Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

Literatura

Confinament i saudade

8 de novembre de 2020

En la vida anterior, ja havia mostrat tendència a ser introspectiu com un finlandès. Incòmode en festes multitudinàries, amb certa aversió per esdeveniments socials, havia donat prou mostres que la introversió no venia tant per la timidesa com certa confortable distància amb la realitat. Al cap i a la fi, aquesta sembla una característica pròpia

Llegir més

Cal Ratoliu

25 de maig de 2020

Amb set llibres de narrativa i un poemari, està clar que Damià Bardera (Viladamat, 1982) és un dels autors consolidats i interessants d’una literatura catalana que, encara en ple segle XXI, no té massa clar què vol ser quan sigui gran. L’autor empordanès, que ha passat de jove provocador (i reflexiu) a adult provocador (i

Llegir més

“Història”. Conte de Sant Jordi

23 d'abril de 2020

Avui dia de Sant Jordi, comparteixo en obert un dels meus contes que formen part del recull “Banderes dels nostres tiets” (El Cep i la Nansa, Vilanova, 2012. És curiós que amb aquesta distopia escrita un parell d’anys abans de la seva publicació, m’anticipès a fenomens com els fake news o altres derives inquietants sobre

Llegir més

Confinament, dia 38. Batusses educatives

20 d'abril de 2020

20 d’abril  La quotidianitat, ni que sigui en temps excepcionals, absorveix fins al punt que les activitats extra, com aquest mateix dietari, no sempre són possibles. La fi de la setmana santa ha inundat d’activitats importants, tot i que he de reconèixer que sense la intensitat de les primeres setmanes. Ara bé, el distanciament social,

Llegir més

Conte d’estiu: Take this waltz

19 de juliol de 2019

Ara que som a l’estiu, i necessitem relaxar-nos i llegir, comparteixo amb els meus lectors el meu conte Take this waltz, que l’any passat vaig publicar a Núvol i que forma part del recull que vaig fent en aquests darrers anys. Gaudiu-lo TAKE THIS WALTZ Del seu record, fa més de trenta anys enrere, servo encara

Llegir més

Joan Salvat Papasseit, l’incendiari de mots

9 de juliol de 2019

Ferran Aisa i Remei Morros, Joan Salvat Papasseit, l’incendiari de mots. Cartes inèdites, articles i poemes esparsos. Lo Diable Gros, Tarragona, 2018, 272 pp. Si hi ha un tàndem dedicat en cos i ànima a la recerca i la difusió sobre Joan Salvat Papasseit, aquests són, sens dubte, Ferran Aisa i Remei Morros. Des de

Llegir més

Córrer

27 de juny de 2019

La primera vegada que vaig córrer més de tres quilòmetres seguits devia tenir quinze anys. I va ser per imperatiu acadèmic. En una anècdota més de la meva heterodoxa trajectòria d’estudiant, essent alumne de nocturn, em vaig examinar per lliure de l’antic primer de BUP d’una matèria que no havia fet en tot el curs:

Llegir més

“Que la paraula poètica arribi als llocs més recòndits”. Entrevista a Raquel Santanera

4 de juny de 2019

Raquel Santanera (Manlleu, 1991) és poeta de la fornada més jove de la literatura catalana actual. Autora de dos poemaris Teologia poètica d’un sol ús  i De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia. Graduada en Estudis Literaris i màster de Construcció i Representació d’Identitats Culturals a la Universitat de Barcelona codirigeix el cicle

Llegir més

Dins el riu, entre els joncs

29 de juliol de 2018

Dins el riu, entre els joncs. Males Herbes, Barcelona, 2018, 202 pp. Antoni Munné Jordà (Barcelona, 1948) és un dels escriptors més prolífics i versàtils del panorama literari català, especialment en gènere com el de la Ciència Ficció, i amb una dilatada trajectòria en la narrativa infantil i juvenil. Una de les coses que no

Llegir més

La Casa de la Selva

29 de març de 2018

Joni D. La casa de la selva. Tigre de Paper. Barcelona, 2018, 90 pp.   “Un cop més, l’esperança. L’esperança en un futur blanc. Un futur que els allunyés del passat. Aquell havia estat el desig d’aquella generació. Una generació perduda, que va saltar a l’abisme quan va arribar el desencís. (p. 54)”   Potser

Llegir més

La Muntanya Màgica

12 de gener de 2018

Aquests dies de vacances m’hi he acostat a l’assignatura pendent de llegir un dels clàssics de la literatura universal, La Muntanya Màgica, de l’escriptor alemany Thomas Mann. En un llibre tan summament extens (en la meva edició s’acosta a les mil planes) és un d’aquestes novel·les on pràcticament no succeeix res i la sinopsi és

Llegir més

La Revolució i Amoria, de Josep Llunas i Pujals

23 d'agost de 2017

Les reedicions i edicions crítiques són eines imprescindibles per revisar el passat i establir noves reinterpretacions sobre la pròpia herència cultural. També ens obre oportunitats de recuperar aquelles figures referencials que l’esbiaixada configuració del cànon cultural ens havien escamotejat. Josep Llunas i Pujals (Reus, 1852 – Barcelona, 1905) és una d’aquestes veus essencials de la

Llegir més

Un segle XXI sense humanitats?

21 de juny de 2017

«La literatura és una expedició a la veritat» Franz Kafka «El coneixement us farà lliures» Sòcrates Des que tinc consciència, primer com a alumne, després al llarg de diverses dècades, com a professor, i també com a pare, he vist qüestionat i criticat el sistema educatiu (i avui no penso tirar la primera pedra, perquè

Llegir més

Per què serveix la literatura?

9 de juny de 2017

Els bons amics del Col·lectiu Pere Quart fa alguns mesos que s’han organitzat per defensar una cosa tan bàsica com el manteniment dels continguts de literatura en els currículums dels alumnes. Es queixen, amb molta raó, que la presència de la literatura a les aules és en vies d’extinció. D’una banda, els continguts lingüístics, ortogràfics,

Llegir més