Espai de Dissidència

Comentari del llibre La doctrina del Schock. L’ascens del capitalisme del desastre, de Naomi Klein, Empúries, Barcelona, 2007, 739 pp.
Per elaborar i analitzar teories econòmiques sol haver dos sistemes diferents. La primera, apriorística, basada en idees prèvies i servidora d’interesos foscos, és plena de certeses absolutes i basada en dogmatismes inflexibles. Més o menys, podria aplicar-se als economistes de Chicago, o més pròximament, el nostre neoliberal Xavier Sala-Martín. La segona, basada en evidències i documentació, a partir de l’observació de la realitat, és la que representa aquest llibre, probablement un dels textos del segle.
Naomi Klein, que ja havia trasbalsat el panorama intel·lectual amb el seu No Logo, dóna solidesa interpretativa a una història complexa, aparentment contradictòria, que, paradoxalment mostra una coherència impecable. Els diversos electro-shocks en forma de crisis econòmiques i humanitàries, estan estretament connectades amb l’"èxit" de la "nova economia", que no és altra que la de la vella explotació atiada per la cobdícia.

Si bé el períod 1945-1975 van ser considerats per Eric Hobsbawn com els trenta anys gloriosos, arran de l’aplicació universal dels principis keynesians, l’era actual, des que Milton Friedman aterra a la Xile de Pinochet, poc després del cop, podria adquirir noves denominacions, com la del "capitalisme del desastre", la del "creixement asimètric", o la de "l’engreix inútil". D’aleshores ençà, i a partir del consens de Washington i les institucions monetàries internacionals (FMI i BM), s’ha estès una agenda oculta que ha deconstruït el desenvolupament del tercer món, s’ha qüestionat i eliminat l’estat del benestar, i s’han aplicat un seguit de polítiques que provoquen tanta misèria massiva com astronòmics beneficis per a uns pocs. Una autèntica revolució en una religió destructiva assedegada de sacrificis humans: la del neoliberalisme.
Klein, en aquest retrat examina els diversos episodis dels trenta anys, connectats per aquesta lògica del desastre. La imposició de polítiques destructives a Amèrica Llatina, d’acord amb els seus cops d’estat. L’engany a Solidarnosc, en el moment en què s’ensorra el bloc comunista, la cleptocràcia imposada a Rússia mitjançant un Ieltsin aliat dels interesos occidentals, en contra de la democràcia, el frau democràtic a Bolívia, quan les elits pacten, a esquenes de la població, amb els representants de les multinacionals, fer el contrari que havien promès a les eleccions. O encara pitjor, com els grups multinacionals aprofiten els desastres per privatitzar, segregar, oprimir, excloure, com el cas de la inundació de Nova Orleans o el desplaçament de la població autòctona a Sri Lanka, possibilitada pel tsunami, en una decisió antidemocràtica que afavoreix els interesos turístics.
Aquest llibre pot considerar-se com el "Das Kapital" del segle XXI, en el sentit que realitza una anàlisi exhaustiva i lúcida sobre el funcionament de l’economia mundial. Amb unes quantes diferències no menors. Klein escriu molt millor que el filòsof alemany, i sobretot, és menys dogmàtica i considera que és l’autoorganització la millor eina de resistència a un sistema basat en la perversió.
Una lectura imprescindible. Tot i que el millor consell és tenir alguna capsa d’antidepressius a la vora.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!