Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

13 de novembre de 2007
0 comentaris

Esvorancs educatius

Avui he publicat al suplement L’Aula del Diari de Girona, l’article redactat conjuntament amb Francesc Saló "Esvorancs Educatius" sobre les conseqüències de la política neoliberal de les nostres esquerres.

ESVORANCS EDUCATIUS 

 

El col·lapse de les
infrastructures, la decepció col·lectiva provocada per la distància
injustificada entre les grans promeses electorals i la prosaica realitat de
l?acció política ha causat una greu desafecció entre la ciutadania, pa de cada
dia entre els mitjans de comunicació. La discriminació estatal respecte
Catalunya, l?ús partidista de les infrastructures, l?electoralisme pur i dur
són els principals arguments pels quals els usuaris del transport i els serveis
públics acusen l?estat de deslleialtat i el govern de la Generalitat de
silencis clientelars.

Tanmateix, si fem una ullada al
que succeeix Catalunya endins, en un servei públic amb gran trascendència
social com és l?educació, trobarem que el Pacte Nacional de l?Educació està
actuant com un AVE que se?n duu per davant els interesos i preocupacions de la
comunitat educativa, provocant greus esvorancs en el sistema, entre els
eslògans que ens prometen un futur brillant, plans d?innovació i autonomía de
centre, de dubtosa utilitat, mentre s?ensorra la docència a l?aula per una
massificació excessiva i diversa o una manca evident de professorat. La sisena
hora ha estat el primer esvoranc en què, parapetats en un falsejat concepte de
qualitat educativa, ha provocat un col·lapse en el sistema. Una mesura de
dubtosa utilitat, sense informes tècnics, en contra de l?opinió dels enginyers
?els mestres, els millors coneixedors del terreny- ha provocat un dèficit de
personal que comporta un sobreesforç dels professionals. Avui, gràcies a l?hora
més de classe, els reforços educatius s?han anat desmuntant, i els projectes
d?innovació, que havien de comportar més recursos humans, s?han de tirar
endavant amb la dedicació suplementària i desinteressada del professorat.
Mentrestant, l?increment de la demografia natural i la propiciada per una onada
immigratòria produeix esquerdes en unes aules a vessar. Mentre que els anuncis
publicitaris guvernamentals presenten una imatge idíl·lica, les ràtios als
centres no paren d?ultrapassar els límits legals. Davant d?aquesta situació de
gravetat que requeriria, no ja un esforç inversor considerable, sinó una acció
ràpida i anticipada per part d?una administració que no sembla disposada a
intervenir.

El gran Pacte Nacional, no s?està
complint. Els contractes programa, l?eina que havia de possibilitar la
supressió del dret d?admissió i la corresponsabilitat als centres concertats,
estan sota mínims. No només no arriben a la trentena els concedits, respecte
als set-cents centres, sinó que sembla que mig centenar sol·licitats han estat
denegats per manca de pressupost suficient. Tot plegat, més que un esvoranc,
consolida una rasa de desigualtat entre classes socials que dibuixa un panorama
inquietant en la Catalunya que estem construint. Un esvoranc que a comarques
gironines representa un greu atemptat al prestigi de l?escola pública i el seu
compromís vers una autèntica escola catalana vertebradora del territori i de la
realitat social i cultural que l?envolta.

La manera com es perverteix el
concepte d?autonomia comença a preocupar la comunitat escolar. El que havia de
representar una gran oportunitat de millora de la qualitat i una adaptació del
compromís educatiu a la realitat de cada centre, es va concretant en la
deconstrucció dels principis de transparència, publicitat, democràcia i
participació, amb un dirigisme més propi de governs preocupats pel control de
la població que per cercar el benestar de la població que representen i
administren. Les intencions de l?administració preveuen una provisió de places de
professorat amb criteris subjectius, opacs, buscant en les direccions una
figura de gerent i aplicant tècniques de gestió i retòrica pròpies de l?empresa
privada. Mentrestant, el pes de les tasques burocràtiques va incrementant-se
mentre que els problemes del dia a dia no troben una resposta ràpida.

La restricció de drets i
condicions laborals del professorat, especialment la discriminació que el
Departament de Governació aplica pel que fa a la conciliació de la vida
familiar i laboral, tot perjudicant els infants de Catalunya, està llaurant una
gran i imparable desafecció respecte a una classe política que busca més la
propaganda electoral, el tall de la cinta inaugurativa, que la resolució de
problemes quotidians. Les grans obres esquerden les rodalies. Una excel·lent
metàfora que resumetix a la perfecció la dinàmica de relació entre mestres,
alumnes i pares amb  l?administració.

És probable, que de la mateixa
manera que la Catalunya discriminada per un estat deslleial a la ciutadania fa
sentir la seva veu dolguda, el professorat haurà de mobilitzar-se per tal
d?aconseguir que el nostre sistema educatiu torni al compromís vers una escola
pública catalana de qualitat. El professorat serà lleial al seu compromís però
cada vegada més desafecte a un govern i a una Conselleria d?Educació més
preocupada pel farciment que per la qualitat.

 

 

Francesc Saló

Xavier Diez

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!