“Populisme” deu ser un dels termes més difícils de definir en ciència política. En els darrers anys, per sota de postveritat, és una de les paraules més de moda, amb la diferència que no es tracta d’un neologisme, sinó d’una vella categoria feta servir en diferents moments històrics. Periodistes i opinadors n’abusen a bastament, i
Paul Teroux, un dels millors autors de literatura de viatges, deixà una pèssima impressió del trajecte grec al seu periple al voltant de la Mediterrània. Al seu The Pillars of Hercules (1995) descrivia als grecs com a altius, presumptuosos i d’un nacionalisme rònec i excloent. Vaja, que no devia fer molts amics… Devia ser per
Quitança és un concepte econòmic que sona amb força i rep un tractament mediàtic hostil, com si es tractés d’un element subversiu. En termes financers es podria entendre com a la supressió unilateral, total o parcial, d’un deute. En termes polítics, és considerat com a blasfèmia en la religió neoliberal, que promet l’infern –o les
Nota: aquest és un article de l’economista Joan Martínez Alier, membre fundador i ex-president de laInternational Society for Ecological Economics. Autor d’obres influents en l’ecologisme, i bon amic, que m’ha cedit l’article Dels principis i propostes al programa de Podemos de maig de 2014 per a les eleccions europees i dels seus discursos inicials, ja n’han caigut
Malgrat que es commemora el centenari de la Primera Guerra Mundial, l’efemèride no ha suscitat massa debat públic sobre els motius que portaren Europa a la seva temptativa de suïcidi. I tanmateix, el 1914 manté inquietants paral·lelismes amb la situació actual. Llavors, el continent estava compost majoritàriament per estats que es disputaven l’hegemonia regional i