Espai de Dissidència

Ferran Soldevila, Dietaris de joventut i de vellesa (1922-1966), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1922, 108 pp.

Si coneixem i reconeixem Ferran Soldevila (1894-1971) com a un dels més importants historiadors del nostre país és, en bona mesura, gràcies a l’esforç i dedicació d’Enric Pujol, que li va dedicar una tesi doctoral i que ha estat curador dels seus dietaris, especialment transcendents els que va elaborar durant l’exili i el retorn.

Gràcies a la relació amb el fill de l’historiador Barceloní, Gerard Soldevila i a la seva vídua, Pujol ha pogut tenir accés a alguns altres textos inèdits, que, amb la col·laboració de l’IEC, posa a disposició de la comunitat cultural i acadèmica.

Precisament, una troballa casual, hem pogut tenir accés a uns textos encara inèdits i casuals que recullen els seus primers anys, quan encara Soldevila tracta d’obrir-se pas en el món acadèmic alhora que construeix la seva vida personal.

Bona part de l’interès d’aquest volum, editat per l’Institut d’Estudis Catalans, és precisament conèixer de primera mà què passa pel cap d’un dels intel·lectuals noucentistes més transcendents del país, amb una obra que car rellegir a cada generació. Soldevila és un dels membres més destacats d’una generació que, amb les seves pròpies paraules, pretenia fer de Catalunya un país normal, i que va veure estroncada la seva vida i la seva carrera pel franquisme, i dificultada la seva projecció pel fangar que ha representat el règim del 78.

Llegir Soldevila és sempre interessant. I el document històric, molt centrat a la seva vida quotidiana i a les seves constants preocupacions existencials i per la necessitat de fer-se lloc en una cultura minoritzada, representa un exercici necessari per a tot historiador i persona interessada per l’època. Ara bé, sorprèn veure com, a diferència dels dietaris de l’exili, no hi hagi pràcticament cap referència als esdeveniments coetanis que viu (com ara l’esfondrada del règim de Restauració i l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera. Trobem, així, un jove intel·lectual, molt vinculat als cenacles literaris i artístics de la ciutat, que potser viu una mica allunyat dels temps convulsos que li toca viure.

Cal agrair a Enric Pujol, curador de tots els textos dietarístics de Soldevila, aquesta tasca ingent d’arqueologia historiogràfica, que ens rescata, no només la intimitat d’una de les figures més transcendents del segle XX, sinó de com es va construint la historiografia i l’imaginari del país.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!