Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

27 de gener de 2008
0 comentaris

Els darrers veterans

Ha volgut la casualitat que els dos darrers veterans francès i alemany de la primera guerra mundial hagin mort amb només vint dies de diferència. El primer dia de l’any va desaparèixer Erich Kaestner (1901-2008), i el passat dia 20, ho féu Lois de Cazenave (1897-2008). Bé, la informació és una mica innexacte, perquè de fet encara sobreviu un altre veterà, Lazare Ponticelli, amb 110 anys. Les notes necrològiques les passava ahir La Vanguardia en un esplèndid petit reportatge biogràfic.
Recordo que una de les primeres notícies que vaig llegir en un diari, potser el Noticiero Universal, i a principis dels setanta, parlaven de la desaparició del darrer veterà de la guerra de Cuba. Potser ens tocava de més a prop perquè el meu besavi patern hi va participar en aquell conflicte, i en el de les Filipines, i perquè per la banda de la meva mare, diversos dels meus ascendents havien provat (poca) fortuna a l’illa caribenya. Pocs dies després, pel carrer Matanzas, al barri dels Indians de Barcelona, recordo haver una discussió intensa entre alguns excombatents de la guerra colonial del Marroc, en què explicaven literalment, les seves batalletes.

Diuen que les guerres, com a conflictes traumàtics, fan i desfan comunitats imaginades -en termes de Benedict Anderson- Probablement l’Europa dels Imperis va morir a la Primera Guerra Mundial i  l’europa unida va néixer en les fumejants runes de la Segona, i ben segur, mercè al Pla Marshall i l’esperit keynesià que va recórrer el continent a partir dels cinquanta. Sobre els veterans de guerra europeus, recordo, quan era petit, veure, a principis dels setanta, com homes vells i cansats, d’Alemanya, d’Àustria, de França, del Regne Unit, es banyaven a la platja de Creixell. Ben probablement, els qui compartien la sorra havien estat, seixanta anys enrere, en bandes oposades de les trinxeres, i en aquells moments, potser compartien paella i cervesa al xiringuito del camping La Gavina.
Totes les guerres són terribles, tanmateix, la Primera fou la que més baixes militars produí proporcionalment. A tall d’exemple, per a l’exèrcit francès, es calcula que un terç dels combatents van ser morts, l’altre terç ferits i mutilats, i només un terç va sortir més o menys indemne. Joan Daniel Beszonoff va publicar un interessant llibre, La guerra dels cornuts un dels escassos de la literatura catalana, sobre el conflicte, on s’explica la utilització política del nacionalisme català per alimentar de carn de canó catalana el front occidenta i Gal·lípoli. Sobre el conflicte, també hi ha excel·lents novel·les com Res de nou al front occidental, de l’alemany Erich Maria Remarque, que va fer furor entre els anarquistes catalans, Adeu a tot això, del britànico-mallorquí Robert Graves o El foc, d’Henry Barbusse. En comparació, Heminway i el seu Adéu a les armes, no deixa de ser una novel·leta, d’interès perifèric.
La desaparició dels darrers veterans d’un conflicte que configurà l’Europa d’avui ens recorda la importància de la memòria. La guerra és un fet traumàtic, que tanmateix, pot servir com a una oportunitat per  construir una identitat compartida, sempre i quan es hi hagi la voluntat i la generositat necessària, s’eviti entrar en la retòrica dels vencedors i els vençuts, i que el conflicte comporti humiliacions i greuges. La primera guerra mundial acabà de la pitjor manera, tot fonamentant la segona. La segona, ja fos per interès geostratègic, conveniència política ja fos per la consciència que Europa no sobreviuria a una tercera, va posar els fonaments de l’Europa Unida.
La guerra civil espanyola, va ser tota una altra cosa. Realment va aconseguir que Espanya es trenqués del tot. No en la façana, que apareix avui lluent i pintada. Tanmateix, els fonaments, les bigues, estan avui esquerdades. Perquè no hi ha hagut una autèntica reconciliació, i la memòria continua essent massa selectiva.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!