Cometari del llibre; Ferran
Soldevila; Els dietaris retrobats (1939-1943) Edicions 3 i 4 València,
2007, 624 pp. Edició a cura d’Enric Pujol
L?Enric Pujol és un dels
historiadors més prolífics ?diria que hiperactius- de la darrera dècada. Les
seves recerques sobre l?exili, sobre els corrents historiogràfics i
l?epistemologia de la disciplina, la seva passió per la història dels
intel·lectuals i les idees polítiques i la seva especialització ?diríem que
fixació- per la figura de Ferran Soldevila fan que la seva darrera obra
publicada sintetitzi els seus interesos en la recuperació, introducció i
comentaris dels dietaris que Ferran Soldevila escriví entre 1939 i 1943.
Els manuscrits s?havien
perdut en un de tants trasllats i atzars que va viure l?historiador barceloní.
El seu fill els trobà recentment, I la seva amistat amb Pujol va propiciar
l?edició amb l?aval qualitatiu de les edicions 3 i 4 de València. Aquest estiu,
a cavall entre Islàndia i l?Empordà me?ls vaig poder llegir, en petites dosis.
No admet una lectura literària, sinó que són diverses píndoles, amb muntanyes
russes emocionals, de l?optimisme al fatalisme, de l?esperança a la
desesperança. I sobretot, la quantitat d?informació, tan històrica com
intel·lectual, no afavoria una lectura extensiva, sinó un examen pausat,
contrastat, reflexionat.
Ferran Soldevila és una de
les grans figures intel·lectuals catalanes del segle XX. Va marcar els corrents
historiogràfics del que podria haver estat una excel·lent historiografia i que ens vam haver de conformar de comptar amb uns quants
bons historiadors que escrivien des de la clandestinitat d?un franquisme, que
alhora, esdevenia la dictadura de la mediocritat ?mireu, sinó, els nostres polítics
actuals-. La seva rivalitat amb el seu antic deixeble, Vicens Vives, donaria
per moltes novel·les d?Umberto Eco. Tanmateix, aquest darrer historiador gironí,
més ben relacionat amb el règim, va acabar pesant més que la del barceloní,
estigmatitzat pel seu compromís amb la República, la Generalitat i la seva
condició d?antic exiliat.
Es tracta d?un gran dietari,
d?una molt bona qualitat literària ?Soldevila és un d?aquests historiadors que
escriuen bé, que posseïa la claredat periodística i la capacitat expressiva del
poeta ?ambdós gèneres els conreà també- . A la vegada, els seus manuscrits serveixen d?una guia molt clara
sobre l?exili dels intel·lectuals catalans i les seves interioritats. Tot i que
de vegades s?arribi al nivell del fulletó, semblen antològics els seus
enfrontaments amb Carles Riba i Clementina Arderiu.
Com el cas de les memòries d?Avel·lí
Artís Gener o Carles Fontseré, el dietari de Soldevila ens mostra un
intel·lectual poc considerat per l?stablishement postfranquista i que en
l?actualitat és retrobat i reivindicat per una generació d?intel·lectuals que
no acceptem els termes draconians de la Transició.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aprofito aquesta lectura per felicitar l’Enric Pujol per aquest llibre i tants altres que promou al voltant de l’Elixi i el pensament polític, com també a l’autor d’aquest blog, Xavier Diez pels seus interessants comentaris i reflexions que de tant en tant puc llegir i sobretot per la publicació, per fi, de la tesi sobre l’Anarquisme individualista… penso que ajudarà en moltes línies de recerca obertes i a pensar una mica més enllà. Felicitats per tot.