’ofensiva totalitària, anti-democràtica i de joc brut de les clavegueres de l’Estat?

    La tàctica de l’Estat volent tocar els punts sensibles de l’independentisme no li funcionava perquè no coneixien el procés, han negat el suport popular, la pluralitat etc. i s’han convençut que tot plegat era un deliri de Mas. Amb aquesta lectura, no han fet altra cosa que entronitzar a Mas encara més. I molta gent som que sense haver votat mai CDC li donem a Mas autoritat per a liderar aquest procés. Mig pq s’ho ha merescut, mig pq no es veuen alternatives millors, mig pq s’entenen els seus interessos i són els que li donen la determinació per a empènyer el procés.

    Doncs la CUP ha caigut en el mateix error que el PP. Atacar i atacar a Mas, confondre Mas-CDC i JXS, menystenir a la gent que ha lluitat des de la pluralitat i la transversalitat, erosionar i desacreditar de retruc al patrimoni d’actius que participaven d’aquest moviment (Llach, Romeva, Muriel, Forcadell, Guardiola…) i tot plegat per a què?

    Si es veiessin els beneficis, fossin els quins fossin, seria almenys comprensible. Però quins són per al procés? Per al moviment anti-capitalista? Creieu que hi trobareu en el poble català la mateixa receptivitat que hi heu trobat fins ara i que tant bé us havíeu guanyat?

    Haureu aconseguit introduir una divisió que no existia en el procés, almenys no de forma evident i insuperable: la distància entre dreta i esquerra. Ja us podeu esperar hostilitat.

    L’actitud incomprensible de la CUP, amb el postureig arrogant, amb el “torni-ho ha provar dijous que ve” el No, enlloc de l’abstenció, sobretot el segon, han estat inassumibles.

    Quan es demanava quin era l’argumentari de la CUP davant la situació, el més ben intencionat dels seus votants afins a la seva actitud no et sabia dir res més que: “ja ho van dir que no votarien a Mas” o bé “Doncs que es retiri Mas d’una vegada”.

    Aaaahhhhh et deies. Quins arguments tant potents venint de gent tan formada preparada i il·lustrada. Caram.

    Heu deixat al votant amb el cul a l’aire. Sense argumentari.

    No s’entén com es passa d’una CUP dialogant a una CUP intransigent.

    No s’entén com es passa d’una CUP que suma a una que resta.

    No s’entén com volent ser una força que legitimava la lluita anti-capitalista heu mostrat la cara més tòpica dels anti-sistema.

    No hi ha coherència i no se n’entenen els perquès.

    la CUP post 27S s’ha mostrat més anti-capitalista que independentista, Per què? per a fugir d’estudi? Per a no haver-se preparat pel pacte? Per a voler conquerir als QSQEP, amb 11 diputats, menystenint els 62 de JxS?

    Penso que han amagat el cap sota l’ala i així s’han mostrat molt més inexperts dels que ens pensàvem i del que sembla que se’n consideren.

    Certament, la situació no era fàcil de portar. Això és obvi. I també cal reconèixer que part de la pressió que se’ls hi ha abocat és per la frustració de no haver arribat als 63 diputats JxS.

    Però no és només JxS va treure sis vegades més diputats que la CUP sinó que la CUP va treure 10 diputats de votants no necessàriament anti-capitalites, o sí, però aquest cop el que volíem era donar pluralitat al procés.

    Doncs ens estalviàvem molts disgustos d’haver estat clars des del principi i senzillament haver dit: Mai de la vida pactarem amb una força de dretes, catalana o uruguaiana. Som independentistes però a la nostra anti-capitalista manera, no entrarem amb pactes amb llistes que incloguin representants per nosaltres de la corrupció, les retallades etc.

    Era lícit, just i honest. Estúpid també. Perquè en definitiva, no he entès perquè es van presentar a les eleccions.

    Estic profundament decebuda perquè la CUP era la única formació parlamentària feminista. Però veig que forma part de la seva retòrica seductora perquè l’actuació post 27S no en té res de feminista. La supèrbia, l’excloure a l’altre, la competició, la manca d’empatia, les ganes de domini no sabent vehicular el desig, tot són símptomes d’un masclisme no assumit.

    L’única cosa de bo que n’he tret de la patacada és que per fi he entès perquè tanta gent és anti-PSOE i de retruc anti-PSC. Mai ho havia aconseguit entendre, perquè des de l’esquerra revolucionària es veu absurd reclamar a un partit social-demòcrata que faci polítiques anti-capitalistes. Ara he entès que aquesta gent no partien d’una lògica racional sinó emocional. Quan s’ha depositat la confiança per un projecte tan transcendent com el d’un món millor, i d’un dia per l’altre, descobreixes en el depositari de la confiança només un defensor dels seus propis interessos, aleshores, la sensació de traïció és inevitable. S’ha cremat el que hi havia. I el traït tendeix a replegar-se a si mateix, es torna conservador, desconfiat i fastiguejat.

    Encara n’hi ha molts que diuen “ai mira el victimisme de Mas” torna-hi! amb el Mas, i el victimisme de la CUP fent-se l’ase de tots els cops. Aquesta és la nova política que ens donava la CUP?

    Però repeteixo. La CUP transformadora hi va ser. No pot ser que ens equivoquéssim tant ni tanta gent. Alguna cosa ha passat que no ens expliquem. I la única explicació que hi trobo és que hi ha infiltrats insuflant anti-masisme i que pot haver-hi gent extorsionada o bé que la CUP del D. Fernández va ser una carambola i el seu gran carisma va tapar totes les contradiccions i immadureses d’una formació molt menys consistent del que semblava.
    .

  35. O Mas o res. Aquesta va ser la primera puntada de CDC pel vestit de JuntxSi . Els d’ERC van estar-hi d’acord -no em pregunteu si encara s’hi senten còmodes amb el vestit- però el cert és que devien fer números i van dir ‘guanyarem de carrer’. Però no ho van aconseguir. Abans d’haver de convocar noves eleccions temptegen els esparracats de les CUP (recordem que per a ells no s’havia teixit res), per allò que, a més d’anticapitalistes, tal volta siguin independentistes. I sí, resulta que també ho són, però no volen Mas de president…pel què sigui, és igual. Ah noi, tú ara a mi que m’has de dir! Que si tinc més votants que tú, que si ets un pureta, com és possible que diguis això si nosaltres tots volem Mas, que si ja faràs la revolució un altre dia, que t’alies amb els espanyols que…tots el arguments que vulgueu això sí, tots ells post eleccions. Abans no hi comptaves (ni ganes) amb les CUP, però ara tens una via per alliberar la bilis de la derrota, i amb una mica de sort potser t’arrenco un o dos braços d’aquests deu membres que tens. Commovedor, sobretot si és té en compte que les CUP, tant si investeixen Mas com si no, continuaran en pilota picada, i amb la vaga sensació que Mas i companyia han tingut amb ells una ‘carinyosa’ forma de convidar-los a no se sap ben bé quina festa de la democràacia, on els que no guanyen tenen dret a cuixa.
    De veritat cal ser molt murri per adonar-se que el punt de partida, allò primer que he escrit, va ser una pífia garrafal per fundar res veritablement nou, tant si es volia la independència com fer un vestit nou de trinca? Mas és el lider indiscutible per aglutinar un ventall que vagi de CdC fins les CUP? sóc l’únic que ho veu això, o de veritat es prefereix pensar que alguns tenim alguna cosa personal amb en Mas o fins i tot (amb unes dosis de paranoia) som en realitat agents infiltrats? Serà millor seguir insultant, sospitant i arrencant membres de les CUP abans que confeccionar un vestit a mida de tots, baixar del burro i tornar a posar bé la primera pedra? No sé com, però em temo que el molt honorable Mas serà l’únic que tindrà la resposta, perquè encara qui ningú de la cort s’atreveixi a dir-li-ho, tard o d’hora s’adonarà que no l’han investit.

Respon a Francesc Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!