Espai de Dissidència

Certament, el moviment feminista emergeix amb força en aquests darrers anys. Encara cal certa perspectiva històrica per conèixer l’abast d’aquest ressorgiment, així com els motius que indueixen aquesta expansió. També cal revisar de quina manera corre el risc d’esdevenir una moda controlada i neutralitzada pel poder. De fet, allò que sembla positiu (avui la premsa i els mitjans hi dediquen espai com poques vegades s’havia vist), en realitat pot resultar una operació per reduir-ne l’abast i influència.

Reflexions telegràfiques en aquesta jornada de reflexió, car la vaga és un espai, tant d’acció com de pensament. Entenc que el feminisme és un qüestionament de les relacions de poder, en què, com a tota revolució contemporània exigeix i reivindica el principi d’igualtat. L’opressió pot ser de classe, pot ser nacional, pot ser política o pot ser social, encara que també ho és, i la quotidianitat així ens ho demostra, de gènere. Tota lluita per la igualtat, sinó és integral, resulta estèril i condemnada al fracàs. És per això que no concebo el feminisme com a una simple qüestió de molles, com certa capacitat de poder participar del poder. Tota revolució, precisament, ha d’anar contra el poder. Si avui el moviment feminista té una gran capacitat de convocatòria té una relació innegable amb un reforçament de les opressions quotidianes, en un univers on les desigualtats s’estenen dramàticament.

És per això que em resulta difícil imaginar el feminisme sense entendre que la cosa va sobre la manera d’entendre les relacions de poder. I precisament això té a veure amb un sistema capitalista que funciona en base a l’acumulació dels uns en detriment dels altres. I quan parlem d’acumulació, no ens limitem a qüestions materials.

Em resulta hipòcrita parlar de feminisme dins del sistema, dins d’un sistema en què molts han normalitzat les desigualtats. Em resulta galdós que des d’espais com Ciudadanos es reivindiqui el feminisme (amb reivindicacions tòxiques com la maternitat subrogada o la normalització de l’explotació sexual). Precisament el feminisme l’entenc com a una esmena a la totalitat d’aquest sistema. Si volem construir una societat justa, el capitalisme, especialment en la seva vigent versió neoliberal, no pot tenir lloc. El feminisme serà anticapitalista, o no serà…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!