Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

11 de juliol de 2007
0 comentaris

El príncep anarquista

Comentari del llibre de
George Woodcock i Ivan Avakumovic; El príncipe anarquista. Júcar. Madrid
1975,  418 p.

 

Un dels meus historiadors
més virtuosos, de la gran tradició anglosaxona és el canadenc George Woodcock
(1912-1995). A banda del seu rigor, és de destacar la seva condició de gran
escriptor, que fan d?ell un gran divulgador, un model de referència. Dins la
historiografia anarquista internacional, potser només Gianfranco Berti ha
destacat tant. A banda d?historiador, Woodcock, que va començar treballant de
ferroviari, i acabà com a professor universitari amb els honors acadèmics
corresponents, va resultar ser un gran escriptor i activista social, amic de
T.S. Elliot, Aldous Huxley, Georges Orwell i el mateix Dalai Lama.

La biografia de Kropotkin,
publicada en anglès el 1971, quan encara sobrevivien alguns dels qui el
tractaren directament, manté aquesta característica bàsica que ha de tenir tot
bon llibre. Rigor en les dades, documentació, i la gran capacitat de conjugar
l?experiència vital, amb el context històric, i l?evolució del pensament del
que seria el teòric més complet de l?anarquisme.

L?hegemonia acadèmica
marxista, típica dels setanta i vuitanta, ens ha propiciat una sobrevaloració
de Karl Marx, home d?una rigidesa teòrica pròxima a Kafka i d?unes
característiques personals que el farien un individu poc recomanable. El seu
pes a les institucions acadèmiques va acabar ocultant algú com el príncep
anarquista, que esdevenia un antagonista del burgès alemany. Piotr Kropotkin
(1842-1921) fou un aristòcrata de naixement i es va comportar com a tal en el
camp de la cultura i del moviment obrer. Amb formes excel·lents, va esdevenir
un home extraordinàriament culte, amb unes formes refinades, un comportament
familiar exemplar i una gran flexibilitat teòrica. La conseqüència. Marx no s?aguanta.
Les teories de Kropotkin avui, malgrat els canvis socials, encara s?aguanten.

La biografia ens mostra al
Kropotkin científic; geògraf, zoòleg i botànic reputat, fet que l?obrirà les
portes a l?exclusiu món de les institucions acadèmiques britàniques ?inclosa la
seva famosa Encyclopedia, alhora que un escriptor elegant que farà els
seus escrits accessibles a tots els lectors, malgrat que aquests estiguin
mancats d?una gran instrucció.

La gran aportació del rus
consistirà en donar la volta als enunciats darwinians. En el moment en què el
1859 Darwin publicarà L?origen de les espècies, alguns liberals veuen l?oportunitat
d?aplicar la teoria a l?ensalçament del capitalisme respecte del que seria el darwinisme
sociològic,
és a dir, la supervivència i el triomf dels més ben dotats (els
burgesos i els imperis) i la justificació de la inferioritat dels menys dotats
(el proletariat o els indígenes). Kropotkin, arran del seu gran coneixement
naturalista veu que són precisament les espècies que cooperen entre elles, en
comptes de les que competeixen, les que acaben tenint èxit. D?aquí la teoria
del ?suport mutu?. Des d?una justificació natural, alhora que històrica (ell n?és
un gran admirador de les institucions municipals medievals oposades al
feudalisme) la cooperació és el que permet viure a tots millor. D?aquí també el
seu principi, a cadascú, segons les seves necessitats, de cadascú, segons
les seves possibilitats.

Kropotkin serà el gran
inspirador de l?anarquisme hispànic a partir de finals dels vuitanta del segle
XIX. El comunisme llibertari, pamflet redactat pel doctor Isaac Puente i
encarregat pel Comitè Naciona de la CNT al seu Congrés de Saragossa el 1936)
serà la traducció autòctona de les idees del respectat savi aristòcrata.

La biografia conté també els
elements més poc coneguts del personatge. Especialment són els darrers anys de
la seva vida, quan va a Rússia a participar a la seva Revolució, se n?adona del
veritable rostre d?un comunisme que acaba esdevenint una terrible dictadura
lliberticida. Lenin, pel seu gran prestigi, el tolera. Posteriorment es cerca
el seu ningunejament.

De tant en tant, la lectura
de clàssics de la història, com el de Woodcock són especialment refrescants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!