Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

16 de juliol de 2007
5 comentaris

Si Catalunya aconseguís la independència…

Fidels a la seva promesa de
diumenge anterior, la factoria Calpena-Junqueras, l?han feta grossa. Per acabar
la temporada, el programa d?història ficció ?El Nas de Cleòpatra? van fer un
interessantíssim ?Si Catalunya aconseguís la independència? en un gran exercici d?especulació intel·lectual.

Des de fa uns quants anys,
pràcticament no em perdo cap programa del tàndem Enric Calpena ?Oriol
Junqueras. No l?escolto en directe. He agafat el costum que els dies que em
toca planxar, me?ls baixo per internet i els vaig seguint entre camises i
pantalons. També sovint me?ls baixo a l?MP3 i mentre vaig suant en els 10-12 km
que corro per les deveses de Salt dos o tres cops per setmana, vaig escoltant
els que crec que són dels programes d?història més interessants que es fan a la
ràdio.

Com a historiador, crec que
en aquest país se n?han fet programes radiofònics sobre història excel·lents.
D?una banda, i malauradament desaparegut, hi havia Postdata, de Catalunya
Cultura, i ?El Tren de la Història?, dirigit per Xavier Carmaniu quan a Ona
Catalana hi havia programes
interessants. En ambdós casos vaig tenir l?honor de ser-hi convidat.
Posteriorment, ?En Guàrdia? i aquest ?El nas de Cleòpatra? de Calpena-Junqueras
mantenen una altíssima qualitat on es dediquen a fer una gran feina de difusió
de la història.

Aquest darrer, tot i que a
molts historiadors no els agrada la història-ficció (jo sóc d?aquests), les
paradoxes plantejades representen un exercici intel·lectual que el trobo
especialment didàctic. Obliguen a pensar i a prendre en consideració els molts
factors que intervenen en l?evolució de les societats, i alhora permeten fer un
seguit de reflexions sobre el present, que és allò que en el fons ens interessa
als historiadors.

La fórmula és senzilla i
barata. Es tracta d?un guió relativament flexible, i convidar a algú
interessant que es dedica a dir coses intel·ligents.

El cas del programa d?ahir,
planteja nombroses qüestions que inciten a pensar i a la reflexió. Jo em
reservo les meves opinions al respecte, tot i que he de confessar que allò que
es va dir va ser molt realista i assenyat. Penso que una Catalunya independent
faria que el principat s?assemblés molt a Bèlgica, un país amb importants
contradiccions irressoltes.

Val la pena escoltar-lo.

  1. Aquest tàndem són uns cracks, jo també els escolto sovint però m’he perdut aquest darrer programa i l’enllaç que poses no se’m obre, pot ser que estigui malament?
    Bé, salutacions des de Tona
    Jordi Roca

  2. S’hauria de preguntar què havera passat sí la batalla d’Almansa i successives les haveren guanyades els austracistes de Carles III en volta dels borbonics de Felip V?.  I en funció de la resposta és poden catalagor les intencions veritables de confondre d’aquest programa. En el fons transpira ideològia barata ‘catalanista’ sociata.

  3. Quan el pare Batllori era a Roma va demanar de poder estudiar els arxius secrets. om ja era gran va demanar permís per a que un historidor li ajudàs. Sabeu que fou l’elegit?. Doncs, l’Oriol. Amb la qual circumstància tenia lliure albir de regirar documentació dels informes dels "espietes" -capellans/frares, etc..- d’ambdós "costats" de la contesa de la guerra de Sucessió/Secessió que enviaven gairebé diàriament. I el més important: confrontar-los (en temps real…que es diu ara…però retrospectivament) d’ací la deriva (ja pròpia) envers la nostra independència. Ja ho deia ací.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!