Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

3 de març de 2017
41 comentaris

El suïcidi de la democràcia espanyola

“Qui renuncia a la llibertat per comprar seguretat no mereix ni llibertat ni seguretat.” Aquesta frase atribuïda a Benjamin Franklin, encara vigent, també podríem aplicar-la per al cas espanyol, convenientment actualitzada: “Qui renuncia a la democràcia per mantenir la unitat es quedarà sense democràcia ni unitat.” En plena involució, no hem de perdre de vista que la democràcia, entesa com a gestió col·lectiva dels afers públics, no és el millor sistema, sinó l’únic que permet resoldre els problemes, perquè evita que els conflictes esdevinguin sagnants, enquistats o irresolubles. La democràcia substitueix la força i el greuge per la regulació de la convivència pacífica.

Enfront la por raonable davant del fet que una part de l’Estat se segregui, no el govern espanyol, sinó el conjunt de la societat està reaccionant de manera suïcida. La pedagogia dels fets ens indica com alegrement la majoria d’espanyols, per acció o omissió, està sacrificant la democràcia per provar de mantenir del mateix color el mapa après a l’escola. Per mantenir Catalunya sota la sobirania estatal s’està permetent el desballestament del sistema democràtic, en nom d’una Constitució elevada a la condició de mantra religiós.

Qui renuncia a la democràcia per mantenir la unitat es quedarà sense democràcia ni unitat

S’han degradat greument les institucions, amb una òbvia promiscuïtat de poders. El poder judicial ha estat dirigit per executar una repressió dissenyada des de l’àmbit polític. No hi ha hagut recances a la intervenció del govern a l’hora de moure jutges i fiscals. El Tribunal Constitucional ha esdevingut el braç jurídic del PP, sense ni tan sols esforçar-se a dissimular-ho. Les sentències respecte a la qüestió catalana estan motivades per una animadversió política contra l’independentisme. Aquesta és una situació que ve de lluny, perquè el poder judicial espanyol mai no va ésser mai depurat dels residus de la dictadura que van actuar com a engranatge de la repressió franquista.

La premsa, també contaminada del vell franquisme, ha actuat com a instigador de la repressió i atiador de l’odi contra Catalunya. La connivència entre mitjans ha permès combinar una apagada informativa sobre el nostre país, amb exclusió de veus alternatives sobre el discurs oficial, amb una política deliberada de propaganda antiindependentista, on les notícies falses i difamacions són armes habituals d’una guerra bruta. Cal destacar, a més, el silenci còmplice de la intel·lectualitat i l’ús de columnistes i tertulians per atiar perillosament l’odi i el menyspreu.

Operacions subterrànies de l’Estat són en ple funcionament per contaminar a còpia de fabricació de mentides, calúmnies o investigacions per tractar d’atacar i desacreditar els independentistes, amb unes tècniques copiades de l’Stasi a l’hora d’enfonsar carreres o deteriorar la imatge pública dels dissidents. La persecució i criminalització de les estelades, els símbols, la unitat de la llengua, està tenint com a conseqüència un divorci irreversible entre bona part de la societat catalana i l’espanyola. La corrupció de la democràcia espanyola avança inexorablement entre la indiferència de la ciutadania, sense adonar-se que no s’està fent mal a Catalunya (la qual té un horitzó raonable de solució per als seus problemes), sinó a un Estat que assisteix impassible a una degradació institucional i moral cada vegada més incontrolable.

La cruel paradoxa és que aquest joc brut sistemàtic, aquest ús de clavegueres executives, legislatives, judicials, policials i mediàtiques, està impedint que els catalans partidaris de mantenir la unitat no puguin escollir entre república catalana o monarquia espanyola, sinó que es veuen abocats a triar entre democràcia o dictadura. La contaminació que prové de La Moncloa està abandonant a la seva sort aquells partidaris de pactes o terceres vies ja impossibles.

Podríem enumerar encara més factors que es tradueixen a deteriorar, fins a extrems turcs, la democràcia espanyola, entre la indiferència o el silenci de la seva societat (amb excepcions com Ramon Cotarelo o Iñaki Gabilondo). La cruel paradoxa és que, com introduíem al principi, això no serveix per aturar el procés (i per tant no salvarà la unitat) i en canvi ha desvirtuat una democràcia que, a diferència de les europees, no prové de l’antifeixisme, sinó tot el contrari. Al cap i a la fi, la pròpia Constitució de 1978 assumia l’acte de violència de 1939, motivat en bona mesura per l’anticatalanisme dels elements reaccionaris que el perpetraren. Al cap i a la fi, bona part del que passa respon a la idea que allò que la violència va unir, la democràcia ho ha de separar.

 

Nota: article publicat a l'edició nacional de El Punt Avui
    1. Estic molt d’acord, però vull matisar que la “força” només la dóna el poble. Si nosaltres tenim el poble a favor, tenim la força (Hannah Arendt). El que té l’Estat espanyol en relació a Catalunya no és la força sinó la violència. De manera que “la democràcia no substitueix la força” sinó la violència (física, judicial i moral). La democràcia dóna la força.

    2. Aixó ho diu tot: La intolerancia en si misma es una forma de violencia y
      un obstáculo al crecimiento del verdadero espíritu democrático.
      M. Gandhi.

  1. Son persones disfressades de jutges que es posen al servei dels polítics, sense tenir en compte la justicia. Apliquen la llei que els convé, quan el convé i amb els objectius marcats pel PP. La justícia espanyola està per terra i serà la mort d’en Rajoy i de l’Espanya que volen mantenir, anul·lant les llibertats de qualsevol poble emanades del Dret INternacional. Allà ells!

  2. Senzillament són feixistes disfrassats de demòcrates. Cada vegada que Catalunya demana llibertat els hi surt el el franquista de totes les èpoques que porten dins. Pensen que si perden Catalunya perdran l’última oportunitat per evolucionar per a continuar tenint un mínim de prestigi de cara en fora. Espanya ha entrat en caiguda lliure cap al seu infern i com tu dius, es quedarà sense la seva unitat. Qui serà el següent territori en anar-se’n? Euskalerria, País Valencià o ses illes?

  3. Todo este discurso independentista es una serie de frases absurdas, razonamientos irracionales y justificaciones inverosímiles. Necesitamos ayuda externa, alguien q nos libere de estos enfermos indepes q nos gobiernan. Espero q España comience a actuar pronto.

    1. La teva intervenció és l’exepció de la meva. T’hauries de pendre una til.la.

      Tenim la fortuna de que els espanyols tenen criteri i opinió, saben qui governa i com ho fa, i també saben que poden perdre la unitat, peró tenen clar que guanyaran uns bons veins.

    2. Seguiu sense entendre res!! I és inútil intentar dialogar amb qui no vol veure ni acceptar la realitat d’un poble que, finalment, decidirà el seu futur.

    3. Hola q tal te felicito porvtu amplitud de miras. Por intentar informarte no solo en xanalws nacionalistas españoles ni independentistas. Lee la prebsa extranjera, lee la preocupacion de Europa ante la deriva de España. Q proyecto hay para Catalunya dentro de España ? Q nos ofreceis aparte de intentar suprimir el catalan o nuestras instituciones ? No quiero criticar tab solo te pido is pido q leais prensa extranjeea y q seais amplios de miras.

    4. Todo este discurso fascista y retrograda es una serie de frases lamentables, razonamientos de niño de 2 años y justificaciones que dan la risa floja. No necesitariamos ayuda externa si no hubiera gente tan carroza como tu. A ver que va a hacer España, si cuando tiene un pequeño problema llora a su propia justicia (sí, sí, la del PP). Los problemas políticos deberian solucionarse en en los parlamentos, no como ahora que por miedo a dialogar y pa no mojarse (y quedar peor de lo que ya quedan ellos solos) derivan el problema a la justícia. Lamentable escuela la de la política española. Vergüenza me dan los retrogradas y mentes-cerrados-por-la-unidad-de-ejpaña como tu.

    5. Deplorable el teu anàlisi. En la línia dl ressentiment espanyolista que no admet la diferència i el dret a l’atodeterminació.
      Salut

    6. Les veritats couen, oi??? Et veig molt estressat pel problema. Tant i de tal manera que no has entes res de res. La patologia està en aquesta visio monolitica d’Espanya i per aquest motiu els catalans marxarem (i potser no serem els unics, pero si els primers). Aixi us quedareu amb aquest estat feixista que tant us agrada a alguns. Que vagi de gust. A reveure

    7. ¿ “Actuar pronto” significa violencia? ¿La ayuda externa es el ejército? Por favor! Lo que necesitamos son personas decentes.

    8. La ayuda externa ya la tienes; de hecho, la has tenido siempre. Sólo falta que pidas exterminación de disidentes, como ya hizo tu líder, Caudillo de España por la gracia de Dios (?)

  4. Excellent resum. De fet fa temps que es veu l’equivocats que estavem quan ens emfotiem d’en Franco quan deia que “todo estaba atado y bien atado”, doncs amb l’euforia de l’arribada de la democràcia no vàrem (voler) veure que al cap i a la fi, els partits polítics d’àmbit estatal estaven formats, o amagaven, gent del “Movimiento”.
    Amb la independència de Catalunya es pot crear la paradoxa que el qui es quedi fora de la UE, sigui Espanya, doncs de retruc es crearà un nou país que no cumplirà els mínims per pertanya a la UE, especialment si no negocia amb Catalunya el reconeixement del deute.

  5. Tenim la fortuna de que els espanyols tenen criteri i opinió, saben qui governa i com ho fa, i també saben que poden perdre la unitat, peró tenen clar que guanyaran uns bons veins.

  6. Boníssim l’escrit!!
    Posa en paraules lo que em ballava al cap tant de temps…

    Per qué no ho tradueixes o demanes que t’ho fassin?
    Al menys al Castellà. Si fos possible també al Galego i Euskerra. I el fem rotllares. ..
    A més d’un i de dos els hi agradaria moltíssim
    Gràcies per la lucidesa i la feina feta…
    Seguim!!!

  7. Esta clar que s acosta la fi d’ espanya. Sense democracia no hi ha pais que es pugui salvar d un naufragi que mes aviat que tard, sempre arriba.

    Per la REPUBLICA CATALANA.

    Un nou pais comença a veure la llum

  8. Excel·lent escrit.
    Estic totalment d’acord, que se’l hauria de donar difusió fora de Catalunya.

    Proposo que s’hauria de fer un programa televisiu entrevistant als intel·lectuals espanyols (ara muts) demanant’els-hi la seva opinió sobre el que està passant en aquest moments. Si no fugen d’estudi, n’estic segur que una gran majoria es pronunciaria a favor del dret a decidir (recordeu en Javier Bardem). Aquest programa se l’hauria de donar difusió a nivell estatal. A molts els cauria d’una vegada per totes la bena que porten als ulls. Informació de primera mà.
    Proposta d’entrevistadors: Iñaki Gabilondo i Mònica Terribas (Tots dos junts).
    Va. Necessitem alguna productora valenta.

  9. “Qui renuncia a la llibertat per comprar seguretat no mereix ni llibertat ni seguretat.”

    Crec que una de les causes de la caiguda del Mur de Berlin l’any 1989, fou que per a posar un fax, en la zona soviètica, calien cinc o sis permisos. Un del responsable de la cambra en què es trobava l’aparell emissor, un del superior immediat de qui volia posar el fax, un del director general de la unitat on era ubicat el fax, un altre d’un funcionari Regional, i finalment un altre encara d’un funcionari responsable de Moscú. És evident que la seguretat no solament escanya la llibertat, sinó que també impedeix el desenvolupament del progrés. I aquell any, els nord-americans ja és movien amb facilitat amb les TIC.

    1. Exelent article. Crec sincerament q l estat ja hores d ara no té solució. Ha comès el pitjor dels errors judicialitzan el procés i ara ja no té marxa enrere. Crec q el famós xoc de trens no es produirà, pq el tren d l estat en aquest moments és un tren en pendent abaix desbocat i sense frens. Nosaltres em anat molt d temps en rodalies, d aquella manera, pero ara em agafat ferrocarrils …. I a mi m agrada dir q l últim tram el farem en metro, per donar una darrera oportunitat als comuns, o a part d ells, pq s hi pujin.

    2. Carles, Molt bona metàfora aquesta dels trens i metros, i m’agradaria que tinguessis raó amb els comuns, ja que no veig que tinguis res clar, i mes ara que els de Podem veuen que marxem, i que no tenen temps de bastir una tercera via per el que ja estan demanant un referèndum a tot l’estat

  10. Molt bon article, precís i entenador, sóc de la opiniò que seria molt interessant fer moure per les xarxes l’article d’en Xavier Diez.
    Per aquesta línea tan clara del que representa actualment l’Estat Español, compromet i pot fer obrir els ulls, a joves i grans que no llegeixen i tan sols es limitan a (56xarxes) i a veure televisions amb notícies manipulades. Mai ho havíem tingut tan aprop.

  11. Disculpeu el meu català, jo sóc portuguès.
    Excel.lent article.
    El règim feixista português també va intentar de mantenir les colònies africanes per la força i nomès va conseguir accelerar la seva caiguda.
    La lluita de les colònies portuguesas per la independencia va ser la palanca per a l’alliberament del poble português.
    Potser la histària se repetirá.

  12. Una explicació clara i concreta dels terribles moments que estem
    vivint tots els espanyols i les vexacions continues al poble català.
    Els catalans més que mai ens hem de mantenir plegats.

  13. Molt bon article i necessari. Llàstima no haver nombrat Suso de Toro entre les veus d’intel.lectuals espanyols a favor de la democràcia i contra el totalitarisme del Gobierno.

  14. Siguen sin entender lo que es la democracia. La democracia no es un sistema “técnico” (“gestión colectiva de los asuntos públicos”). No es una cuestión administrativa, sino un concepto político y filosófico, que se refiere a la soberanía que reside en el pueblo, a los conceptos éticos que anidan en una sociedad a cada momento y que hacen a la convivencia, a una conciencia que se basa en un pensamiento colectivo que pone en el centro al ser humano libre como forma de progreso social. Por eso, hablar de “democracia española” es una broma. ¿Cuándo existió? ¿En que momento fue “el gobierno del pueblo” tal como la palabra lo indica? ¿Cuándo, los que se apropiaron de la soberanía del pueblo para actuar en su nombre, instalaron “un gobierno del pueblo, por el pueblo y para el pueblo”? Por eso, la corrupción de lo que llaman “democracia española” no es la corrupción del pueblo, sino de la burguesía, de los banqueros, de los empresarios, de los políticos. Lo que se ha corrompido irremisiblemente es la “dictadura de la burguesía”, que ésto y no otra cosa es lo que llaman “democracia española”. Bien harían los analistas que escriben estos artículos en dejar las superficialidades y los clichés, advertir que existen clases sociales dominantes que se constituyen en verdaderas plutocracias y entender de una vez en qué mundo viven.

  15. Totalment d’acord. Falta afegir una altre de les poques persones de l’ámbit cultural espamnyol que sempre ha donat suport als catalans, i a l’adveniment de la República catalana, l’amic gallec, en Suso deTtoro.
    Segur que hi ha d’altres, molts pocs, però, malahuradament no recordo eels seus noms. Ho sento.

Respon a Polo Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!