Els taxistes del tsar

Nota: Ressenya publicada al Suplement Accents, del Diari de Girona.

Superats ja els perills de
l?exotisme, aquest català de cognom Bezsonoff ?en definició d?Antoni Puigverd-,
ens presenta una obra de maduresa. Els elements latents en la seva obra
anterior s?exhibeixen sense recances a Els taxistes del tsar, el treball
més personal publicat per l?escriptor perpinyanenc. Aquesta no novel·la, ni
llibre de memòries, ni història ficció, sinó tot el contrari, ens relata
l?accidentada trajectòria d?aquest cognom tan singular en el nostre panorama
literari. I per a això, es remunta als orígens genealògics del seu avi, oficial
de l?exèrcit del darrer tsar, tant a la Gran Guerra com al conflicte civil que
l?oposarà al bolxevisme. La successió de desfetes el portarà a un exili
definitiu a una França sempre seductora als russos. Com bona part dels
refugiats de la revolució d?octubre, Mitrofan Tikhonovitx Bezsonoff es dedicarà
a fer de taxista a París i enyorar un món perdut. A diferència del seu germà,
també oficial blanc i taxista parisenc, no esdevindrà un hostatge de la
nostàlgia, i refarà una existència francesa. Posteriorment es casarà amb una
cartera catalana del Rosselló, atzar del destí que inexorablement propiciarà
l?existència del més rus dels escriptors catalans.

Aquesta no biografia serà poc
convencional. Es tracta d?una reconstrucció on, quan no arriben les dades
concretes ?Bezsonoff és un novel·lista acuradament documentat- hi arribarà la
suposició o la recreació literària. I sobretot, esdevindrà una gran excusa per
tal l?autor pugui indagar sobre els seus orígens personals i literaris, en una
mena d?egohistòria tan practicada per Pierre Vilar, el més català dels
historiadors francesos. Precisament aquesta recerca fa que s?endevini fàcilment
l?eix temàtic. Es tracta de la gran qüestió de les identitats, tan denostada
avui en la política nacional com omnipresent en el debat europeu, que configura
el que vam ser, això que ens pensem que som, i allò que podríem esdevenir.
Així, l?autor, que confessa la seva passió per la gran literatura russa i els
seus problemes amb una llengua tan allunyada de les filles del llatí, alhora
que es plany de les seves tempestuoses relacions amb l?altre gènere, farà un
viatge en el temps i en la geografia, que com tota singladura homèrica, hauria
de culminar necessàriament en la trobada amb sí mateix.  Mentrestant, hi apareix un altre factor que
el distingeix del conjunt de la tradició autòctona, la passió per la mil·lícia
?a banda de nét d?un oficial blanc, és fill d?un oficial mèdic de l?exèrcit de
la République– i en aquest sentit enllaça amb la breu, encara que
gloriosa tradició de la narrativa bèl·lica catalana amb autors com Avel·lí
Artís-Gener i Joan Sales ?autor per cert, d?una de les obres catalanes traduïdes
al francès amb més èxit.

Els taxistes esdevé la
menys cinematogràfica de les seves obres. I això sí constitueix una novetat,
d?acord amb les novel·les anteriors. El muntatge, caracteritzat per esdevenir
un calidoscopi de disgressions intel·lectuals, on es canvia constantment de
temps, d?espai i de tema, fa que l?únic cineasta capaç d?afrontar un llibre
així pogués ser Antonioni, i, a l?hora de parlar de les malaguanyades històries
d?amor, Truffaut. Mentrestant, ens hi haurem de conformar amb un llibre les
planes del qual desprenen un intens aroma a Tolstoi, i uns personatges
tkekhovians, que, com reconeix el novel·lista, omplen el temps en intensíssims
diàlegs sense que passi res, tot i que sovint, podríem trobar l?alè d?un
pessimista Coetzee amb certes dosis d?una corrosiva ironia.

Tot plegat, i seguint al més francès dels nostres
narradors actuals ?si més no a títol administratiu- aquesta darrera obra esdevé
un gran exercici d?allò que resulta molt propi dels catalans a banda i banda
dels Pirineus i que no és una altra que la recerca proustinana de les
identitats perdudes, eix central, potser, dels entestats, contra tota lògica i
racionalitat, a escriure a la manera de Conrad, en una llengua que sovint ni
tan sols és la dels propis ancestres. I això afegeix encara més interès a un
dels autors més interessants de la narrativa catalana actual.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.