Mentre en documento per preparar una conferència sobre la construcció de la identitat nacional a l’era contemporània, em trobo un nom que no havia sentit mai a parlar i que la vikipèdia espanyola tracta com a un dels nous teòrics al voltant de la nació. Es diu Roberto Augusto i és conegut per publicar un
Vaig néixer el 1965, la qual cosa vol dir que vaig patir com a alumne les darreres traces del franquisme a les aules. Eren anys en blanc i negre en què l’escola esdevenia un engranatge més d’un sistema fonamentat en la por i la repressió, en què l’individu era esclafat per una dictadura abominable, en
Una de les principals crítiques llençades contra el moviment sobiranista té a veure amb una qüestió de la psicologia col·lectiva. Per als detractors del procés, els catalans hem perdut el món de vista, la nostra percepció de la realitat està profundament alterada, no som conscients de les dificultats, pràcticament insalvables, per fer realitat les nostres
Ho confesso. Mai no he portat cap dietari. Sóc massa mandrós i poc sistemàtic. Tanmateix, sóc conscient de la transcendència del moment, i de la necessitat de registrar per escrit algunes de les vivències personals de les darreres setmanes, que poden resultar més que interessants en cas que, finalment, estiguem en condicions de construir un
La qüestió catalana està servint a la ciutadania de l’Estat per evidenciar un problema més profund i que l’afecta més directament: Espanya experimenta un col·lapse multiorgànic. Les seves institucions s’han rebaixat fins al punt de semblar una caricatura. El seu prestigi internacional ha davallat a nivells turcs. El nivell de malestar social fa pensar en
LÓPEZ SÁNCHEZ, Pere, Rastros de rostros en un prado rojo (y negro). Las casas baratas de Can Tunis en la revolución social de los años treinta, Barcelona, Virus, 2013, 438 pp. En els darrers anys estem assistint a canvis profunds respecte al discurs històric i la mirada de l’historiador. Si busquéssim metàfores audiovisuals, podríem
Pel meu entorn pròxim, no és cap secret que freqüento espais polítics a l’esquerra. I, encara que m’agrada parlar, tendeixo a escoltar, que és la millor manera de poder analitzar. Les esquerres, per definició, solen ser plurals i contradictòries. I, a partir de l’aspiració a la superioritat moral, sol ser massa habitual incórrer en paradoxes.
A risc d’errar en la meva anàlisi, podria afirmar que avui el panorama no és massa diferent al de fa una setmana. I, malgrat els atacs d’ansietat que percebo entre molts independentistes, dubto que avui estiguem pitjor que el mes anterior. Al contrari, el panorama resulta molt més clarificador. Crec que hi havia poca gent
França és un país peculiar. Com tota gran nació, els nostres veïns viuen en l’ambigüitat. Històricament, la seva supervivència és el fruit dels equilibris entre vectors socials polítics i culturals que apunten en direccions divergents. I tanmateix, quan hom visita el país, hom pot respirar l’atmosfera plàcida i la tensió tel·lúrica que acaben reflectint les
En una època en què el discurs canònic era el de Victoria Prego, vaig ser un dels primers historiadors i analistes a ser especialment crític amb la Transició, creixentment anomenat com a “Segona Restauració”. Ara bé, si comparem la fase de la dècada dels vuitanta i primers noranta, si ho comparem amb l’actualitat, podria resultar
La matinada de diumenge, ens va deixar el mestre i sindicalista Ricardo Rodilla Juarranz. Mestre nascut a Castella, i destinat a Catalunya en els anys de la Transició, fou un dels fundadors del que avui és el sindicat de referència dels docents catalans USTEC·STEs. Amb 57 anys ens ha deixat de manera prematura i en
Nota: publicat ahir a El Punt-Avui En política no compta tant el fet de disposar de bones idees com l’habilitat per administrar la complexitat. No és tan important tenir raó com ser capaç de defensar els projectes propis amb eficàcia. Aquests són principis que tradicionalment les esquerres crítiques amb el capitalisme obliden, i que haurien
Un dels principals vicis en què incorrem els historiadors és la de l’establiment de paral·lelismes. De fet, és en moments d’efervescència social i política quan trobem que ens criden per fer xerrades, escriure articles, muntar exposicions, o fins i tot se’ns fan consultes sobre la situació actual i se’ns demana que, d’acord amb el nostre
https://www.youtube.com/watch?v=cGPb9UfFAQQ Anunci del 9-N. Jo passo de les prohibicions del TC. Ah!, per cert, més val que siguis aquest vespre davant l’ajuntament del teu municipi. Una simple qüestió de decència i digntitat.
De tot aquest procés viscut en els darrers anys, hi ha una cosa a la qual no m’hi acostumo. Em fa mal veure l’obstinada resistència, per part espanyola, a ser conscient de la magnitud de la tragèdia. Espanya i Catalunya s’han separat de manera, penso, pràcticament definitiva. Anys de desencontres i la mútua incapacitat per