Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

22 de novembre de 2007
0 comentaris

Resultats mediocres

Ahir la Fundació Jaume Bofill va alertar, per enèssima vegada, sobre els reiterats mals resultats de l’educació secundària a Catalunaya. Mals resultats pel que fa a l’índex de fracàs escolar, parcentatge d’escolarització al tram 16-18 i abandó. Entenc que la Fundació és una entitat seriosa i rigurosa en les estadístiques, com sempre ha demostrat. Ara bé, el pitjor no són les xifres, sinó les lectures superficials i interessades que se’n faci.
Des de la meva experiència a peu de trinxera, els factors que ens condemnen a tenir uns mals resultats relatius són els següents.
Una base herència del franquisme. Tots els experts en educació assenyalen la correlació entre nivell educatiu de la mare i rendiment escolar. En aquest sentit, l’escola catalana ha fet una feina excel·lent, tot fent un gran salt qualitatiu en una generació, encara que no sembla suficient. El parcentatge d’adults amb carències educatives és molt elevat, i l’oferta pública d’educació d’adults, pràcticament inexistent.

Una allau immigratòria sobtada i de dimensions bíbliques. En deu anys, el parcentatge d’alumnes immigrants s’ha multiplicat per quinze. A Catalunya, un 12 % dels alumnes són nascuts a l’estranger -a Girona un 16%-, bona part no havien estat escolaritzats, molts s’incorporen a mig curs, i tenen motivacions molt diferents -l’interès per fer de suport econòmic a les famílies preval sobre les expectatives educatives-. De cop, les escoles catalanes s’han trobat desbordades, i no han trobat en l’administració més que paraules i "ocurrències electorals".
La peculiar sociologia de la societat catalana, que manté un sector ampli de feines poc o mal qualificades fan que molts alumnes es deixin temptar per un mercat laboral obert, encara que mal pagat. I això, amb alumnes no massa ben adaptats al món escolar, representa un alliberament.
Un excés d’hores lectives. A Catalunya se’n fan tres més, de mitjana setmanal, que a la resta d’Espanya, i en molts casos, cinc i sis, respecte altres estats europeus. El fet que molts alumnes tinguin un horari hipotecat fins a quarts de sis, i  dies amb fins set hores de classe, més activitats complementàries, fa de l’escola una activitat penosa. Probablement la reducció d’horaris i la jornada intensiva milloraria el rendiment, o almenys no hi hauria aquesta fatiga respecte de la pròpia idea d’escola. Això és una pràctica habitual en escoles primàries on hi ha sectors socials propensos a l’absentisme, i s’ha comprovat la seva eficàcia.
Els resultats, d’altra banda, estan molt relacionats amb una situació peculiar i momentània. I la seva millora requereix un factor que els polítics no entenen: temps. Temps i calma. La pressió de l’opinió pública no fa sinó dificultar la resolució i el treball silenciós de cada dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!