Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

18 de juny de 2007
1 comentari

Arqueologia de la Transició (I)

En ple període d’intoxicació mediàtica on l’Espanya postfranquista rememora i enalteix la Transició, rescato una interessantíssima cançó de La Trinca (abans que fossin abduïts pel costat fosc de la força, altrament dit PSOE) que defineix a la perfecció com ha quedat tot plegat.
Per cert, encara que sembli mentida, el text és de 1981. Quan parlen de l’Estatut, es refereixen al del 1979.
Caram! Què poc que canvia la història. D’això en Fernand Braudel en deia Longue Durée.
Un fragment de la cançó la podeu trobar al You Tube si punxeu aquí.


COM EL FAR-WESt, NO HI RES

Diu, que hi ha una tribu d’indis

a l’oest americà

que té alguna retirada

amb el poble català.

No hi ha tribu més ufana

sota la capa del sol

són i seran gent apatxe

tant si es vol com si no es vol.

Ha rebut per totes bandes

però endevant, que no ha estat res!

per la seva mala estrella

és el pupes del far-west.

Doncs sabem segons la història

que aquesta tribu, pobrets!

quan es rifen garrotades

tenen tots els billets.

Que lluny és el far-west!

que bonica és Oklahoma!

Com el far-west, no hi ha res!

Invasions de tota mena

ha sofert contínuament

però una de les més sonades

l’ha tingut darrerament:

la del general Frank Cooster

i un grapat de capcigranys,

ara fa quinze mil llunes,

més o menys uns quaranta anys

la primera atzagaiada

de l’infame general

fou prohibir la seva llengua

i la dansa ritual

i enviar els casaques blaves

per colonitzar els nadius

i arrencar la caballera

als elements subversius

Que lluny és el far-west!

que bonica és Oklahoma!

com el far-west no hi ha res!

Però a la mort del general

el del "sellos" de correus

ho deixa tan ben lligat

que manen els seus hereus.

I quan la tribu amb eufòria

desenterrant la destral

engegava a fer punyetes

al famós seny ancestral.

Per poder-ho canviar tot

però que tot seguís igual

van muntar unes eleccions

per distreure el personal.

Per parar el cop de moment

i presidir la reserva

de l’exili arriba un "jefe"

que tenien en conserva

Que lluny és el far-west!

Que bonica és Oklahoma!

Com el far-west no hi ha res!

I per asserenar els ànins

d’aquest poble tan tossut

es firma una tractat de pau

que li diuen l’estatut.

Però com sempre passa al cine

a l’hora de la veritat

els tractats amb rostres pàl·lids

sempre són paper mullat.

I ara es volen tirar enrera

perquè diu que som un cas

i quan se’ns dóna un ditet

ens agafem tot el braç.

I de tant que ens recomanen

prudència i moderació

ja no estem desencantats

ara estem cagats de por.

Doncs no volen que fem l’indi

i amenacen cada dia

que si no estam quiets vindrà

el set de cavalleria

Adaptació: La Trinca

  1. Enhorabona per aquesta iniciativa "arqueològica" (tot i que jo sóc dels que pensen que la Transició encara no ha acabat). Potser aquesta anàlisi històrica ens ajudarà a entendre per què gent com La Trinca han estat "abduïts pel costat fosc de la força, altrament dit PSOE"??

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!