Una de les virtuts del cas Pujol és que ha obligat la societat catalana a encarar-se al mirall. Certament, detractors de tot tipus han tractat d’instrumentalitzar l’afer per desautoritzar un partit o la causa sobiranista, tanmateix, mirat en perspectiva, els pecats familiars de l’expresident tenen molt a veure amb una culpa col·lectiva. En els anys
Roger Tugas, Escac al poder. L’auge de l’esquerra alternativa, Deu i onze edicions, Barcelona, 2014, 254 pp El passat gener vaig assistir a la presentació, al Casal Independentista El Forn, de Girona, a la presentació del llibre de RogerTugas Escac al poder. Toni Rico, que féu de presentador, afirmà una cosa amb la qual,
Imagino que és fora de tota discussió la transcendència de la figura de Josep Fontana, un dels historiadors europeus més rellevants del segle passat, i que en els darrers anys està publicant les, al meu entendre, obres més significatives de la seva extensa carrera. Quan llegeixo a Fontana tinc una sensació similar a la que
Paul Teroux, un dels millors autors de literatura de viatges, deixà una pèssima impressió del trajecte grec al seu periple al voltant de la Mediterrània. Al seu The Pillars of Hercules (1995) descrivia als grecs com a altius, presumptuosos i d’un nacionalisme rònec i excloent. Vaja, que no devia fer molts amics… Devia ser per
Quitança és un concepte econòmic que sona amb força i rep un tractament mediàtic hostil, com si es tractés d’un element subversiu. En termes financers es podria entendre com a la supressió unilateral, total o parcial, d’un deute. En termes polítics, és considerat com a blasfèmia en la religió neoliberal, que promet l’infern –o les
BARDERA, INCLASSFICABLE Per Xavier Diez Fa una colla d’anys, en publicar la meva primera novel·la, Geníssers, un amic va suar tinta per poder-la trobar en una coneguda llibreria de Barcelona. Encara que havia arribat, el llibreter l’havia col·locat en la secció de poesia. La causa de l’error havia estat l’atreviment tipogràfic de l’editor, en Francesc
Nota: aquest és un article de l’economista Joan Martínez Alier, membre fundador i ex-president de laInternational Society for Ecological Economics. Autor d’obres influents en l’ecologisme, i bon amic, que m’ha cedit l’article Dels principis i propostes al programa de Podemos de maig de 2014 per a les eleccions europees i dels seus discursos inicials, ja n’han caigut
Bé, estreno novetat bibliogràfica, el meu llibre més recent on analitzo el perquè del distanciament Espanya-Catalunya des de la perspectiva recent. Aquest ha estat un encàrrec d’en Ferran Dalmau, un dels editors lleidatans de El Jonc, el qual a la primavera passada em va demanar un llibre d’anàlisi en profunditat sobre les circumstàncies actuals que
Quan era adolescent, a la Barcelona de la primera meitat dels anys vuitanta, malgrat no existien les xarxes socials, la informació circulava igualment. Així era de tots conegut que la Guàrdia Urbana t’humiliava a la primera ocasió. Si eres de barriada, esdevenies víctima potencial sense necessitat de fer res. Tothom sabia que a tal persona
«Res no es pot esperar mentre els destins més terribles i foscos, comentats a diari, fins i tot a cada hora, pels diaris, analitzats en les seves causes i conseqüències aparents, no ajudin la gent a reconèixer els foscos poders als quals la seva vida és sotmesa» Walter Benjamin, Einnhnstrasse, «Kaiserpanorama» V. Els historiadors som
Enceto inconscientment aquest article, sabedor que em causarà disgustos i que no em ve gens de gust endinsar-me en un camp de mines. També entenc que no és el millor moment per encetar reflexions quan els darrers esdeveniments han generat gran tensió, tanmateix, freqüentador de mitjans polítics, socials i intel·lectuals alternatius, constato que mai s’ha
Sense comentaris. M’autoinculpo de fotre’m de qualsevol religió. Especialment de la que no suporta la ironia.
Josep Antoni Pimentel Clavijo, Una història de la Barcelona revolucionària. Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny, Badalona, 2014, 99 pp. A vegades hi ha llibres, en aparença modestos, que actuen com a emissor del canvi, com a baròmetre que permet visualitzar els canvis significatius que es detecten a l’hora de tractar una determinada temàtica. Aquest és
Maria del Carmen Agulló Díaz i Pilar Molina Beneyto, Antonia Maymón, Anarquista, maestra, naturista, Virus, Barcelona, 2014, 287 pp. Devia ser cap a finals de 2007 quan em vaig trobar amb Pilar Molina. Va ser al domicili barceloní del nostre amic i col·lega comú, l’historiador triestí Claudio Venza. Em va explicar aleshores que estava
Com a ciutadà, pren consciència de viure un moment d’acceleració de la història. El primer que constato amb nitidesa, dècades després de contemplar la Transició quan no tenia prou edat i no disposàvem de prou informació per analitzar allò que succeïa amb prou rigor. Tanmateix, el meu defecte d’historiador –aquesta dèria de pretendre sotmetre qualsevol