La Llei d’Educació de Catalunya, una catàstrofe anunciada

Avui, al Diari de Girona publico aquest article

Nova Llei d’educació de Catalunya, una catàstrofe anunciada

Explica Naomi Klein, al seu darrer llibre, com el neoliberalisme indueix catàstrofes col·lectives per tal que, en situació de xoc, la societat civil no pugui defensar-se mentre els propietaris de capital es dediquen al saqueig dels serveis públics i els espais comuns.

El primer exemple que posa és com el mateix Milton Friedman i els seus deixebles van caure com voltors al sistema públic educatiu de la Nova Orleans inundada el 2005.

AL CAP D’UN ANY I MIG, amb gran part de la població exiliada, de les 123 escoles públiques, en van quedar 4. Es va inundar de diners públics les escoles privades amb dret d’admissió, de manera que van passar de 7 a 31. Es pot dir que els neoliberals van procedir a una neteja ètnica, atès que la població afroamericana fou la més perjudicada per la catàstrofe. No es va inventar res.

Uns quants anys abans, el 1973, el mateix Friedman, gurú del neoliberalisme i mestre de la nova esquerra, va desembarcar al Xile de Pinochet per posar en marxa una privatització brutal del sistema educatiu: municipalització, xecs escolars, autonomia de centre, gestió privada, selecció del professorat per part de direccions autoritàries, i altres coses que coincideixen amb la forma i el fons en el document de bases de la Nova Llei d’educació de Catalunya. L’objectiu aleshores va ser clar. L’eradicació dels projectes cohesionadors de la societat xilena, l’obtenció de beneficis empresarials mitjançant finançament públic i el blindatge social de les classes dominants i l’exclusió creixent dels qui no en tenien els recursos econòmics ni culturals. Els resultats han estat aclaparadors. Xile és una de les societats més desigualitàries del planeta, que rere els seus èxits macroeconòmics amaga un greu fracàs i fractura social.

La nova Llei d’educació de Catalunya representa una amenaça de primer ordre, no només contra l’educació pública, sinó contra la societat en el seu conjunt. No persegueix més excel·lència que les dels centres d’alt standing que seleccionen l’alumnat en funció del poder adquisitiu. El sistema educatiu actual és encara, malgrat els esforços governamentals, cohesionador, i això ja no interessa a una classe política on fets i paraules no coincideixen, o on les paraules amaguen fets inconfessables. Aquest document impulsat per un govern, diuen, de progrés i d’esquerres, sembla calcat de la doctrina del xoc descrita per Klein, que busca aprofundir en una evolució que propicia el retorn vers un model social anterior a la revolució francesa, és a dir, serrar el cable de l’ascensor social que ha constituït l’escola pública tal com la coneixem, tot posant fi a valors com la igualtat, la solidaritat i la cohesió social, en detriment d’una llibertat que només ho és de mercat.

Les idees de Friedman, arribades a la nostra esquerra directament per la tercera via del laborisme britànic, han anat induint la pressumpta catàstrofe que envolta el nostre sistema educatiu. És una estranya casualitat que l’anunci del conseller coincideixi amb una pluja de notícies que qüestionen la salut del sistema. Això en teoria de la comunicació es coneix com a creació de clima a partir de la temporalització del discurs, tot i que ja Maquiavel n’havia parlat fa cinc segles. Objectivament, malgrat que es tracti d’oferir una percepció negativa, el sistema educatiu funciona molt millor del que els mitjans transmeten i del que la percepció social accepta. I la prova, és que el país funciona.

Tanmateix, també és cert que les disfuncions de l’educació catalana han estat propiciades per la pròpia administració. Anem a posar uns quants exemples. La confusió legal a què ha estat sotmès el professorat, amb quatre lleis contradictòries en setze anys, amb objectius poc realistes, han acabat per erosionar la confiança en el sistema. La davallada en el nivell de lectura de l’alumnat ha de tenir relació amb l’extensió subtil del sistema global d’aprenentatge de la lectoescriptura, a principis dels noranta. No és una casualitat que aquest mètode hagi estat prohibit a França per la seva provada ineficàcia? Tothom coincideix en què el començament de la secundària a 12 anys, amb el trasllat de preadolescents a grans instituts fou un error. Es fa res per corregir-ho? La deslleialtat inversora ha estat endèmica. Finalment, el darrer invent, la sisena hora, ha comptat amb les anàlisis molt negatives realitzades per la Fundació Jaume Bofill –en un informe de juny amb escassa publicitat– o per estudis en carregats pel mateix Departament. Tots coincideixen en què la seva aplicació precipitada i irreflexiva està suposant un deteriorament considerable en la dinàmica dels centres, en detriment de l’única medicina que ha demostrat a bastament la seva eficàcia; supor ts individualitzats i rebaixes de ràtios.

Els informes PISA mereixen una valoració a part. Sufragats i organitzats per l’OCDE, i per tant, sostenidors dels interessos privatitzadors de les companyies multinacionals, s’hi realitza una avaluació que premia, en general, aquells estats que sotmeten el seu sistema als interesos empresarials i sanciona aquells més preocupats d’una cultura global i de major cohesió social que només la xarxa pública pot oferir. A l’hora de fer qualsevol valoració, sempre val la pena recordar la frase llatina qui prodest? –a qui beneficia?

Parlant dels romans, val la pena recordar una història als entusiastes de les privatitzacions. L’Imperi Romà va ser un exemple de potència capitalista, fins i tot la gent es podia comprar i vendre! El servei de bombers era privat. Quan s’incendiava una casa, els apagafocs, alguns d’ells piròmans per interès professional, discutien amb els propietaris els preus del servei mentre cremava l’edifici. S’establia un regateig que anava augmentant de preu a mesura que l’incendi s’expandia. Finalment, els dissortats propietaris, acabaven en fallida, ja fos pel foc, ja fos per la factura. Compte amb els incendiaris de l’estat del benestar, piròmans que frisen per fer negoci de les conquestes socials!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *