Espai de Dissidència

En el context de l’Any Espriu, i organitzat pels Amics de la Unesco i l’Ajuntament de Girona dins el cicle “Espriu al mercat”, vaig fer aquesta relectura del mite Apol·lo, contraposant-lo al de l’escriptor de Sinera. Acompanya al text una magnífica il·lustració creada expressament per l’artista Pep Duixans.

Fou en el darrer solstici. Un tipus amb aspecte i nom de sàtir, Titot, envoltat d’un escamot de músics hostatjat rere el ben trobat nom de Brams, bramà amb la clarividència impròpia d’un oracle la descripció de la nostra força:  I tenim un exèrcit, un exèrcit que fa tres-cents anys que ens defensa, i gràcies a ell no hem estat destruïts com a poble. I aquest exèrcit es diu cultura i els nostres soldats són mestres, actors escriptors, científics, investigadors, i els milers de milicians de la cultura popular de cada poble i cada barri. I aquest exèrcit és arreu, desplegat, a punt i armat, arreu dels Països Catalans. I amb aquest exèrcit farem de la nostra nació una terra lliure!

 

La mitologia grega, que és una altra manera de dir l’imaginari profund de la Mediterrània, ens parla d’un Déu especial, l’Apol·lo. Un Apol·lo compendi de defectes i virtuts, de llums i penombres, de clarobscurs irisats. Tanmateix, és una deïtat protectora que reneix sense parar, caça, guerreja, i tanmateix, sempre dur a la mà una cítara, símbol de la bellesa de la música i l’harmonia, com harmònica és la seva etèria i gloriosa presència física, com inspirador i líder és de les muses i patró protector de la música i la poesia. Un Déu esmunyedís que l’errava i l’encertava, una divinitat a qui sovint entabanaven i abatien, i que tanmateix, retornava a una vida sempre immortal en un esplendorós matí d’estiu.

Apol·lo, com ens recorda Espriu, en els seus misteriosos retorns matava serps i dracs monstruosos. En realitat, a la manera d’un Sant Jordi sense armadura, podria ésser adoptat com el nostre patró pagà. Al cap i a la fi, entre llorers i jacints, esdevindria inspirador i guia del nostre gloriós exèrcit. Un exèrcit de música, mots, expressions, silencis eixordadors, descobertes, contemplacions, pensaments profunds, inspiracions calmoses i sobtades. Un exèrcit disposat a resistir i renéixer en derrotes mai definitives, a guarir les ànimes en la dissort i recrear-se en la joia de viure al nostre racó de la Mediterrània, mentre ens aferrem a la cítara i salvem els mots,  mentre persistim, com soldats culturals en aquesta  estranya harmonia de l’art i les ciències, de la poesia, fins a conquerir la dolça mel de la llibertat.