Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

19 de setembre de 2007
7 comentaris

Els 210 euros de la Chacón

A hores d’ara, els especuladors del país deuen estar decidint a quin indret aixecaran el monument a la jove ministra. Estan complaguts com els socialistes, a partir d’ara, subvencionaran la seva activitat econòmica basada en la manipulació artificial d’un valor relatiu com l’habitatge. Si ara ja tenien per mà la quantitat a partir de la qual podien extorquir a una població civil amb salaris baixos -habitualment un 60-70 % de la seva renda-, a partir d’ara podran afegir 210 euros al sobrepreu que feien pagar arbitràriament. Un regal que els farem els contribuents.
Quan les seves desgraciades víctimes compleixin trenta anys, com passava en una antiga novel·la de ciència-ficció, és clar, els hauran de fer fora o fer retornar-los a casa dels seus pares. No defalliran, ja trobaran altres inquil·lins que portin 210 euros (nostres) sota el braç.  

Qualsevo ajut per habitatge cau indefectiblement a les butxaques dels especuladors. Resulta molt dessolador com aquells que pressumeixen de ser d’esquerres no se’ls acut que la llibertat de preus no pot limitar la llibertat de poder accedir a un habitatge. Fins i tot Franco ho va entendre, això, quan va dictar la congelació dels lloguers. La rebaixa del preu de l’habitatge, per decret, seria l’acte més democràtic de tota la història recent. La majoria no pot tolerar com una minoria s’enriqueix a costa dels drets dels altres.
I també costa creure com el caciquisme d’esquerres que practiquen els socialistes acabi tenint ressò electoral.

  1. Gràcies pel detall. Que aquesta mesura és una misèria a molts nivells
    ho veia ben clar, i no sabia com dir-ho. Gràcies per recollir-ho de
    forma tan concisa.
    Quina vergonya que fan, fem, tots plegats. És
    d’esperar alguna reacció que arribi als suficients? Alguna reacció que
    no sigui simplement rèdit electoral d’uns dies per a algú? Que sigui una cosa de
    consciència general?

    El que no puc situar bé és la referència al dictador. És una provocació? És que tenia alguna idea sobre la gestió econòmica que calgui defensar? Aquesta referència em fa pensar en uns problemes que m’assenyalava un jove fa un temps sobre l’ús dels judicis de Nüremberg pels defensors a ultrança de determinada deriva del model econòmic actual. La cosa és complicada. Però l’assenyalo perquè la referència que fas m’hi porta.
    M’interessa la teva mirada com a historiador, i bàsicament la pregunta sobre el model econòmic.
    Moltes gràcies.

  2. Com bé dius, l’intervencionisme, marcant el preu d’un dret irrenunciable com és la vivenda seria la política encertada i valenta, però fer això és ser un enemic de la democràcia (neoliberal).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!