Espai de Dissidència

Quan tenia vuit anys i era a punt de fer la comunió, em
pensava que si mossegava el pa àzim, anava de dret a l?infern. Aquesta temença
era compartida per la pràctica totalitat de la meva promoció. Per sorpresa meva,
anys després i passada l?era de les creences infundades, vaig adonar-me que hi
havia adults que encara s?empassaven aquesta llegenda urbana.

Dins del fet religiós podríem considerar tres nivells
jeràrquics; la fe, la creença i la superstició. Qualsevol religió monoteica té
el seu conjunt ritual. Tot ritus esdevé l?embolcall d?un significat
trascendent. L?eucaristia representa la reconstrucció simbòlica del Sant Sopar,
un gest que simbolitza la pertinença a la comunitat extensa que representa
l?església. Tanmateix, una bona part de cristians agafen el rave per les fulles
i converteixen en essencial allò que és una simple metàfora i s?agafen al peu
de la lletra les formes, tot ignorant el contingut.

A l?Islam, una religió amb més connexions amb el
cristianisme del que sospitaríem, aquest fet es repeteix. Probablement les
convulsions polítiques i socials del món musulmà propicien la confusió
teològica. Tanmateix Mahoma, quan redactava l?Alcorà, pretenia arribar a la
divinitat i la trascendència a partir de la implantació d?un codi de conducta
basat en una constant voluntat d?automillora, i no dedicar-se a
proclamar consignes absurdes. El vel femení,  consell, no imposició, pretenia promoure una sexualitat virtuosa.
No només a les dones, sinó per a tot el conjunt de creients. Malauradament,
milions de musulmans, com milions de cristians confonen l?embolcall amb el
caramel. I del vel en fan un tret distintiu, un element essencial que proclama
públicament la seva condició religiosa i que obstaculitza la convivència en
igualtat de condicions al camp neutre de l?escola pública. Amb el vel, l?Alcorà
pretenia frenar l?impuls sexual dels homes, no desafiar públicament les
institucions laiques. I d?aquest principi de fe, immams ignorants en fan una
creença, i creients acrítics, en imposar-lo a criatures de sis anys -, en fan
una superstició, és a dir, una pràctica irracional que perverteix el sentit
religiós primigeni. Un vel en una nena de nou anys és l?equivalent al meu pecat
mortal de trossejar amb les dents el pa àzim de l?eucaristia.

Tanmateix, si el gest és poc més que el fruit de la
superficialitat religiosa, el ciri muntat al voltant de la nena del vel a una
escola seria propi d?una pel·lícula dels germans Marx. Malauradament, els
talibans autòctons del multiculturalisme n?han fet un lamentable espectacle materialitzat
en el linxament mediàtic a l?escola de Girona més destacada per gran treball en
l?educació en els valors democràtics i el respecte. Personatges destacats de
l?esquerra fleuma i la Internacional Progressista Papanata ha presentat
l?escola Annexa com a la Meca de la intolerància, quan aquests s?han limitat a
defensar un reglament avalat pels serveis jurídics del Departament d?Educació,
abans que aquest es rentès les mans religiosament. Es tractava d?una
norma pensada per dissuadir els alumnes de portar gorres de bèisbol a la
classe. A partir d?ara, i gràcies a aquesta anècdota elevada a la categoria de
notícia i polèmica en una ciutat en el punt de mira de l?Espanya inquisitorial,
els nostres polítics han certificat el Tot val a l?espai neutre que
hauria de ser qualsevol aula.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!