Inspirat en el poema homònim de Léo Ferré; Les anarchistes.
Del meu llibre Cartografia de la desolació. L’Emboscall, Vic, 2006
ELS ANARQUISTES
Perdudes totes les batalles…
ferits i astats per cavallers
d’heràldiques prepotents i submisos rapsodes,
ignorats amb desdeny per princeses
de pits de silicona i corones de llautó
emprenen, un cop més, el camí de l’exili.
Emboscats a les catacumbes
aquells dracs vegetarians i esperantistes,
temuts els dies parells, escarnits els senars,
udolen sense veu, colgats sota estrats d’oblits.
Aquells qui creien que un altre reialme
sense reis ni reietons era possible,
que van fer fugir les ovelles dels pastors
i les donzelles dels bisbes
van haver de córrer, amb llurs escates
esquitxades de sang blava.
Mes sota la flama esmorteïda d’altres temps,
endins llurs boques closes
serven encara la densa fumarada de la memòria,
i en silenci, es llepen les ferides
d’on brollen roses negres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!