Que el món de l’esport tendeix a ser reaccionari i corrupte, ho sabia tothom. Que esport i política formen un binomi sospitós, ha estat sempre un secret de domini públic. Que el mundial de Qatar és una vergonya, se’n comença a parlar generalitzadament tot just ara, quan ja no hi ha possibilitat de fer efectiu
No revelaré cap secret si reconec la confusió a l’hora de definir el el moment que estem vivim. Si volen algun concepte que ajudi a situar-nos, proposo el de llimbs, aquest espai indefinit, una mica una sala d’espera, entre el postprocés i la República declarada i encara no efectiva. Si m’ho permeten, m’atreviria a parafrassejar
Una de les escasses paraules d’arrels catalanes que s’han estès en altres llengües és “nepotisme”. Expliquen els historiadors que va córrer a la Roma de finals del segle XV a partir de la tendència del Papa Borja de col·locar els nebots (en realitat fills bastards) a la cúria i a les corts europees. Nepotisme seria
L’historiador Xavier Casals acaba de publicar La Transición Española. El voto ignorado de las armas, en el que resulta ser una obra de referència per comprendre les dimensions i abast de la Transició. Casals, amb un estil ponderat i tractament rigorós, ha disseccionat aquest període històric en base a la dialèctica entre fonts documentals i dibuixa
A vegades les paraules són tan gastades que perden el seu sentit original, i acostumem a sentir-les com si res, desproveïdes de la dimensió agra de les seves conseqüències. Això passsa amb “privatització”, aquesta pràctica executada pels governs, seguint consignes d’organismes internacionals i directives europees, presentada com a element de modernitat, i que tanmateix és
El darrer esclat de corrupció al País Valencià, sense representar cap sorpresa, torna a posar aquesta incòmoda qüestió al centre de totes les discussions. L’editorial d’avui d’en Vicent Partal apuntava a la dimensió sistèmica del fenomen, si més no al País Valencià. Altres s’apunten a explicacions econòmiques del tot raonables (els graus de desigualtat
No cal repetir allò que és evident. La corrupció és un problema extremadament greu, que soscava les institucions i destrueix els nexes de confiança entre allò que en diem societat. Tanmateix cal no ser ingenu. La corrupció ja fa molt de temps que hi era. És prèvia a la democràcia, perquè es va canviar de