En aquest mes frenètic, hem vist moltes coses. Hem vist com la societat catalana s’ha espolsat la por atàvica i heretada dels segles d’una sola tacada. Hem assistit a una altra exhibició històrica de força i, una V que ha mostrat al món que ens autodeterminem amb els peus, a l’espera de fer-ho amb els
En comparació amb anys anteriors, l’inici d’aquest curs sembla relativament tranquil. El pes mediàtic de les imatges tradicionals de nens que entren a l’escola, de professors que comencen les classes o de pares que s’acomiaden a la porta dels fills semblen passar més desapercebudes. No hi manquen motius per a polèmiques o el descontentament entre
Em demanen que redacti unes ratlles sobre el futur hipotètic d’una Catalunya sobirana. Tanmateix, trobo que el futur tendeix a estar sobrevalorat i sovint serveix més de consol que d’inspiració. En aquest procés transcendent que vivim, l’essencial és el present. I, si fem una mirada objectiva a la ruptura que hem estat bastint en els darrers
Per tercera vegada consecutiva, ahir també vaig participar en la multitudinària Diada. Aquesta vegada, la litúrgia ordenada per l’ANC, algú ho havia de dir, em semblava una mica folklòrica. Tanmateix hi vaig ser perquè, com a historiador, sóc conscient de la importància de participar en la història. I, certament, les sensacions copsades en el trajecte,
Nota: article publicat al primer número de la nova etapa de la revista Mirall. Un dels fets menys comentats sobre l’atemptat de l’11-S de 2001 fou el de les inquietants circumstàncies que se succeïren al llarg de les hores posteriors a l’atac a les torres bessones de Nova York. Per prevenir possibles nous atacs amb
A finals d’agost, aquest blog ha complert 7 anys. Déu n’hi dó com passa el temps! Ha estat un període intens en què el país, el món, les circumstàncies, els esquemes mentals i un mateix han canviat a fons. Set anys són prop d’una setena part de la meva vida, tot un món per a
Article publicat ahir a El Punt-Avui No és cap secret que les institucions espanyoles faran servir qualsevol excusa jurídica per impedir votar el 9 de novembre. El més probable és que el Tribunal Constitucional suspengui de manera cautelar o bé directament la llei de consultes, o bé la convocatòria de la doble pregunta, i això,
Com ens recorden en aquests dies de moviments polítics gens subtils, votar és anticonstitucional. Opinar és anticonstitucional. Pensar coses diferents al que representa l’ordenament legal és anticonstitucional. Bé, el que resulta, ras i curt, és que Catalunya és anticonstitucional. Anem a pams. La Constitució, entesa majoritàriament pels titulars de l’estat com a una mena de
Sovint he arribat a la conclusió que la meva decisió de ser historiador es corresponia a les insatisfactòries respostes que se m’oferien a les meves preguntes. Entenc que precisament la matèria sigui rebutjada per molts alumnes de secundària atès que, poques vegades tants continguts expliquen tan poques coses. És així, sóc historiador a causa de
Thomas Piketty, L’economia de les desigualtats, Edicions 62, Barcelona, 2014, 188 pp. Per entendre el sentit de l’evolució històrica de l’actualitat, hi ha autors i intel·lectuals inestimables. És el cas del jove economista francès Thomas Piketty (Clichy, 1971), el qual en els darrers anys ha sacsejat la premsa econòmica mundial en el mateix sentit que
En la meva irregular i heterodoxa trajectòria acadèmica he participat en alguns (pocs) ritus de cohesió tribal. Aquests prenen formes menys inquietants que l’anterior concepte manllevat de l’antropologia. Es tracta de congressos, conferències, trobades, estades a universitats estrangeres i tot allò que comporta el contingut tradicional de fires i mercats: dosis ordenades de curiositat, exhibicionisme,
No falla. El president Mas se’n va de vacances a Menorca, i personatges teledirigits per Duran (com Ortega i Rigol) tracten de fer-li un cop d’estat, en base a “buscar fórmules alternatives” a la consulta del 9N. Ara que som en temps estivals, si m’ho permeteu, em recorda al patètic intent de cop que li
Nota: Article publicat a El Punt Avui Dos dies després de l’atemptat de l’11 de març de 2004, mentre que la insistència del ministre d’Interior, Ángel Acebes, sobre l’autoria d’ETA contrastava del tot amb l’evidència islamista, es va cometre un tràgic crim deliberadament oblidat. Ángel Berrueta, un forner de Pamplona, fou assassinat per un policia
Entenc que un diari és una empresa que serveix per articular un determinat discurs i opinió, sostinguda per grups de poder i que sol tenir com a pega que, en general, és financerament inviable. És així que quan més gran i influent és un diari, més rics i poderosos són els disposats a fondre diners
Tot just ara és quan hem de començar a analitzar en profunditat l’hara-kiri del president Pujol. I valorar, també, la complexitat de la seva herència, més enllà de l’horror i la satisfacció dels uns i els altres, i entremig de la confusió de la majoria, entre els quals m’incloc. El pujolisme esdevingué, al llarg de