Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

8 de juliol de 2007
0 comentaris

Un món (poc) feliç

Ressenya del llibre d?Ulrich
Beck; Un nuevo mundo feliz. La precariedad del trabajo en la era de la
globalización
. Bolsillo Paidós. Barcelona 2007 (1ª ed., en alemany, 1999),
343 pp.

Des de fa una dècada, i diria encara més, des de fa dos segles, la
crítica intel·lectual al capitalisme és la norma, i la seva defensa és
l?excepció (una excepció molt ben pagada, per cert). Aquest llibre de Beck, des
d?un títol de ressonàncies huxlenianes representa una descripció dessoladora de
l?impacte de les polítiques econòmiques aplicades des que el trident del mal
(Reagan ? Tatcher- Blair) van decidir liquidar Keynes i tornar al capitalisme
al seu estat més pur, despullat de qualsevol concessió humanitària.

Aquest afamat ?al meu
entendre exageradament- professor de sociologia de la Universitat de Munich i
de la London School of Economics, autor de la teoria de la societat del
risc-
ens presenta una obra que té com a tesi principal la brasilenyització
d?occident.
Explicat en poques paraules, la tesi principal del llibre
explica ?sense anomenar-la- que els sistemes econòmics occidentals estan
seguint una via espanyola al capitalisme, és a dir, la destrucció del treball
en la seva concepció taylorista clàssica (una ocupació per compte d?altri, amb
condicions objectives i normes més o menys clares) i la construcció d?una
societat on les activitats econòmiques tendeixen a les activitats inútils i
improductives ?bàsicament serveis personals-, amb falsos treballadors autònoms
i escassa capacitat de repercutir beneficiosament en la col·lectivitat. Menys
impostos, menys seguretat, major desigualtat, i erosió de les classes mitges.
És a dir, un destí brasiler, un gegant econòmic basat en la precarietat
econòmica.

En aquest sentit, la
inseguretat econòmica s?esdevé una arma de poder. Les elits la utilitzen a
occident per assentar el seu poder per damunt de les institucions estatals, fet
que fa eliminar qualsevol atisbe de democràcia, i que fa dels sistemes de
partits en una interposició entre la presa de decisions i la ciutadania. La
seguretat econòmica, que és essencialment, un dret, esdevé una nosa per als
nostres rics.

Això és essencialment en el
que desemboquen les utopies liberals confeccionades per alguns acadèmics a sou
?si més no com a becaris- de les grans fortunes o dels hedge funds.

Beck no acaba de
conformar-se amb aquesta descripció pessimista. Considera que d?aquesta crisi
poden haver oportunitats per tal que la ciutadania pugui prendre partit. Si el
treball desapareix, treballem menys, o fem una mena de treball cívic i
voluntari
, més o menys consistent en ajudar els altres o en activitats que
repercuteixin en el benestar comú, que doni dret a una existència digna, ja
sigui amb una Renda Bàsica o una remuneració cívica. Beck, amb això,
descobreix la sopa d?all. No és més que allò del que paralava Proudhon,
o molt especialment Kropotkin a l?hora de parlar del Mutual Aid. Això
sí, no deixa de ser interessant que algú de l?stablishement en parli.

En el llibre, a banda de les
reflexions del professor alemany, trobem altres estudis complementaris, per
part d?altres economistes i sociòlegs, com ara la destrucció de la societat
civil nord-americana per la destrucció contínua dels salaris i el
neocapitalisme especulatiu, un altre molt interessant sobre els motius (tribals
i psicològics) que arrosseguen l?Àfrica a la seva autodestrucció, un altre
sobre islam i economia, i un altre també força suggerent sobre l?evolució de
l?economia asiàtica, així com de les raons del seu èxit.

El llibre, en el seu
conjunt, recull interessants idees, tot i que expressades en termes obtusos i
sovint inflexible. Em quedo també amb la impressió que Beck cau en la
contradicció de voler mantenir prestigi acadèmic i presència als mitjans de
comunicació dels grossos, i no poder dir el que pensa (perquè això implicaria
el seu ningunejament o l?etiqueta de radical que el suposaria tancar-lo a la
gàbia dels sospitosos habituals estil Chomski. S?hauria d?aclarir una mica. Els seus lectors li ho agrairíem.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!