Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Devia ser a principis d’aquesta setmana, quan mentre anava en cotxe pel
passeig d’Olot, en un programa de ràdio algú recordava l’anècdota protagonitzada
per Mendelsson i que va possibilitar rescatar de l’oblit a un Johan Sebastian
Bach perdut en el fons de la història. El compositor alemany, popular i
respectat durant el primer terç del segle XIX va enviar al seu criat per comprar
la carn. Quan aquest va tornar, l’aleshores prestigiós Mendelsson va descobrir
que el paper amb què el carnisser havia embolicat els talls eren en realitat
restes d’una partitura. Abans de tastar la carn, va posar-se al piano a esbrinar
quina música antiga i perduda es trobava respecte a aquell antic manuscrit. Va
quedar impactat, i encara sense haver-se assegut a taula, va baixar escales
avall a la recerca de la carnisseria per suplicar el botiguer que li donés tots
aquells papers, probablement adquirits d’un drapaire.
passeig d’Olot, en un programa de ràdio algú recordava l’anècdota protagonitzada
per Mendelsson i que va possibilitar rescatar de l’oblit a un Johan Sebastian
Bach perdut en el fons de la història. El compositor alemany, popular i
respectat durant el primer terç del segle XIX va enviar al seu criat per comprar
la carn. Quan aquest va tornar, l’aleshores prestigiós Mendelsson va descobrir
que el paper amb què el carnisser havia embolicat els talls eren en realitat
restes d’una partitura. Abans de tastar la carn, va posar-se al piano a esbrinar
quina música antiga i perduda es trobava respecte a aquell antic manuscrit. Va
quedar impactat, i encara sense haver-se assegut a taula, va baixar escales
avall a la recerca de la carnisseria per suplicar el botiguer que li donés tots
aquells papers, probablement adquirits d’un drapaire.
Els papers amb què el carnisser embolicava la carn corresponien a la
Passió segons Sant Joan, una obra realitzada per encàrrec i amb una
funció inequívocament religiosa, confinada en un silenci de dècades. Mentre
reprenc aquest blog de dedicació precària, estic sentint el recitatiu Er
antwortete und sprach del primer acte. La passió segons Sant Mateu és una
de les obres que més vegades he arribat a sentir. Trobo una profunditat,
sensibilitat i intel·ligència irrepetibles. Mozart és brillant, àgil, genial,
extrovertit. La rica introversió de Bach aboca una profunditat que no he estat
capaç de trobar en cap altre compositor. Bach és un compositor que fa música per
dissimular el silenci, és una música per a solitaris. De fet, Mozart pot
sentir-se en companyia. Bach acaba per recloure’ns en la nostra pròpia
solitud.
Passió segons Sant Joan, una obra realitzada per encàrrec i amb una
funció inequívocament religiosa, confinada en un silenci de dècades. Mentre
reprenc aquest blog de dedicació precària, estic sentint el recitatiu Er
antwortete und sprach del primer acte. La passió segons Sant Mateu és una
de les obres que més vegades he arribat a sentir. Trobo una profunditat,
sensibilitat i intel·ligència irrepetibles. Mozart és brillant, àgil, genial,
extrovertit. La rica introversió de Bach aboca una profunditat que no he estat
capaç de trobar en cap altre compositor. Bach és un compositor que fa música per
dissimular el silenci, és una música per a solitaris. De fet, Mozart pot
sentir-se en companyia. Bach acaba per recloure’ns en la nostra pròpia
solitud.
Mendelsson, pocs mesos després, va dirigir aquella obra trobada casualment
entre unes costelles de xai. Va impressionar el públic, i gairebé un segle de
silenci després, Bach va ser redescobert i, a partir d’aleshores, considerat com
a un dels grans noms propis de la humanitat. Ell, que va viure en el silenci
anònim, reclòs en una quotidianitat serena, ordenada, no exempta de petites
misèries quotidianes, des del seu íntim aïllament, va passar a ser un referent
universal, molt per sobre d’un Hendel excessivament sobrevalorat, i
indubtablement més artificiós, amb més notes sobreres.
entre unes costelles de xai. Va impressionar el públic, i gairebé un segle de
silenci després, Bach va ser redescobert i, a partir d’aleshores, considerat com
a un dels grans noms propis de la humanitat. Ell, que va viure en el silenci
anònim, reclòs en una quotidianitat serena, ordenada, no exempta de petites
misèries quotidianes, des del seu íntim aïllament, va passar a ser un referent
universal, molt per sobre d’un Hendel excessivament sobrevalorat, i
indubtablement més artificiós, amb més notes sobreres.
En la feblesa de la nostra cultura, minoritària i minoritzada, sotmesa a
l’hostilitat d’uns i a la indiferència d’altres. Agredida per allò que molts
denominen globalització, quan en realitat es tracta del clàssic imperialisme,
quan la cultura és confosa amb l’espectacle. Quants Bachs anònims i aïllats
veuran reciclar en contenidors de somnis les seves precàries partitures?
l’hostilitat d’uns i a la indiferència d’altres. Agredida per allò que molts
denominen globalització, quan en realitat es tracta del clàssic imperialisme,
quan la cultura és confosa amb l’espectacle. Quants Bachs anònims i aïllats
veuran reciclar en contenidors de somnis les seves precàries partitures?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!