Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

3 de juliol de 2019
225 comentaris

Carta oberta a l’ANC

Benvolguts amics i amigues,

Suposo que com succeeix a tants d’altres, sóc un soci vostre des dels inicis, poc participatiu, que sol limitar la seva acció a pagar la quota, ser a bona part de les manifestacions que convoqueu, col·laborar ocasionalment i fer contribucions econòmiques de tant en tant. També, és cert, he parlat públicament quan algunes seccions locals m’han convidat o he compartit el meu parer quan alguna sectorial m’ho ha sol·licitat. Tanmateix, la meva participació orgànica ha estat nul·la, no he presentat mai cap candidatura (tot i haver-me pronunciat públicament a favor de la del meu bon amic Antonio Baños) ni he estat a cap assemblea. A més tinc cert punt d’individualista i escèptic que m’impossibiliten compartir entusiasmes col·lectius. És per tot això que tampoc crec que tingui cap més dret que cap altra dels, potser, cinquanta mil altres socis de l’entitat a l’hora d’exposar el meu parer.

És cert, com algú amb un cert esperit llibertari, sóc una persona prou disciplinada -ja ho deia Proudhom, que l’anarquia és la màxima expressió de l’ordre- i he fet cap a totes i cadascuna de les grans mobilitzacions de l’Onze de setembre, almenys, des del 2011 (tot i que sempre em molesta cert folklore a l’hora dels diversos happenings que les han acompanyat). També vaig participar l’1 d’octubre defensant el Pavelló de Santa Eugènia, per sort, sense necessitat d’èpica. L’activisme no és precisament la meva virtut, amb una personalitat poc entusiasta i amb un valor personal més que limitat. Potser allò que se’m dóna més bé és fer de guionista, tractant d’analitzar l’extraordinària i complexa situació que vivim i tractant d’oferir armes interpretatives a una societat que, segons la meva opinió, tracta d’espolsar-se el franquisme contruint una República. Ah!, i sóc d’aquests que està convençut que serem independents en contra de la voluntat i capacitat dels propis independentistes.

Com que les opinions són lliures, vull expressar que la propera mobilització organitzada per la nostra entitat no em sembla una bona idea. Omplir la Gran Via entre Plaça Catalunya i Plaça Espanya no té massa sentit. Ja hem demostrat que som capaços de mobilitzar entre un i dos milions de persones sense llençar un sol paper a terra, i aquesta fórmula crec, humilment, que ja està desgastada. És tot un déjà vu. No crec que pugui variar gaire l’agenda política. Ni l’exterior, ni la interior. Pot representar una petita dosi de moral col·lectiva que es pot esvair en alguns dies, potser setmanes. Tanmateix, des d’un punt de vista polític, de la capacitat de clivellar el búnquer franquista de l’estat, aquesta estratègia és estèril.

No sé si ho han observat, tanmateix, l’estratègia adoptada per l’estat profund hispànic està consistint en una guerra psicològica de desgast. Es tracta de combinar la repressió, amb maniobres internacionals de bloqueig (caldrà veure les hipoteques que està contraient mitjançant els diners de tothom), amb la voluntat, amb la col·laboració entusiasta de tot l’establishment mediàtic, de desmoralitzar l’independentisme. Aquest exhibicionisme de força, aquesta deshinibició a l’hora de mostrar catalanofòbia, no fa més que ocultar la por i la fragilitat d’un règim que no sabria dir si està contra les cordes, encara que no muntaria tot aquest espectacle si no es trobés en una situació difícil. De fet, no actuarien així si no tinguessin ben clar que ens han perdut per sempre.

La realitat és que un règim no es tomba sense determinació, persistència i imaginació. I sobretot, no és possible assolir la República sense fer por. I una manifestació més, amb una samarreta nova no crec que sigui el format més adient. Sóc d’aquests que des del principi alertava de la ingenuïtat d’esperar suports foranis. Les simpaties poden ser moltes, encara que sense la possibilitat de controlar el territori, de la mobilització total, de la impossibilitat de controlar la situació per part d’un estat absolutament deslegitimat, ningú no mourà un dit. 

És per això que proposo un format diferent. No és cap secret que no resulta complicat mobilitzar un milió de persones la jornada de setembre. Ara bé, en comptes de fer la desfilada anual, cada vegada més ritual que efectiva, es tractaria d’envoltar pacíficament, amb el mateix esperit dels darrers anys, cinquanta punts estratègics del país. Això vol dir punts fronterers, les presons on tenen segrestats els presos polítics, les institucions catalanes (Parlament, Generalitat, ajuntaments) aeroports, estacions, ports, La Caixa (i altres empreses que es van plegar a les pressions de la monarquia), i tot allò que siguin punts vitals que impliquin controlar el territori. Un milió entre cinquanta punts surt a vint-mil manifestants, que estarien bé que guardessin un silenci sepulcral, un silenci que recordi a aquestes albes de vaga general que ens recorda un poema de Joan Margarit, un silenci ensordidor que demostri que la República pot ser efectiva en base a la voluntat de la ciutadania, i que, enfront la repressió, es pot fer una demostració que el carrer, realment és nostre. Una mobilització que demostri ser un entrenament, una prova que mesuri l’audàcia, un gest que faci glaçar el riure a tots aquells tertulians amb llenguatge de suburbi. L’ANC té prou prestigi, experiència i capacitat logísitica per fer un assaig general d’aquestes característiques. I sobretot, té prou capacitat de lideratge per fer entendre que la unitat no ha de venir d’uns partits polítics que, per naturalesa, tenen interessos divergents, sinó de la gent. En altres paraules, que aquest onze de setembre no hem de desfilar per contemplar-nos a nosaltres mateixos, ni autoescoltar-nos les consignes de sempre, ni hem de muntar cap festa, sinó que hem de fer por. Molta por. El sónar també aplega desenes de milers de persones sense destrobar més que els veïns. El Barça mobilitza centenars de milers cada vegada que guanya títols. I tanmateix, no representen cap amenaça a cap ordre injust, ni a cap estat postfeudal. Aquest Onze de setembre no hauríem de mirar-nos, ni queixar-nos, ni lloar les nostres presumptes virtuts, sinó que ens ha de servir per demostrar-nos a nosaltres mateixos i al món, que la unilateralitat és sobretot a les nostres mans. I que és amb les nostres mans com s’ha de construir la República. Que podrem ser lliures quan nosaltres ho decidim. O, tot recordant l’enyorat Ovidi, “perquè vull”.

 

  1. Company, l’has clavada!!
    Esperem resposta de l’ANC, perquè en som molts, els socis que estem tips de performances que acaben semblant exercicis autistes.
    Suposo que ens diran com organitzar-nos amb ordre i criteri.
    Endavant i gràcies per la iniciativa!

    1. I a sobre el Presidente Torrent diu que no hi haurà DUI el dia de la condena dels presos.
      Quant pensem preparar la resposta de país?

    2. Amb aquest dirigents no anem en lloc.
      I la Cup ningú i pensa ? Per culpa d’ells
      no es va investir Jordi Turull i aleshores Ñ
      hauria d’empresonar el President, i la cosa
      canviava. Aquests de la Cup cada vegada ens
      donen pel sac. Ara i a l’època d’en Más. O sigui
      que se’n vagin a la m. . . . . .

    3. NO SE QUI HA ESCRIT LA CARTA A L’ANC PERÒ JO LA FAIG MEVA. DE FET VAIG ESCRIURE A LA SEVA SECRETARIA DIENT QUE MÉS MANIS I SAMARRETES I ESTELADES NO. ARA HEM DE DEMOSTRAR DE SOM CAPAÇOS DE MOLT MÉS. NO LLENÇAR NI UN PAPER A TERRA NOMÉS VOL DIR QUE SOM GENT CIVILITZADA, QUE JA ÈS MOLT, PERÒ NO SUFICIENT.

    4. I tant !!!!
      Amb les *manis* només probem què som disciplinats i què sabem organitzar precioses coreografies

    5. Estic totalment d’acord amb tu. Comparteixo la teva idea. Tan de bo s’adonin a l’ANC que encara hi som a temps per fer l’encertat canvi d’estratègia que proposes…

    6. Company de moltes coses, enhorabona per dir el que molts pensem i que no ho hem escrit.
      Necesitem mes persones que sapiguen trasmetre les inquietuts, pensaments, iniciatives que poder la majoria no sabem fer-ho. Pero estic totalment d’acord en el canvi, hem de ser actius, mes resolutoris i com dius cerebralment decidits.
      Endavant amb la proposta i a treballar de debò per el nostre objectiu, la República Catalana.

    7. Comentari-proposta molt interessant però en permeto de criticar:
      – massa tard
      – hauria d’haver-se proposat directament a ANC
      – ànsies de lluïment i protagonisme que es demostra per l’ampli espai que l’autor dedica al seu ‘jo’
      – la idea la comparteixo, a aplicar en una futura ocasió

    8. Com pot ser massa tard i a la vegada compartir la idea pel futur?
      Potser, una resposta massa apressada, la teva.
      Jo també m’hi sumo, a desvetllar consciències tot sorprenent a tothom: als nostres i als contraris

    9. Estimado Jordi, si bien es cierto que uno es libre de opinar, la opinión conlleva responsabilidad, coherencia, congruencia y porqué no, que el ego no sea el director de nuestras acciones. Usted puede opinar y su opinión es siempre bienvenida pero por coherencia a su reflexión, la próxima vez no deje que el ego dicte su opinión-crítica. Atentamente

      Nota adicional: El escrito del Sr. Javier Diez es de una lucidez excepcional y su propuesta es plenamente operacional si realmente se quiere incrementar el pulso democrático hacia los poderes fácticos que controlan el debate y el devenir del “presente continuo” ya que el futuro inmediato nadie lo controla y esta por ser definido, explorado y vívido.

    10. M’estalvio de publicar una resposta perquè la meva ja l’has publicada tu. Mentre llegia l’article el meu pap anava fent les mateixes consideracions que tu has exposat.
      Salut i República!
      Un processiste (que vol deixar de ser-ho) més.

    11. Mai és massa tard, la capacitat organitzativa dels catalans i de L’ANC sempre ha estat exitosa i admirable.

      Ho tornarem a fer!!!

    12. Jo estic d’acord fins a cert punt amb el fons de l’article. Pero, com proposa arribar al objectiu que ens tenim fixat? Quedant-nos a casa i fer un dinar de germanor?? No crec que aquest sigui el camí. Hem d’aprofitar CADA OCASIÓ que tinguem per manifesta-nos LLIURES I UNITS. SOBRE TOT UNITS.

    13. Jo he de venir amb avió per la manifestació i tenia pensat deixar-ho corre enguany, però aquesta proposta és il.lusionant i és un pas endavant. Espero poder estar-hi. Gràcies per escriure.

    14. A casa hem decidit que ja no participarem en una performance com els altres anys.
      En una acció directa sí.

      Una proposta senzilla, si s’adopta la idea d’en Xavier Diez:
      Enlloc de simplement envoltar el Parlament o tallar la carretera de torn, el primer que s’hauria de fer és encarar els concentrats a cada punt i fer una consulta sobre què s’està disposat a fer; quanta gent es pot quedar i quant temps; qui es pot dedicar a la logística de portar queviures, per exemple.
      L’objectiu seria que prenguem nosaltres les decisions, enpoderar-nos del procés.
      Podem enviar la proposta a l’ANC, que organitzi d’aquesta manera totes les concentracions.

      Si els representants ens han decebut, traguem-nos-els del damunt, i que parli el poble reunit.

    15. Jo enire al port per tancar-lo,algunes horas el 11S aquest és el meu pla,cada escu que fassi el seu plà al puesto que cregui convenient, segur que ens trobem molts a molts jocs.Si no ho fan les associacions el farem els CIUTADANS.VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!!

  2. És obvi que segueixen dues estratègies, tant els enemics com els “nostres”.
    Llegiu, si us plau, l’apartat Descripció.
    https://es.m.wikipedia.org/wiki/Moral_de_amos_y_esclavos

    L’altra ės aquesta: “el debat ja no seria quan aconseguiran la independència, sinó quan recuperaran l’autonomia”.
    https://www.vilaweb.cat/noticies/cebrian-ja-sabia-fa-un-any-com-seria-la-repressio-contra-catalunya/

    En Xavier comenta que vivim una “guerra psicològica de desgast”, però ens arriba per part dels enemics i dels “nostres”. Promoure la moral de l’amo i l’esclau entre les files indepes és l’única “estratègia unitària” dels “nostres”.
    Proposar una altra Diada “samarretera” per a demanar als nostres “una estratègia unitària” és una autèntica presa de pèl. No se n’amaguen.
    Promoure la moral de l’amo i l’esclau, amb ostatges polítics que actuen amb gran ‘dignitat’ davant de jutges, fiscals, periodistes i una societat que presumeixen de ser uns malparits no és ‘dignitat’, és covardia i col.laboracionisme. Dir que no tens pressa per sortir de la presó no és ‘dignitat’, és covardia i col.laboracionisme
    No cal que em faci carregós demostrant obvietats, perquè tot plegat és molt evident. Un dels mantres més emprats pels “nostres” ha estat el “no els hem de donar la foto que busquen”. Fins ara, no els l’hem donada, i tot continua igual.
    En canvi… quina foto “busquem” nosaltres? La d’una Espanya que viu cofoia al franquismo sin Franco, amb un règim explícitament maligne que fa el que li rota amb els seus esclaus orgullosos i agraïts: la societat postfeudal que esmenta en Xavier. A Espanya només hi ha franquistes: franquistes de dretes, franquistes d’esquerres i franquistes rabolusionaris, com acaba de veure’s en HD amb la ColaCau.
    També hem obtingut una altra imatge molt valuosa: la d’una Europa sadollada d’interessos que es nega a veure que tenen a dins, asseguts al seu costat cada dia a Estrasburg i a
    Brussel·les, a serbis que estan desitjant massacrar bosnians indefensos.
    Fins ara, el nostre escrupolós pacifisme i el nostre civisme “radical” han estat divises molt profitoses que ens han fet aconseguir les “fotos” que volem, però un cop les tenim, hem d’aprofitar-les.
    Com fer-ho? Molt fàcil. Ens ho han posat en safata. Hem de dir-los: si a Espanya no hi ha Democràcia i no hi ha Justícia, com ha quedat demostrat, i a Europa tampoc n’hi ha, com s’està a punt de demostrar… només ens deixeu una sortida: Revolució.
    Els hem de dir ben clar:

    – Aquí tothom té interessos, menys els catalans. Doncs sigueu conscients que el nostre interès és viure en Llibertat i amb Dignitat, i si només ens deixeu obert el camí de la revolta, ja us la trobareu. I quan la tingueu davant haureu de triar entre fer costat als talibans de l’Estado Hispànico, rescantant-los econòmicament per pagar-los els vicis i els camps de concentració, i això suposaria l’ensulsiada política, social i econòmica d’Occident… o bé, quan arribi la Revolució catalana haureu de cridar “Visca la República!

    -El projecte europeu no era “igualar per dalt”? El projecte europeu no era donar l’oportunitat de pujar a Primera als països de Segona, però amb el compromís de que s’ho havien de guanyar? Per què accepteu els europeus aquesta Europa “igualada per baix”? Tenir un mercat comú justifica rebaixar-se políticament fent que en qüestió de Drets i Llibertats tota Europa jugui a Segona? Aquest no era “el projecte europeu” que ens van vendre als 80s: com avisaven els seus detractors, és “la Europa de los mercaderes!”.

    Tan obvi com això. Qualsevol europeu amb quatre lectures sobre Història sap que l’espanyolitat de Catalunya és una anomalia històrica que s’ha de corregir. Amb l’excusa de retenir-la, Espanya sempre ha estat i estarà disposada a esdevenir una dictadura assassina que faci molta nosa a la resta del continent.
    Estem literalment farcits, curulls d’arguments al nostre favor: només els hem d’emprar. La por ha de canviar de bàndol, hem de fer por, com molt bé dius, Xavier. O fem el que planteges o, definitivament, els donem “la foto que busquen”: la dels catalans entrant a les càmeres de gas amb els nostres fills de la maneta, amb l’habitual samarreta de l’ANC i un somriure a la cara, perquè entrarem a les càmeres amb molta “dignitat”.
    Un adagi revolucionari diu: “Si lluites, pots perdre. Si no lluites, ja has perdut”. Ės indiscutible que d’ençà del Primer d’Octubre no hem lluitat, perquè els “nostres” no volen guanyar. (Si fan possible la investidura a Madrit, a veure qui és el psicòpata que ho nega). O ens revoltem o a les càmeres de gas, a la façana, hi haurà l’escut de la Generalitat i el logo de la Unió Europea.
    Endavant les atxes !!!

    PD. Quan he clicat a Afegir un comentari m’ha aparegut el mail del comentarista anterior. No hauria de ser així, oi?

    1. Gràcies per aquestes lineas, creia que la nostre gent estava anestesiada, (els nostres polítics, segur,) ens falta una empenta.. per fer aquest pas, que es imprescindible per poder avançar, si no els demostrem del que són capaços estem perduts.
      Salud i independència.

    2. Estic totalment d’acord amb la iniciativa! Però, personalment, encara hi trobo a faltar quelcom més punyent o incissiu.

    3. Si usted piensa que la iniciativa es interesante pero le falta algo más, yo le preguntaría que es eso que usted hecha a faltar. Opinar es importante y proponer también lo es. Por favor, proponga lo que en su opinion puede completar la propuesta inicial. Atentamente

    4. molt bon comentari de dalt a baix, Paco Martinez….un goig llegir tan raonat examen de símptomes,
      amb el seu consegüent diagnosi i suggeriment de remeis per aquest mal col.lectiu que causa força neguit per el qué hem de fer..( molt contrari al qué hi farem ). També molt d’acord amb en Xavier.

    5. Totalment d’acord en anar endavant fent coses noves. Ho podem fer tots en tenim ganes, prou de abaixar el cap. Solsament falta que l’ANC ens irganitzi. Que es això de que continuïn xupa t-nos la sang. Les ma elles de l’aeroport i el port son manegades per ells, i nosaltres quiets veient-ho, això si en molta dignitat i civisme aguantan la farsa d’aquet judici que no l’haguesim Tingut que permetre, blocajant pacíficament les sortides de les presons. Prou ha ni ha, que farem quan sortin les condemnes … sinó estem fent res!!!!

  3. Si, completament d’acord, encara que vista la deriva i manca d’e noves idees de l’ANC, dubto que ningú es faci enrere i re-programin l’11 de setembre proper, agafant la teva idea com a punt de partida encertat. Ja prou de mirar-nos el melic i demostrar que bons que som amb les nostres performances que sempre acaben sense cap vidre trencat, ni cap paper al terra. Doncs potser tots plegats hauríem de començar a embrutar una mica més i anar a fer soroll d’aquesta remor que se sent…

  4. Completament d’acord. Estic segur que la Clara Ponsati podria subscriure aquest escrit. Hauríem de fer-la córrer per totes les AT’s de l’Assemblea, per tal que es pronunciïn.

  5. Completament d’acord.
    Fa massa temps que l’ANC està copada per determinats partits polítics.
    En som molts els qui estem cansats d’aquesta situació.

  6. Totalment d’acord amb la proposta, jo també m’hi apunto i ho proposaré en la propera reunió. Si totes les territorials ens posem d’acord, no tindran cap més remei que acceptar-ho.
    Ah, i no cal que muntin cap escenari per acabar la festa amb arengues, encerclem els punts citats, per exemple entre les vuit del matí i les vuit del vespre, i després tothom pacíficament, cap a casa.

    1. Perdoneu, però amb un sol dia no aconseguirem res, alguna foto si, peró hem de ser als carrers fins a fer efectiva la DUI, fins que no ens mental.litzem d’això mai ho aconseguirem.

    2. Exacte. Clavat. Fa anys que ho dic. Tinc la motxilla a punt, la del Camino, i preparat per no tornar a casa fins que la República Catalana sigui proclamada per el Poble

  7. Totalment d’acord, mentres et llegia ja se m’acudia exactament la mateixa proposta que fas. No té sentit un com més centralitzar-ho a la capital perquè s’esfumi tot en un no res. L’Anc abans de fer una proposta definitiva convindria que obrís convocatòria pública a noves propostes que segur és sorprendrien i després votar públicament. Amb la situació que vivim estem tardant massa a anar amb massa als centres penitenciaris, i fronteres. Cal que es replantegin la proposta perquè realment no aporta absolutament res. Fem un change.org? O el que sigui per canviar aquesta proposta incoherent?

    1. Pot ser no estaria malament, això d’un change.or, no he sabut mai si serveixen d’alguna cosa, però si ho féssim córrer arreu i hi haguessin milers de signants, pot ser serviria per canviar alguna cosa. Jo ho dignaré, segur, però ja us dic d’antuvi, que o sé com es fa.

    2. Si demanem signatures per fer canviar la convocatòria de manifestació multitudinària de la Diada (la gran mani a que estem acostumats) hauríem també de proposar una alternativa engrescadora (i aquesta del Xavier Diez ho és amb escreix)…
      Tanmateix, li estaríem anunciant als ocupants que encerclarem les presons, i aquestes deixaríen de ser un atractiu iman per exhibir la nostra força…
      Entenc que fer pública la proposta és estratègic perquè els actors socials i polítics s’hi sentin al•ludits (interpel•lats, més a la moda). Però també que hem de trobar i compartir sense anunciar-los altres objectius no tan emocionals però si molt significatius.
      Algú que entengui de bústies protegides d’e-correu i que estigui connectat amb peces d’encaix del territori hauria d’engegar la guspira. Què tal si li ho demanem al Consell per la República? No per encolomar-los res, sinó per engegar-ho i oferir la plataforma tecnològica que ens connecti als catalans ben disposats

    3. Bon plantejament. La veritat és que entre la proposta del Xavier, la teva reflexió i altres que llegeixo al llarg del fil em fa l’efecte que començo a recuperar el tremp, que prou i massa que n’estava d’ensopit.

  8. Hola penso que si la ANC no ho fa per el 11/09 enguany espot realitzar el 1/10/19
    Per reafirmar que es lo que toca després de la no unilateralitat que pertoca després de 2 anys
    Salut

  9. Hem principi fantàstic és una molt bona idea per lo endevant i aprofitant el tema amb la ANC vull expressar el meu disgust com a militant que la Sra. Elisenda Paluzie va començar molt esgrascade però tot s’ha torçat perquè ERC hi ha posat les urpes i no li deixa fer res li marca el camí i no té desviis ni un mil·límetre que et farem caure l espasa d’en Dàmocles sobre teu hi tindras que plegar i així no podem tirart endavant cuant tots sabem i es conegut que ERC s’ha venut al PSOE per 155 monedes perquè aquesta misèria hem de fer et ridícul ja està bé. Prou.

  10. Bona proposta però entenc que a dos mesos vista serà complicat, de cara l’any vinent estaria molt be, però jo crec que el millor es a part de manifestar-nos fer alguna accio economica cada dia 11 de cada mes a parrit delm 11/09, aquestes perites accions multiplicades per 2.000. 000 de personesson molts mal de caps per el sistema, abar el caixes treure 40€ cada un el dia 11… 80M€…. possar gasolina tots el mateix dia a estaciins catalanes per exemple…., etc etc…

  11. Soc membre de l’ANC desde els inicis, i estic totalment d’acord, no entenc que els hi passa als de l’Assamblea, no es mouen per l’independència desde que va marxar la Carme.

  12. Mai m’he identificat tant amb un escrit no fet per mi. Aquesta proposta hem de fer que sigui realitat. ANC pot implementar una web amb els 50 punts a envoltar per a garantir l’èxit a tot el territori. OC pot obrir una formidable campanya de crida i els CDR implicar-se a fons a les concentracions dels respectius territoris. Esbomben intensament aquesta iniciativa per tots els mitjans possibles. Si els del Secretariat de l’ANC miren cap a altra banda fem-ho el dia ONZE com a concentracions alternatives.

  13. Ho sento però no estic d’acord. Envoltar (Parlament, Generalitat, ajuntaments) no. Es necessiten les persones per fer el ritual a les fronteres, aereopuertos, estacions, ports. Crec que es tracta d’aturar el País. També crec que amb un dia no n’hi ha prou per fer por i fer entendre i demostrar-los un cop més que la voluntat dels cuidadanos és el que mana i que els carrers són nostres.

  14. Només puc aplaudir i repetir que aquesta proposta em sembla fantàstica. Jo que no m’he perdut cap diada, que sóc membre actiu de la nostra associació, aquest any he decidit fer vaga. Però, si aquesta proposta tira endavant, hi aniré, on sigui que em toqui.

  15. Es encertat!
    No podem continuar fent actuacións estèrils.
    Sembla que ens estem acostumant a acceptar injustícies i callem estoicament… què més han de fer-nos per dir: PROU! TENIM GENT A LES PRESONS, GENT A L’EXILI, GENT QUE NO ENS POT REPRESENTAR TOT I HAVER REBUT 2.300.000 Dels nostres VOTS!! Això es indignant!!
    He estat a Estrasburg. I veig claríssim que ningú ferá res per nosaltres! Si nosaltres, el poble, no ho reclamem!!
    Continuem Pacíficament, sense faltar a ningú, però ens hem de cuadrar!
    En Torrent avui demana parlar sobre com fer un referèndum pactat, i ni en volen parlar…però tampoc volen parlar de quin projecte tenen per tots els 7millions de catalans…
    ANC, 😳!

  16. estic d’acord i jo crec que ANC esta totalment polititzada amb gent al secretariat que pertanyen als partits i per tant s’ha perdut la tranversalitat i neutralitat que dra la filosofia inicial en la que tots hi confiavem.
    ANC tindria que posar als nostres politics entre les cordes i avergunyir-los per no fer la unitat que es la única manera d’aconseguir el que volem.

    Tambe seria important treballar amb L Llach en el procés constituent , definint quin pais volem a partir de la gran feinada que es va fer abans del 1O a cada sectorial. això si que aixempleria les bases!

    Es hora de fer coses mes contundents

  17. Em sembla una gran idea que es podria desenvolupar dins el SN. Crec, però, que per defensar-la no cal entrar en comentaris negatius o despectius fa a l’ANC.

  18. Teniu raó. Ja hem fet prous performances, no serviria d res una altra mes. S’ha acabat la “festa” hem d començar a fer por, pq l’hora q s’acosta és molt greu. Hem d començar a pensar en altres estratègies d pressió, totes les q siguin possibles d manera pacífica. El que proposeu em senbla molt encertar,.
    Tb demanaria q no anessim.al l’estelada sinó amb la senyera negra , ara, més escaient.

  19. El poder.el.tenim.el poble,pero el problema es .que no l’exercim.
    Esta.clar que ens correspon per dret I també per.que som molts.
    Els governants I els politics haurien de portar penjada una escarapel.la que digues: SERVIDOR PÚBLIC . Per a que els quedes ben clar que están per a obeïr el mandat del poble.
    En quan a estrategias,proposo les que facin mes *pupa* al capital.
    1-recabar el suport dels pre-jubilats i jubilats pletorics ,per a que coordinadament vagin sortint diariamente durant una temporadeta a passejar amb el cotxet saturant l’AP-7,per a que els mes de 20000 camions que transporten la exportació quedin estancats.
    Vos asseguro que el Capital econòmic immediatament amenaçara de retirar la promesa de portes giratòries als governants I aquests segur que es baixaran les calces I entrarán en raó, per a concedir-nos tots.els.drets legitims.

  20. Hola. Endavant! Van passant els dies veient injustícies i normalitzant-ho, i això no pot ser! Hem de reaccionar activament i forçar el canvi per viure en una societat lliure… És una bona estratègia el que es planteja, portem-la a terme…

  21. De veritat penseu que el dia que s’hagi d’envoltar i col·lapsar punts estratègics del territori es farà amb una convocatòria oberta i pública? Hi ha coses que per a que surtin bé volen silenci i que només ho sàpiguen uns quants.
    I per cert, fa mesos es va dir a tots els socis que ho volguessin que fessin les seves propostes per aquest 11S. Ara que ja està organitzat no crec que sigui el moment de canviar-ho tot.
    Dit això, jo també penso que si fem el mateix que cada any, tindrem la mateixa resposta, que no ens fa avançar gaire.

    1. Doncs fem-ho per l’1O, però discretament i amb la plataforma tecnològica que ens puguin oferir el Consell per la República i els voluntaris entusiastes que mai han faltat a la cita, ara més que mai connectats per xarxa protegida

  22. Totalment d’acord, però jo la frontera la tallaria diferent, tallaria les entrades d’espanya cap a Catalunya, per Lleida i Tarragona, aïllaria Espanya del món per terra.

  23. Afegiria també la possibilitat de que l’11S es reuneixi el ple de cada Ajuntament de Catalunya (on la majoria ho permeti; és a dir, prop de 800) i bategi un carrer o plaça amb el nom “1 d’Octubre”. Per això tampoc no cal samarreta.

  24. Nosaltres també estem cansats de la mateixa performance de cada any, que ara no té sentit Si que recolzem la proposta d’encerclar punts vitals del nostre Pais, en silenci!

  25. Completament d’acord, com deia algú altre, jo penso com tu, Xavier Diez, encara que no ho havia manifestat.
    Ho haguera fet pel meu compte, doncs, estava segur que molts altres farien el mateix. Aquest any cal demostrar que la força de la raó està en les urnes de l’1-O i a les mans dels que varen votar!

  26. Ho comparteixo 100%
    I no només això de cara a l’11 de setembre… s’haurien de preparar les eines per quan arribi una altre 1-O que no ens en trobi amb els pixats al ventre: per exemple, um banc central català no es podria fer des de fora? ni que fos tipus virtual… Aprofitar el Consell de la República per bastir els recursos necessaris per fer-ho possible quan es donin altra cop les condicions de ruptura.

  27. gilet jaunes es el camí y control de territori molt de control y la proposta de la companya noe es la millor ke les mercaderies dels colons col·lapsin y es podreixin a dalt dels camions seus

  28. Si això es fa un dia i prou, és probable que ho prohibeixin com a acte insurreccional. Si plantegéssim l’acció de la Diada com a inici d’un setge continuat, ho prohibirien amb tota seguretat; i també il·legalitzarien l’ANC, per insurrecció armada contra l’Estat, terrorisme “en estadi potencial”, etc., etc. Valorem si val la pena. Jo crec que sí.

  29. Totalment d’acord, prou ja de mirar-nos el melíc… i anem per feina!!! encerclar els 50 punts estratègics amb un cilènci sepulcral… Genial!!!
    El que també seria genial, es que tots els “nostres” partits anesin a una… i deixar-se de punyetes… i quan tinguem la nostra Repùblica… que cascún defensi segons el seu ordre natural…

  30. Elisenda Palazui,crec que hauriem d’assolir la idea per el proper 11/09.No crec que ANC ,el millor vincle que tenim els independentistes,és permiti el luxe d’ignorar-ho

  31. Totalment d’acord, Xavier! Una performance més, com la de cada any, com si no hagués passat res, a part de servir per tranquil·litzar consciències no serveix per gran cosa més. Plantejar la teva proposta com un assaig general em sembla molt necessari i correcte. Ja se m’acumulen les samarretes de cada any al calaix i ocupen massa espai, però res més. Semblen més aviat testimonis d’una impotència celebrada col·lectivament.
    I si anéssim per feina?

  32. D acord. Cal mostrar força. Fer por, sinó s’en foten. Només recordar: les samarretes serveixen per finanssar l ANC NO PASSA RES PER PORTAR símbols que ajuden econòmicament. Elisenda posat hi

  33. Totalment d’acord. Crec que es una molt bona proposta. No ens hem de comptar, ja saben que hi som, i això seria un assaig per a futures accions. Les performances han estat bé durant un temps, però ara cal més compromís.

    1. Faig una rectificació. Si assistiré a la manifestació convocada per l’ANC. Res atemorirà tant al govern espanyol com la nostra unitat. L’objectiu segueix sent comú, la independència. Les diferents opinions només certifiquen la nostra diversitat de criteris, l’objectiu es el mateix.

  34. Les marxes i concentracions de l’ANC han servit, bàsicament, per remoure l’olla dels convençuts. A Europa no fem ni fred ni calor. I Espanya aquestes multituds ja les té comptabilitzades, inventariades i, en el fons, descomptes. Ja saben els que som. I l’únic que esperen, que tard o d’hora passarà, és que l’onze de setembre de l’ANC punxi. Si un dia van servir per engrescar-nos, a base de convocar-se, un dia es desinflaran i llavors seran el tret al peu ideal. Això ho porto dient des de fa temps. L’ANC és víctima del monstre que ha creat i cada any tensiona l’organització per fer-la més grossa, per fer-la més espectacular, per carregar-la de simbolisme. Però el fruit és raquític i molt pobre. Tanta marxa i concentració ha abonat la part més ingènua de l’independentisme. L¨ANC també s’ha encarregat de llançar els seus karmas particulars: “la revolució dels somriures”, “Europa ens escolta” “l’Estat Espanyol haurà de fer alguna cosa davant el nostre poder de convocatòria”. El dia 27, el de la proclamació de la República, és quan l’independentisme havia de sortir el carrer i guanyar definitivament. Però no ho vam fer. Creiem que tot ja estava fet, que havíem omplerts els carrers l’11, que el 20 havíem fet vessar Barcelona i en paraules de Partal “havíem aturat el cop” que l’1 vam “votar i vam guanyar”, que el 3 vam fer una “aturada de país”. Però resulta que el dia de la República, el dia que l’havíem “de fer efectiva” i ens havíem d’assegurar “el control del territori” no va passar res. Vam creure que la sola proclamació ens faria la feina i no va ser així. En el fons, no som res més que uns independentistes de saló que esperen que el missatger els porti la República amb paquets i que, tranquil·lament, l’anirem muntant a casa, sense fer fressa per no molestar i amb la tranquil·litat d’esperit que si no ens agrada la podem tornar i ens en duran una altra.

  35. Totalment d’acord. Poposen repetir el format fins esgotar-lo… i quan hi hagi menys gent que altres anys, com passarà, molts es desanimaran i altres tindran munició contra nosaltres. A més, la imatge de tots confluint a Espanya… no sé pas quina ment pensant ha imaginat que pot ser una bona idea!

  36. Comentari proposta molt interessant però en permeto de criticar:
    – massa tard
    – hauria d’haver-se proposat directament a ANC
    – ànsies de lluïment i protagonisme que es demostra per l’ampli espai que l’autor dedica al seu ‘jo’
    – la idea la comparteixo, a aplicar en una futura ocasió

  37. Totalment d’acord amb la iniciativa. Si ja la fem enguany, segur que serà un èxit i creixerà i millorarà en futures accions. D’haver-ho fet l’octubre del 17 penso que hagués estat determinant i definitiu. Personalment, en aquells dies, preveia, intuïa o simplement volia i desitjava que es faria la declaració unilateral el divendres 6 d’octubre, com una picada d’ull i un cert homenatge al president Companys i a totes les generacions de catalans anteriors a la nostra. Però, sobretot em semblava una ferma voluntat de capgirar veritablement el curs de la nostra -massa vegades- dissortada història, i convertir per sempre més una data de trist record en una data plena de significació d’un futur esplendorós. Va ser un petit i humil somni personal i segurament ingenu. Això m’ha fet copsar en essència que allò realment important, al marge dels símbols, és la determinació en els fets i que de vegades un fet negatiu pot esdevenir la clau per a un fet definitiu. Deia Nietzsche: “no feu cas de l’home que sempre va enrere, potser farà el gran salt”. Ara pot ser aquest moment.

  38. Un més que està 100% d’acord.
    Els dies posteriors al’1 d’octubre estava disposat a defensar pacíficament les càrregues policials.
    I ara estic fart de les manifestacions tradicionals. no porten enlloc

    Qualsevol proposta trencadora serà un revulsiu

    I aquesta ho és

  39. Sí, per ací podria anar la cosa. Un salt qualitatiu, no exempt de riscos, però qui no arrisca no pot vèncer. M’afegesc a la proposta d’organitzar la mobilització que proposes, com algú ha assenyalat, l’1 d’octubre, vist que els preparatius de l’acte de l11S ja semblen molt avançats. Salut i avant des del País Valencià,

  40. M’encanta la idea.
    Com a secretaria de l’ANC de Sant Feliu de Guíxols, faré arribar aquesta proposta a la territorial,.
    No sé si serà viable aquestes alçades. Hagues estat molt bé fer-ho abans.

  41. Estic totalment d’acord amb tots.
    S’ha de demostrar que si les coses pinten malament, serem capaços de apoderarnos i a més dintre d’un ordre.
    Jo no he anat mai a CAP de les manifestacions del 11 de setembre però per algo similar a lo proposat allà estaría.
    Endevant.

  42. A partir del 1 de Setembre tot-hom massivament a fer accions conjuntes:

    1- canviar les empreses del Ibex per les del país, elèctriques, gas, comunicacions.

    2-cada setmana anar als caixers i dintre les possibilitats de cada u treure un tant de diners.

    Si no toquem els nassos econòmicament no ens en sortirem.

    1. Però em de treure 💰 i bloquejar-los a casa… Si no no serveix de res. Tornen a entrar ele diners al sistema el dia següent.

  43. No em queda humar per llegir-te totalment.
    Això va començar un 11 de Setembre i acabarà un 11 de Setembre.
    El nostre pitjor enemic ha estat la desunió.
    Catalunya ha encetat una vía. Traïrla es buscar alternatives que no són pròpies.
    Sento molta pena perla falta de confiança en nosaltres com un poble. Això va começar sota mínims i sota mínims continuarà i acabarà.
    Sembla que hem oblidat que la força vé des de baix.

  44. Els partits, (ERC en primeríssim lloc), els mitjans digitals, (àdhuc els que tenim per “nostres” amb l’honorabilíssima excepció de VilaWeb), i darrerament fins i tot entitats tan nostrades com Omnium Cultural i ANC, fan i desfan al seu antull i decideixen al marge de la gent que diuen representar. Aquesta és LA MEVA PERCEPCIÓ, que crec compartida per molta gent. Cal trencar en primer lloc aquest aïllament que ens condemna a la impotència, tot aplegant-nos i organitzant-nos AL MARGE de qualsevol de les entitats abas esmentades.

    És en aquest sentit que aplaudeixo aquesta “Carta oberta a l’ANC” i la faig meva molt més en el seu esperit que no pas en la seva proposta concreta, no pas perquè no m’agradi, que m’encantaría veure-la materialitzada, sinó perquè no crec possible que una ANC molt possiblement controlada per ERC, estigui en dispossició de rectificar públicament una convocatòria ja efectuada. Reconec tanmateix que val la pena intentar-ho per pressió de la militància i que, encara que no s’aconsegueixi, la tensió que pugui transcendir a l’opinió pública ja serà un bon indicatiu de l’existència d’un moviment popular de contestació i re-volta.

    Quan a la proposta alternativa, que reitero m’encantaría, no m’imagino una ANC promovent-la obertament, ni veig ara mateix la societat catalana disposada a una acció d’aquesta envergadura, i a acceptar la repressió violenta d’un estat que no se la miraría precissament de braços plegats. Penso que les grans actuacions populars que desembocaran finalment en l’assoliment de la independència no podran ser previament planificades, sinó que vindran espontàniament desencadenades i derivades d’altres de més petites i menys ambicioses en els seus objectius, però molt més factibles. Calen cent o dos-cents homes per aixecar 10 tones, però pot aixecar-les un sol home amb un gat hidràulic; i si un cotxe no pot pujar en directa, hi posem la tercera, la segona o, si cal, la primera.

    Que per què dic això ? Doncs perquè per començar amb una acció positiva, eficaç, cridanera i sobretot, PERFECTAMENT VIABLE i de molt difícil repressió, em sembla perfecta l’actuació de sortir a “passetjar” per l’AP-7 i bloquejar els 20.000 camions que van cap a Europa. I com les cireres, que s’enganxen i mai no pots treure’n una de sola, a aquesta actuació en seguiran d’altres que ara mateix potser ni tan sols imaginem.

  45. Gran iniciativa. Suport total. Si hem de continuar fent manis multitudinàries pot ser que les fem amb un objectiu clar, una estratègia i un sentit.
    La proposta d’en Xavier és brillant, senzilla de dur a terme i amb previsibles efectes de “força il·lusionant” aquí i “tremolor i acolloniment” allà.
    Endavant! Fem República d’una vegada!

  46. Ja seria hora de canviar el format de l’11S, dels 2010 fins avui han passat un munt de coses. La que aquí ens proposeu n´’és una a considerar per part de l’ANC, i dic l’ANC perquè és a qui s’nyerpel·ta més directament però cal que la resta, Òmnium i partits polítics en preguin també nota

  47. Totalment d’acord! Ja estic farta de les manifestacions de cada any. Aquest 11 de setembre, si torna a ser igual, no hi aniré. S’ha de fer alguna cosa més contundent.

  48. Estic d’acord amb la proposta però no entenc perquè no las vas suggerir abans. Per què has esperat a fer la proposta després qiue l’ANC hagi presentat la manifestació d’aquest any? Ara mateix ja és massa tard per aplicar la teva proposta aquest 11 de setembre.

    La meva proposta és dur a terme la mobilització que proposes però un cop es coneguin les sentències.

    Qui hi està d’acord?

  49. Dius que no té “massa” sentit la mobilització. En frases negatives o interrogatives no és fa servir massa, sinó GAIRE. Només en castellà fan servir la mateixa paraula per a les dues coses. No escampem un mal ús del català. Gràcies.

  50. Ja prou de samarretes de colors! Com va dir la Clara Ponsatí. Es una bona proposta, s’ha d’organitzar els ciutadans, no podem deixar-ho en mans dels partits, perque no ens en sortirem

  51. Vostè l’ha clavada ben bé! La idea és tan brillant que he hagut de llegir-ho dues vegades per creure-m’ho.
    Desitjo que l’ANC tingui en compte el seu anàlisi i porti a la pràctica la seva estratègia. Comencem a entrenar- nos aquest 11 de setembre, ens farà falta!. Gràcies.

  52. D’acord amb tot! Afegeixo que fa uns mesos vaig proposar al S.N. quelcom més constructiu i agressiu que de costum per a aquest 11 S. afegint que en lloc de samarreta nova, l’alternativa podria ser SAMARRETA GROGA, més o menys descolorida, i que totes tenim. Espero que el SN llegeixi temps aquest article i els seus comentaris, i faci un gir adient.

  53. D’acord amb l’anàlisi i la “crítica” al format de la manifestació de l’ANC de l’11-S. La proposta de X. Diez no deixa de ser, però, una variant – no tan ingènua ni gastada- de les que ens venen proposant any rere any des de l’ANC. El desgast és evident, i només cal veure les darreres manifestacions: saben que per a molts de nosaltres s’ha convertit en una mena d’obligació? Que sabem que són inútiIs, per irrellevants? D’altra banda, mostrar a l’enemic les debilitats (quan ens ho podríem estalviar) és un greu error. Però encara és un error més greu que “els nostres” s’estiguin aprofitant de tots nosaltres com s’estan aprofitant. Sobretot els partits; potser també caldria encerclar les seves seus. Advertir-los. Potser, fins i tot, els hauríem de donar una lliçó: un vot (no-vot) de càstig?
    L’1 d’octubre ens ha deixat algunes consignes. Una és la de “Ni oblit, ni perdó”. Això vol dir fer mal. Un mal organitzat i persistent (afegeix-ho “pacífic”, per si de cas)… Però per a això no només cal unitat, també cal intel·ligència; i no n’hi ha gaire en els partits: només cal veure el Rufián.

  54. Hi va haver-hi una vegada a l’Índia que un senyor anomenat Gandhi, va desidi anar al mar i fabricar-se la seva pròpia sal contradin el ordre establert per qui legislabe llavors. El legislado el va empresonar pero vete aquí, a partí d’aquí un número creixent de persones van decidir ana al mar i fer-se tambe la propia sal. El legislado va teni que retira aquella llei que tanta i tanta gent rebutjava

  55. Benvolgut Xavier Diez,
    subscric l’expressió d’Antoni Dalmases -“l’has clavada”- i m’apunto unes paraules d’aquest article que sintetitzen el fet i que, en un futur proper, mereixeran figurar en els llibres d’història: “serem independents en contra de la voluntat i capacitat dels propis independentistes”. Això és així, i no es pot dir amb més claredat. La proba irrefutable és que som molts i molts els catalans que ens ho mirem d’aquesta manera.

  56. Amb el que va aprendre i practicar en la guerra contra ETA, l’Estat du a terme una guerra total contra el sobiranisme, repressió i silenci, el diàleg dels punys i les togues.

    Tant fa qui governi Espanya, l’estratègia no es mou ni un mil·límetre, atès que en realitat hi ha una governança a l’ombra per part del deep-state político-funcionarial i les empreses de l’IBEX, el que s’ha qualificat de classes extractives, d’on pengen milers de menjadores, les primeres de totes els partits polítics.

    Per això qualsevol canvi o reclamació que modifiqui l’equilibri de les menjadores provoca una veritable histèria, com ha passat quan l’ANC va presentar el seu cercador d’empreses, per exemple, amb la reacció de Foment, per exemple, de la boca d’en Sanchez Llibre (el mateix que va patir l’assalt a la Blanquerna!). Si no és que s’accedeix de grat, per enriquir-se amb la política, com deia aquell, tot-hom té un preu i per això existeixen les portes giratòries.

    En qualsevol cas, el sobiranisme ha d’escatir qui són en realitat el seus adversaris, el deep-state i els blacklords de l’Ibex, així com els arribistes que a Catalunya els fan la feina. I fet això, teixir una estratègia pacífica però inequívoca per fer-los front, que no és altra que ensenyar les seves vergonyes al món. Accions com la proposada són un excel·lent primer pas en el que ha de ser una pressió creixent.

  57. Hem caigut en la rutina guiada desde els suposats partits independentistes i/O el estat espanyol. Manifestacions cíviques, pensar en els nostres presos polítics i exiliats, incòmodes però sense emprenyar gaire ,,,,,,. I LA INDEPENDENCIA ?. Ens oblidem que aquesta és la lluita de veritat. Crec que per fi tenim una proposta útil en aquesta direcció. Endevant, ANC i Òmnium demostreu que sou independents i lliures dels que ens estan mentint i traint

  58. Els CDR, som els cridats a controlar el territori, i teniu de saber que ho podem fer, estem preparats, però la nostra transversalitat politica no aporta el lideratge necessari per engegar l’ accio.
    Només que el Legítim MHP Puigdemont, ens digués, endavant amb aixo, seria fet d’inmediat

  59. Si aixó s’organitza no hi faltaré però cal tenir en compte que l’estado español ha aprés que respecte a Catalunya te impunitat total. S’han elegit democràticament regidors, diputats i europarlamentaris i no se’ls hi ha permés accedir al càrrec. Hi ha intervenció financera activa perque resulta que no els hi agraden les idees del president Torra. I no passa res.
    Si envoltem llocs vitals com aeroport, fronteres, delegacions del gobierno o quarters, son capaços de treure l’exèrcit per agressió contra l’estado. Els hi donarem motius per anihilar-nos del tot. S’estriparan les vestidures i ho prendran com a excusa per a intervenir medis de comunicació i educació. I aleshores ?. Perque ganes no els hi falten. Penso que la única sortida que tenim son les urnes, i en conseqüència fer entendre a la gent que una República independent seria infinitament millor que la monarquia espanyola actual.

    1. Les urnes sempre, és la resposta on mai no podem fallar, però cal deixar de ser un ramat que porten d’ací cap allí amb un bastonet.

      No cal encerclar institucions bàsiques, ni casernes, atès que a Espanya les llibertats individuals bàsiques no estan garantides, i qui ho faci se la juga. Cal encerclar altres coses igualment sensibles, i especialment assenyalar, sempre pacíficament, quí hi ha a l’ombra de tot, el conglomerat d’alts funcionaris-polítics-empresaris que fan la governança a l’ombra de l’Estat espanyol des dels seus càrrecs, mitjançant els seus diners, influències i mitjans de comunicació. No cal assenyalar ningú, amb una mica de pressió s’assenyalen solets.

      La llibertat vindrà sola a mesura que més gent vagi obrint els ulls i veient com estava sent governat, i on anaven els seus vots i els seus diners.

    2. Les urnes que esperem no ens les posaran.
      Les DUI que poguės arribar a declarar avui un Parlament serien encara més vergonyoses, precisament perquè no controlem el territori.
      Trobo que controlar el territori exigeix constància (una barreja d’esforç i de temps-sense-calendari)
      Trobo que aquest control constant ens depassa.
      Hem de triar bé els objectius: dolorosos econòmicament -aeroports, autopistes- però indolors simbòlicament -encerclar casernes seria com donar potades als vesper, un atemptat a l’autoritat-. Hem de ser sorpresius, i hem de marcar-nos una fita a curt termini (de 24 a 72 hores de control) que ens doni valor a ulls propis i de tothom.
      Si ho fem, ho tornarem a fer

  60. Cansada de l’ANC, cansada d’Òmnium i cansada d’alguns dirigents polítics. I ara també cansada dels qui us ompli la boca que la unitat ve de la gent, que la desobediència ve de la gent…. són tan buides aquestes frases.
    l’1-O vam desobeir i ho vam fer units, també ho estaven els partits (no tots, cert) però la imatge que teníem era que estàvem unitats els partits i la gent.
    Recordo la Forcadell quan encara era la cap de l’ANC dir de manera contundent: President posi les urnes! Em va impressionar el to i l’autoritat en què ho deia. Qui ha de dir ara: partits poseu-vos d’acord? Xavier, quedes molt bé, però no ets realista, no reconeixes que l’1-O hi érem tots!

  61. Em sembla una bona proposta, tanmateix,donat que l’ANC ja té programada la Diada i serà dificil que la desconvoqui per canviar-la de format, Jo proposo que la iniciativa de Xavi Diez es dugui a terme per al 1.-O.
    Donat que mai sabem exactament què fer per al 1-O, jo ajornaria la proposta per aquella data.

  62. Us llegeixo i no m’,ho crec.
    L’ANC va demanar propostes a primers d’any.
    Ara un cop organitzat 11,S feu propostes a Bona hora
    Conseguirem el que volen DIVIDIR. No en tenim.prou b la divisió dels parits.
    Si que crec que son útils les manis de11S,
    És la demostració de que seguim forts i iunits.”‘ni un pas,enrrera” però no nomes d’acord que només hem de fer aixo.
    Siusplau ara no es el moment de dividir-nos

    1. Entenc el patiment i en certa mesura el comparteixo, però suposo que les idees vénen com vénen i si són bones (aquesta crec que ho és) no és bo deixar-les al pap. I si no és pot fer l’Onze, doncs l’U d’Octubre. De dies commemoratius acumulats per desgràcia n’anem sobrats.

  63. Doncs acabe de llegir que ja està dat i beneït, tornarem a fer una manifestació estandard. Sincerament ja n’estic fart. La proposta que fas em sembla molt interessant…inclòs el silenci…ni musica ni mandangues…estelades, una consigna i al final els segadors. Ja sembla tard, però fóra molt bona idea en el moment que es conega la sentència.

  64. Estic totalment d’accord què no podem repetir una desfilada amb cants I consignes., sinó fem un canvi en la programació ,molts Catalans es quedaran a casa. He estat a tots els onze de setembre i també a Estrasburg ,on no m’hi vaig sentir bé., enllaunats en espais fets per a protestar , amb aire festiu i sense poguer dir a la cara dels què remenan les cireres al parlament, l’emprenyamenta què portem. Jo volia protestar i no , cantar i cantar. Pel què fa a les samarretes, ens haurien d’explicar si es fa per guanyar uns diners per la caixa de resistència., ès l’únic motiu per fer canvi de samarretes.

  65. Em pregunto perquè aquesta proposta tant bona s’ha fet després que l’ANC anunciés el seu perfomance anual.
    Ara és molt difícil que l’ANC canviï d’opinió. Com si aquesta proposta neixes sense cap futur de forma calculada. Disculpeu si m’equivoco
    Joan

  66. Totalment d’acord. Subscric al 100% l’article. Companys de l’ANC, rectificar és de savis. Ho ho feu, o caldrà contraprogramar-vos, si ens posem d’acord.

  67. Hem de saber amb què comptem, en el vessant organitzatiu, per a tirar endavant tot això:
    – Consell per la República Catalana
    – Assemblea Nacional Catalana
    – Omnium Cultural

    I si no és possible fer-ho l’11 de setembre, fem-ho l’1 d’octubre. De fet, si finalment tenim un 11 de setembre “tradicional i festiu” -per la meva banda, res a dir- s’hi podrien difondre i convocar, com a prioritat, les proposades mobilitzacions per a l’1 d’octubre. El que fem sempre ha de ser TRANSPARENT, PACÍFIC i PÚBLIC.

  68. Totalment d’acord, ja estic cansada de manifestacions. Podríem ballar sardanes arreu de Catalunya, envoltant les presons, etc molt festiu i familiar.

  69. Benvolgut company, l’has clavada. Justa la fusta. Has posat per escrit el que -m’ensumo- molts tenim al cap de fa temps. Som-hi! Endavant les atxes!

  70. Totalment d’acord Xavier, crec que ens manca AUDÀCIA i, com molts no crec que haguem de seguir en les performance d’omplir carrers, els hauríem de trencar el relat habitual, dels espanyols i dels seus TN’s rebaixant el nombre participants i deixar-los esparverat’s i acollonits de haver-los agafat amb els pixats al ventre.
    Envoltar de manera silenciosa i pacifica aquests 50 punts i fins hi tot d’esquena al lloc de concentració, seria un impacte visual a tots els TN’s del món, hem de general notícia sinó estem morts !!!!!.
    Gràcies.

  71. Ja era hora que algú proposés alguna cosa diferent i efectiva. He llegit alguns comentaris que ara la ANC no ho podria canviar, que ja està programat, que es massa tard, que o deixem per l’any vinent, etc. Algú recorda com es va encerclar la Conselleria d’Economia? S’havia programat? Oi que no? Al poble digueu-nos que hem de fer i ho fem. La idea em sembla genial i si España s’emprenya serà la millor senyal que fent lo que proposes l’hem encertat. Fem un pas més. No cal repetir les “performances” de cada onze de Setembre. Treiem-nos la por de sobre i siguem dignes de ser catalans. Ah i als partits ni aigua. Quan vegin lo que fa el poble hauran de canviar o desapareixer. Si som on som no es pas gràcies a ells, que es varen apuntar al carro guanyador quan van veure que en podien treure suc.

  72. Em sembla una proposta magnífica. Les samarretes i performances són molt maques però només serveixen a la nostra autoestima. A l’Estat li rellisca perquè no ens respecten. Com diu en Xavier Díez, hem de fer por.

  73. No es tracta de demostrar
    Ha estat evident que els seus infitrats[ñ] es mouen per justificarse amb les seves armes[la forca militar] i ho estan desitjant. El mes important es si es pot fer efectiva la republica i fer_la quant estiguem preparats.
    Estic d’acord amb el silenci sepulcral com a forca inminent.
    Lo unic que ens pot fer lliures es la veritat i fer les coses amb amor.

  74. Sé que les manifestacions de l’11S són fàcilment neutralitzades per l’estat i el seu règim del 78 amb constitució borbònica inclosa.

    Una alternativa també podria ser, el mateix dia, canviar el nom de la plaça Ejpaña per “Plaça del Primer d’octubre” decididament i solemne. Amb presència de polítics i artistes.

  75. Jo puc imaginar l’impacte d’un us massiu i coordinat dels telefons – tothom podría sentir-se participe d’una manera fácil pero a la vegada poderosa. Debido als experta el com i el que.

  76. Començeo a propossar llocs de concentracio, i faran falta mes d´un mil.lio de persones, diguem 1.500.000?
    penso qu´aixo será una festa seria i no la pallasada/performance de cada diada, els diners que puguin deixar de guanyar amb les samarretes i altres collonades, sel´s i dona com a donatiu per la organitzacio y control de cada punt de concentracio.

  77. 50 llocs són molts. I si es decideix el dia 11, el més tard possible, per sorteig, els 10 +/- llocs estratègics a on anar, tots, clar, amb un itinerari preparat abans? Jo no soc una creativa, fa falta gent amb imaginació, tot és possible …

  78. Hola company, estic completament d acord amb tot el q has dit. Vaig ser una d les moltes persones q varem ansr a Estrasburg i en vaig sortir molt enfadada… Tot son paraules, tot va d cara a la galeria a fer se la foto. Cantem, cridem, i cap a casa fins la propera.. I jo ja fa molts dies q he decidit q aquest any no vaig a Barcelona. Ja no és un acte d protesta, és un dia festiu/reivindicatiu acompanyat d una performance. Aquest any aniré al Puig de les Basses a reivindicar la llibertat dels nostres presos
    A què hem d esperar? S està acabant el temps!!!

  79. A part d’en Cuixart que sembla que vagi en una altra direcció de la resta dels processats, tota aquesta resta cal que ens donin una explicació de la presa de pel en la que ens van posar. Seguir allargant la paredeta del pujolisme, maragallisme i deixebles com Mas, Puigdemont, Junqueres i la resta. Després de l’explicació que ens deuen que dimiteixin en el pais que mai dimiteix ningú. Però pel que es veu, en aquest pais de tietes i tiets, agrada seguir fidel a les collonades de l’ANC i Omnium. Al ruc li posen la pastanaga davant i a seguir. A Espanya es peten de la risa de les tonteries que es segueixen fent en aquesta colònia espanyola. Som el que ens mereixem ser.

  80. Jo només sòc un mes. Per mi sol, insignificant. La teva propòsta es interesant, però com envoltes el Port de Barcelona?, Hem refereixo a Montjuic, per aigua es fàcil (sempre que respectis ordres de Capitanía). Pero per Terra? A no ser que l’acte central sigui a dalt (per cert, un acte molt impactant davant el mur dels afussellaments que ho vegi el mon sencer pensó que quedaría …, Discurs de Pau Casals a l’ONU com a part imprescindible.

  81. Lamentablement, com suposava, la potència dels partits ha actuat de manera ràpida. Malgrat que al blog ha merescut 177 comentaris (per ara, i amb un tant per cent altíssim d’entusiasme i aprovació total) i ser compartit 1100 vegades (també per ara), el treball, just un dia després de publicar-se, ja no es conserva en portada a Vilaweb (a diferència d’altres que, amb moltes menys respostes, i que han estat compartit moltes menys vegades, s’hi mantenen una colla de dies). Les úniques maneres de trobar-lo és entrant a la notícia de l’ANC sobre la mani d’enguany, on acompanya l’editorial que hi dedicà Vicent Partal i la piulada que hi dedicà Clara Ponsatí, i anant a l’iíndex de blogs, on no entre com a “Carta oberta a l’ANC” sinó només dins el genèric “Espai de dissidència”.
    Aquest comentari en substitueix dos de publicats al matí d’avui, dissabte dia 6, i que a la tarda havien desaparegut.

  82. Estic com. tants altres socis de lANC q prou de manis d’autolluiment, he de començar a fer accions que cridin més l’atenció al. estat i Europa, coses wue toquin el. que més els fa mal la pela… deixem de ser catalanets i catalanetes del lliri a la mà. Em dono de baixa de lANC això no val per res.

  83. Totalment d’acord amb la proposta.
    Protesta real, a la catalana: pacífica, silenciosa però ferma.
    No cal entrar en retrets, els nostres representants estan lligats de mans i no faran res més que els pugui enfonsar més a la trena. Poc que han fet, i a veure quan surten!
    I a sobre ens donen les claus! Víctimes i carcellers alhora!
    Només cal veure potser el cas més flagrant:
    Com és que la entitat bancària més gran, que ens vol donar pel sac, “la caixa”, que hagués pogut ser nacionalitzada per la Generalitat, no només va fugir de Catalunya, sinó que és la entitat que la pròpia Generalitat utilitza preferentment, està fent més negoci que mai i se sent anunciada a cada moment per ràdio i televisió tant pública com privada!
    “la caixa” té els nostres polítics lligats amb llonganisses!!
    Ens té a tots en una immensa gàbia daurada.
    També l’ANC i Òmnium són al punt de mira, ja ho han deixat clar al judici de la vergonya.
    Això ha de sortir de la base, de la mateixa manera que va ser la base que va convèncer alguns dels polítics a fer el pas cap a la República.
    És tant el que tenim a perdre, el que ja estem perdent, que hem de dir prou.
    PROU a l’explotació dels treballadors;
    – a l’abús contra la petita empresa;
    – a les retallades de sanitat, educació, medi ambient (i tants d’altres) que tenen els nostres metges, mestres i bombers ultrassaturats;
    – als abusos ecològics, paisatgístics, turístics;
    – a grans supermercats, parcs temàtics, supercreuers, megacasinos;
    – a donar la culpa a la immigració, l’actual cap de turc, que amb els impostos que paguen ens salven les pensions dels jubilats;
    – a la corrupció i a l’ibex, que augmenten la desigualtat entre rics i pobres i sagnen el país;
    – als desnonaments indiscriminats;
    – a l’heteropatriarcat;
    – a la violència física, institucional i mediàtica.
    No oblidem mai que és per tot això, que volem construir la nova República.
    Hem de tenir sempre presents els nostres objectius, i repetir-los als que ens envolten, que tothom sàpiga per a què lluitem.
    Aquest 11-s no penso anar a Barcelona.

  84. Precisament el dia 5 de juliol faig fer aquest comentari sobre aquesta carta publicada a Vilaweb: En Xavier Diez té tota la raó referent a la estratègia de l’estat espanyol, com ja ens n’haviem adonat, per cert.
    La seva proposta seria més del mateix, amb la excepció de que alguns ciutadans espanyols s’en assabentarien del que ara no saben.
    Cal una acció més contundent.

  85. Totalment d’acord, ja n’hi ha prou de perfomances i samarretes de colorins!
    Actuem ja..💪🏼💪🏼💪🏼
    I mentrestant anem canvian-nos de companyíes nyoles a catalanes:aigua,llum ,gas, telèfon i bancs!!!!
    Comprem a súpers catalans productes de proximitat!
    Fem país!
    Salut i República ✊🏼💜🎗

  86. En la meva opinió, a la ANC hi falten experts en gestió. Si cal, professionals. Tots diem que cal fer accions, i surten idees, …., però cal una pluja d’idees, un brainstorming, però cal que un grup professional les seleccioni, faci “Estudis de risc”, …, i les faci FACTIBLES:

  87. tard per canviar la diada i potser sí que la diada ha de ser una festa reivindicativa. d’acord en fer noves propostes i que facin trontollar alguna cosa.

  88. Absolutament d’acord. Espero que s’afegeixi molta gent a la proposta, i així fer
    canviar d’estratègia l’ANC. No ens podem quedar a casa però prou performances amb cartronets de coloraines, i prou samarretes. Ja ho va expressar així també la Clara Ponsatí, i quan ho vaig llegir vaig pensar que tenia raó. Hem de fer alguna acció
    pacífica com sempre, però simbòlicament més radical.

  89. S’ha de fer una marxa de país per l’AP7 (la del Tito Floren) des del Nord-Sud i des del Sud-Nord que duraria mínim una setmana acabant amb una megamanifestació a BCN exigint l’aixecament de la DUI… Sense descartar altres punts calents. És possible, és a la catalana i és contundent.

  90. S’ha de fer una marxa de país (mòbil no estàtica) per l’AP7 des del Nord-sud i des del Sud-nord dificultant les exportacions mínim duraria una setmana i acabant amb una megamanifestació a BCN exigint l’aixecament de la DUI. És possible, és a la catalana i és contundent. Fem sal!

  91. Gràcies per aportar una mica de llum. Necessitem aportacions com aquestes per sortir d’aquest pou. Aclaridores, en positiu, amb propostes i sense crítiques innecessàries. La proposta em sembla molt bona, i si no hi ha temps de preparar-la per a la Diada, la fem l’1-O.

  92. Gràcies per aportar una mica de llum. Necessitem aportacions com aquestes per sortir d’aquest pou. Aclaridores, en positiu, amb propostes i sense crítiques innecessàries. La proposta em sembla molt bona, i si no hi ha temps de preparar-la per a la Diada, la fem l’1-O.

  93. Trobo que és una gran idea. Amb tot el que ens estan fent i com s’estan portant els partits no em ve de gust anar de festa ni posar-me disfresses.

  94. M’hi apunto! El tema de fer por i del silenci m’han convençut! Sempre he defensat que el silenci és molt potent a l’hora de demostrar força i determinació, molt més que la gresca i la festa. Espero que l’ANC modifiqui la proposta i adopti la teva afegint-hi, si vol alguna, altra cosa per acabar-ho d’arrodonir. Prou performance! La samarreta es pot fer i vendre igual per fer calaix, però no cal que anem tots d’uniforme.

  95. He llegit alguna crítica de per què la proposta d’en Xavier s’ha publicat ara i no més aviat. Només cal recordar allò que tothom sap, que les idees venen quan venen.

    També he llegit que ara no hi ha temps de canviar. Només cal recordar que una bona part del prestigi de què frueix l’ANC s’el va guanyar amb la seva capacitat de reacció.

  96. D’acord en quasi tot. Crec que 8 O 10 llocs estratègics són suficients.
    Serien dons unes 100.000 persones al Port de Barcelona, a la Junquera, a la frontera amb Aragó, a la frontera amb València, etc. Tot tallat i com provà del que farem el dia D.
    Estaria bé que l’assemblea consultes els seus socis.
    Això és la democràcia i la llibertat.

  97. I si, a més de concentrar-nos en llocs clau, en comptes d’estar-hi en silenci, hi fem un concert de timbals i d’altres estris de percussió?

  98. Faig una rectificació. Si assistiré a la manifestació convocada per l’ANC. Res atemorirà tant al govern espanyol com la nostra unitat. L’objectiu segueix sent comú, la independència. Les diferents opinions només certifiquen la nostra diversitat de criteris, l’objectiu es el mateix.

Respon a Manel Rodríguez-Castelló Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!