Espai de Dissidència

La primera vegada que vaig
sentir el nom de Carme Chacón va ser en boca del seu avi, Francisco Piqueras
ara fa sis anys. El juliol de 2001, quan aleshores dirigia el programa La
Memòria Silenciada a Ràdio Contrabanda, vam dedicar-ne un a la
revolució del 19 de juliol de 1936. Aleshores tenia vuitanta-un anys, tot i que
va apujar els inacabables graons que donaven a un darrer pis que donava a la
Plaça Reial, esdevenia un conversador i polemista infatigable. Parlava amb
indissimulat orgull de la seva néta, la Carme Chacón, i en saber que jo vivia a
Girona, em va donar el telèfon del seu despatx a la universitat on ella havia
obtingut plaça com a jove professora ?tenia trenta anys- a la Facultat de Dret
de la ciutat.

Francisco Piqueras era un
home de pel·lícula. Un Indiana Jones tan decidit com Harrison Ford i tan llegit
com Sean Connery. Probablement, de jove, devia ser agraciat i seductor.
Almenys, aquella vegada venia acompanyat de la que devia ser la seva nòvia,
almenys vint anys més jove que ell. Nascut el 1920 a Alcubierre, el 36 està
disparant trets contra els feixistes. Militant de les Joventuts Llibertàries i
de la CNT, als setze anys és a la Columna Vivancos. Combat a Belchite,
Alcanyís, Tremp,? on s?afegeix a la mítica 26ena Divisió ?antiga Columna
Durruti- S?exilia a França, torna clandestinament a Espanya, empresonat
diverses vegades, on serà un dels heroics recomponedors, en una tasca sisífica,
de la CNT clandestina. Paral·lelament tindrà una destacada tasca com a teòric i
historiador, amb més d?una desena de llibres, especialment dedicats a denunciar
la persecució comunista a la reraguarda catalana el 37 i el 38 i les seves txeques
i batallons disciplinaris.

Piqueras era un incansable i
apassionat anarquista. De vegades cometia excessos, sobretot verbals. Prova
d?això és el programa de ràdio en què participà al costat d?Abel Paz i Enric Cassanyes, i que podreu seguir si us interessa. Sovint podia semblar excessivament radical i intransigent, tot i que, sense conèixer-lo gaire, traspuava la típica generositat inherent als vells
llibertaris.

Com us deia, en parlar de la
seva néta, se l?il·luminava la mirada. Alhora, no estalviava que entre tots dos
existia una intensa relació d?amor-odi. N?estava orgullós que la Carmen Chacón
hagués sortit una noia tan brillant, fet gens estrany entre famílies
anarquistes, perquè ja se sap, la manera com es reconeixen els militants
llibertaris era a partir del tamany de la seva biblioteca. A la vegada, estava
molt disgustat que hagués acabat amb el Partit Socialista, perquè no deixava de
significar la caiguda en una organització d?inspiració marxista, això és,
d?aspirants a burgesos, de manipuladors de les classes desafavorides, i de
perfeccionadors dels mecanismes de control de l?estat.

Després del programa, vam
fer una sobretaula de dues hores. Vaig connectar molt bé amb el vell Piqueras.
Vam intercanviar telèfons i adreces, perquè aleshores jo estava elaborant la
meva tesi doctoral, i volia extreure unes quantes opinions seves. Vam conversar
telefònicament un parell de vegades. Ell va tenir la deferència d?enviar-me un
dels seus llibres, absolutament interessant alhora que de nul·la circulació; Servicio
de Investigación Militar. Los crímenes cometidos por el Partido Comunista
Español en la Guerra Civil 1936-1939, d?aquests que enllaçen amb la
rigorosa tradició d?una historiografia autodidacta.

El setembre de 2002, poc
d?un any després de conèixer-nos, va morir. Al cap de poc, vaig enviar un
correu electrònic a l?avui ministra expressant els meus condols i oferint-li una còpia del programa. No em va enviar mai cap resposta. Tampoc jo la
vaig trucar en el seu moment.

Potser per aquests atzars,
sempre he estat molt pendent de la carrera política d?aquesta noia d’Esplugues,
cinc anys més jove que jo. Crec que té aquest doble vessant, del talent, i de
deixar-se arrossegar pel costat fosc de la força. És evident que no podrà
solventar el problema de la vivenda. El seu avi ho tenia més clar. És molt
probablement que el 1934 participés en la llarga vaga dels lloguers en què la
CNT va aconseguir frenar els especuladors. Amb la Revolució també van
aconseguir una altra fita. Van rebaixar, per decret, a la meitat, les rendes que
calia pagar. Carme, tan de bo que el teu avi, des del més enllà, t?inspiri en la teva acció!

El programa de ràdio el
podeu baixar a la plana;

http://www.ateneuenciclopedicpopular.org/antiga/indexsecions.html

Posteriorment cliqueu la
pastilla (Història) i cap al final, cliqueu (juliol del 36 A) i posteriorment,
la segona part, (juliol del 34 B)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!