Article escrit per Dani Vilà sobre un acte celebrat a Girona sobre el decret de la tercera hora de castellà a l’escola, i en el qual vaig participar com a moderador.
Diversos professors critiquen el decret de mínims espanyol
DANI VILÀ.
Girona
Diversos
professors van certificar ahir que l’increment d’hores lectives de
castellà als centres educatius que proposa el decret de mínims del
govern espanyol no s’adiu amb la realitat de les aules catalanes. Així
ho van expressar els quatre participants de la taula rodona que el
sindicat educatiu Ustec-STEs va organitzar a la Fontana d’Or de Girona.
Tots
els participants en la taula rodona van coincidir a apreciar que
l’aplicació d’una tercera hora de castellà a les escoles catalanes és
una qüestió purament política i que la decisió no respon a la realitat
que viu la llengua catalana ni a qüestions pedagògiques.
David
Casellas, professor de l’institut de Vidreres, va assegurar durant la
seva intervenció que, en els últims 30 anys, ha canviat totalment la
presència del català. «Ara, el català és present a l’aula, però no als
patis, i això només és el reflex de la societat, majoritàriament
castellanoparlant», va explicitar Casellas. El fet que els referents
actuals de cantants, esportistes o sèries d’èxit siguin
castellanoparlants es va apuntar com un dels motius per explicar el
predomini en molts municipis del castellà en l’ús social.
Per la
seva banda, Antònia Vilaplana, professora de català de l’aula
d’acollida de l’IES Vicens Vives, va assenyalar el perill que suposa
l’arribada d’alumnes de l’Amèrica Llatina, ja que «no veuen necessari
aprendre el català». Ella mateixa assegura que, en alguns casos, ha
comprovat que s’interessen més per aprendre paraules en rus o amazic
dels seus companys de l’aula d’acollida que no pas el català. Vilaplana
també va certificar que la presència del castellà és més notable que no
pas la del català entre els alumnes o fora de l’horari lectiu.
Daniel
Casals, filòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, va
aportar la seva visió de la presència del català en l’àmbit
universitari. Malgrat que la UAB adopta el català com a llengua
vehicular, Casals va posar exemples de clar predomini del castellà i es
va mostrar preocupat pel nivell amb què arriben els alumnes de
secundària a la universitat. David Pujol, mestre de primària i cap de
l’àrea de Participació i Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de
Girona, va repassar els greuges històrics imposats sobre el català i el
desajust amb la realitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també sóc mestre i estic d’acord que no falten més hores de castellà, aquesta nova llei és una absurditat feta per gent que no coneix la realitat lingüística del país, si volen fer una llei d’aquest tipus que abans comprovin la realitat i que actuin després. La realitat es pot comprovar mitjançant unes proves que fem anualment tots els centres que es diuen Competències bàsiques, analitzant-ne els resultats es pot comprovar com no falta castellà a les aules. També es podrien fer altres proves abans de ficar la pota amb lleis com aquesta.
La meva visió és que el sol fet de plantejar canviar la immersió lingüística en aquest aspecte és ja un error greu que pot repercutir negativament en la nostra llengua. Estic molt decepcionat com a mestre i com a ciutadà.
Jordi Roca