Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

10 de juliol de 2015
4 comentaris

Carta oberta als amics alemanys

Benvolguts, benvolgudes,

Ja fa una bona colla d’anys que no coincidim. I tanmateix, heu estat sovint a casa meva, i jo, a casa vostra. Vam compartir moltes coses, molt de temps plegats, i fins i tot un pis atrotinat de l’Eixample a la Barcelona preolímpica. Vaig recórrer el vostre país amb un interrail a l’època en què hi havia dues alemanyes. Hem compartit confidències, dinars, festes, lectures, i algunes coses més que millor no esmentar públicament, i gairebé sempre, amb un somriure. En la mesura que ens era possible, hem anat bastint una identitat europea tot assumint que els errors heretats del passat no podien interferir de cap manera en un futur que, com diria l’enyorat Macià, hauria d’haver estat espiritualment gloriós.

Els anys, malauradament, són implacables i no sembla que ens facin més savis, sinó que potser tendeixen a accentuar els nostres defectes. Fa temps que no parlo amb vosaltres, i les darreres vegades, quan ja és evident que l’euro ha esdevingut un factor de desunió, es veia clarament que volíeu -volíem- evitar el tema. Tanmateix, pel que sé i intueixo, sembla un fet que molts de vosaltres acabeu creient la propaganda que s’escola en mitjans de desinformació com Bild o us deixeu entabanar per les mentides del vostre ministre de finances amb cara d’amargat Schläube.

No voldria que penséssiu que crec en els tòpics, tanmateix, en tot aquest temps de coneixença, des de la vostra diversitat, m’adono que compartiu moltes virtuts. I també que almenys la majoria de vosaltres teniu un defecte que creieu virtut: teniu tendència a fer massa cas de qui us mana, de respectar massa les jerarquies, d’obeir a qui exerceix un càrrec, d’interpretar les normes massa literalment. Alguna vegada, entre la tercera i la quarta cervesa que preníem en un parc a Münich ja us vaig explicar aquell acudit que explicaven els anarquistes catalans dels anys trenta sobre el vostre poble: “els alemanys, quan fan una revolució, i han de prendre el control de les estacions de tren, la primera cosa que fan és comprar el bitllet”.

I tanmateix, el tema de Grècia sembla que està treient el pitjor del vostre poble. La nació amable i oberta que vaig conèixer a finals dels vuitanta, va canviar quan us vàreu reunificar. Els costos d’absorvir l’RDA no van ser econòmics, sinó morals. Vau annexionar-vos els vostres germans de parla i història comuna, i tanmateix van ser rebuts amb cert menyspreu i suficiència. Els vostres dirigents van aprofitar per anar destruint a poc a poc el model socialdemòcrata que us va permetre conjugar la llibertat amb el benestar. L’austeritat aviat fou un mot pervertit del seu sentit primigeni per tal de permetre anar treient la vella tendència a establir una societat desigual, i sovint indiferent, al patiment aliè. L’euro, que va eixamplar la rasa entre una Europa a dues velociats (jo diria que a dues filosofies) ha acabat per bastir un oceà d’incomprensió mútua. Els vostres dirigents, els vostres mitjans, us enganyen per terra mar i aire, les vint-i-quatre hores del dia, els 365 dies de l’any. Amb el vostre esforç no heu rescatat cap grec, sinó els vostres propis banquers, els propietaris de la vostra premsa groga, els artífexs de la desigualtat que també va creant desigualtats insuportables en el vostre propi país.

En el nom de la nostra llarga amistat i afecte, només us demano una cosa: penseu per compte propi, qüestioneu els vostres governants, escolteu els vostres germans europeus. Europa no és possible sense igualtat ni progrés,ni respecte mutu. Almenys l’Europa que voldríem i que mereix ésser preservada de l’egoisme financer i l’actitud de senyoreta Rottenmeyer que destila la vostra Cancellera. Emancipeu-vos dels errors del passat. L’obediència no és cap virtut.

 

Nota: Càpsula emesa avui a Fem Ràdio

  1. Els alemanys pagen el bitllet del tren que han d’agafar (“tot té un preu”).

    Els catalans pagem -i pagarem- els TAV que no utilitzem (“ara, per a inconformistes no ens guanya ningú!”).

    “Diferències entre la responsabilitat i la irresponsabilitat”.

    Atentament, i bon dissabte

  2. La recuperació econòmica d’Alemania desde els anys 50 es degut a que els països creditors els van perdonar mes del 60% d’una deuda econòmica impagable acumulada en 2 guerres. Un d’aquells paísos era Grècia. Cert que els alemanys perden la memoria cuan el seu líder parla

  3. Jo també vaig recórrer alemanya amb interrail en aquella època, i he tingut la sort de formar una família amb una dona alemanya. Puc parlar en primera persona del entorn que jo he conegut i no m’agradaria que et quedessis amb el tòpic de la obediència als superiors. Les normes, mentre no es demostri el contrari, s’han d’interpretar literalment. Si parteixes de la base de que les normes tu te les pots adequar al teu gust, tindrem una societat de difícil convivència. Lògicament hi ha un punt en que una norma es converteix en injusta, discriminatòria o millorable. La solució es canviar-la.
    No se si has tingut la sort de fer algun projecte amb alemanys. Puntualitat (com a mostra de respecte mutu) paraula (ja et trucaré vol dir que efectivament et trucarà) i un etcètera molt llarg. També podria fer una llista de defectes que he observat, però això ho deixo per als altres. El que a mi m’agradaria es que les virtuts se m’encomanessin i s’encomanessin a la meva família, els meus veïns i al meu país.
    Al meus fills els dic que tan de bo siguin capaços d’agafar el millor dels catalans i dels alemanys.

    Gracies per els teus articles, i per permetrem una petita discrepància en un d’ells.

    Joan.

  4. Jo proposo una quita a la totalitat del deute grec, és a dir, del 100 per 100. A veure si se’n surten.
    Ostres, als pobres alemanys els estan enganyant per terra mar i aire, això em recorda el missatge dels poders espanyols ( i catalans) que a nosaltres pobres catalans ens han menjat el “cocu” utilitzant el “nacionalisme identitari”. Ai mare.
    L’obediència no és cap virtut, doncs jo et veig molt virtuós

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!