Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

8 de juny de 2007
1 comentari

Nuria Pórtulas, còctels molotov i llibretes blaves

Ahir el semi-seny es va
imposar, i una persona innocent, va poder sortir de la presó. Avui,
afortunadament, la Núria Pórtulas pot ser a casa amb la seva família.
Malauradament, el seu cas ha servit per catalitzar una rebel·lió popular on botiguers,
mestres, nens, anarquistes o votants de Convergència i Unió ens hem unit per
aturar l?estupidesa i el calculat absurd que determinades forces han imposat.

No em posaré a analitzar en
profunditat les motivacions que han dut algú obertament innocent a passar
inacabables mesos en una presó llunyana, tractada com un delinqüent i sota una
terminologia que fa de qualsevol un apestat cívic. M?ho estalvio per
estalviar-me problemes. Sí que en canvi, em disposo a exposar els febles motius
pels quals qualsevol persona, sense un motiu aparent, pot veure la seva
quotidianitat convertida en un infern per la ineptitud i mala fe d?altres
persones. No està de més recordar Kafka i el seu procés, ni tampoc l?Èric
Beltran (salvat per ser menor).

Allò que en diuen proves de
l?acusació:

Primera. Al seu ordinador hi
havia instruccions en portuguès per a la fabricació de còctels molotov. Vaig a Google. Col·loco
aquestes paraules al cercador, I apareixen 189.000 planes entre les quals
qualsevol pot trobar descripcions. No només això, em penso que qualsevol que
hagi anat a una universitat deu haver tingut entre les mans, més lluny o més a
prop papers d?aquesta mena. Sense anar més lluny. Corre el maig de 1986, sóc a
magisteri a l?Autònoma, fent primer. El nostre professor de sociologia,
envoltat de companys seus de generació, ens sotmeten a una inacabable
conferència sobre el maig de 1968, i de les seves aventuretes de vint anys.
Està clar que busquen enlluernar les noietes de la classe, a veure si els
quarentons progres pesquen alguna cosa. Entre l?exposició sobre aquestes batalletes,
apareixen fanzines amb instruccions detallades ?en francès- sobre com
fabricar aquests explosius casolans. Corre el maig de 1999. Mentre sóc en una
visita a una escola finlandesa ?en aquells moments sóc coordinador d?un
projecte educatiu internacional Comenius, la directora i regidora del
poble, que coneix la meva passió historiogràfica em presenta el seu pare, un
home ja gran, veterà de la Segona Guerra Mundial. Ja octogenari, i entre
aiguardent i sauna, m?explica els orígens del Còctel Molotov.

Amb posterioritat al pacte
entre Hitler i Stalin d?agost de 1939, pel qual els dos dictadors decideixen
repartir-se l?Europa de l?est, conegut com a Pacte Ribbentrop-Molotov (el nom
dels respectius ministres d?afers exteriors), s?acorda que els Països Bàltics i
Finlàndia passaran a ser annexionats per la Unió Soviètica. Així, els russos,
després de la negativa finlandesa a cedir davant les seves apetències
imperials, ataquen el seu veí l?hivern de 1939. El que suposen un passeig
militar, acaba com el rosari de l?aurora. Uns soldats finesos disposats a tot
improvisen un explosiu casolà amb ampolles de vodka finès, benzina i unes
metxes que descobreixen, poden posar fora de combat uns tancs soviètics de baixa
qualitat ?els mateixos que amb gasiveria havien venut a preu d?or, a la
República espanyola. En homenatge al sàdic i estúpid ministre rus, Molotov, els
finesos l?hi dediquen el descobriment. El senyor Koivula, el veterà de guerra,
m?explica detalladament com preparaven els explosius, i com preparaven les
seves emboscades, sempre silenciosament entre inacabables boscos nevats.
Després d?una heroica resistència, els finesos acabaran perdent la guerra,
tanmateix els soviètics tindran unes pèrdues enormes en uns combats que
s?allargaran diversos mesos. Em pregunto jo… El jutge del Olmo haurà de
demanar l?extradició del senyor Koivula per explicar-me coses dolentes? Per
cert, que l?historiador militar Anthony Beevor i Liddell Hart també ho
expliquen als seus llibres sobre la segona guerra mundial.

Segona. Segons sembla, en un
missatge electrònic de Surroche s?explica que Berlusconi visitarà a Aznar i la
culmina, literalment, a la Núria, a fer ?alguna cosa?. Quina? Convidar-lo a
spaguetthis? Tirar-li un pastís de merenga a la cara, regalar-li un disc de la
Isabel Pantoja?  Jo pensava que en un
sistema judicial d?un país democràtic, la prova fefaent, i no la suposició,
esdevenia la base de tota acusació. En fi, la de tira de vegades que jo hauré
escrit als meus correus electrònics l?expressió, ?haurem de fer alguna cosa?.
La darrera, va ser a la meva germana. Per l?aniversari de la meva mare,
?hauríem de fer alguna cosa?. Espero que el del Olmo no interpreti això com,
vés a saber què!

Tercera. La llibreta blava. Segons
l?acusació, Pórtulas portava una llibreta en la qual hi havia expressions
referides al cas Surroche (per cert, respecte a aquest senyor també hi ha més
suposicions que proves), amb algunes anotacions personals referides a edificis
institucionals, horaris, i altres coses.

Estic horroritzat. Com a
escriptor, des de fa anys, sovint porto amb mi una llibreta negra on apunto
coses només lògiques per a mi. Quan he d?improvisar un article, quan espio
converses alienes per anar armant personatges ficticis, prenc nota d?alguns
detalls sobre cotxes ?en alguna ocasió de policia o ambulàncies-, i, fins i
tot, en la meva llibreta de l?any 2003, apareix diverses vegades la paraula
?terrorisme?, perquè és un dels temes fonamentals de la meva novel·la Geníssers,
que ha aparegut publicada aquest any, i en la qual, es prepara un gran
atemptat.

Així doncs, ningú no és
innocent per al Tribunal de Orden Público. I encara menys algú com jo, que ha
escrit llibres i articles sobre el moviment llibertari ?entre ells, una tesi
doctoral- que és la meva especialitat historiogràfica, i tot i no militar en
cap altra organització que no sigui el Barça i l?Associació de Veïns de la
Devesa, si poseu al Google el meu nom, i al costat el mot ?anarquisme?,
apareixeran 466 entrades, si hi poseu ?anarquismo?, 135.000, i si hi poseu
?anarchism?, seran 32.400. Encara pitjor. Tinc coses publicades a la revista
?Libertaria? on faig una anàlisi heterodoxa dels atemptats de l?11-M, també
alguna ressenya al butlletí d?un arxiu (Archivio Pinielli) especialitzat en
termes anarquistes. A més, sóc amic d?un dels autors del Dizionario
biografico degli anarchici italiani
. Vaja, una Italian connection en
tota regla

 

En fi, ens hem de felicitar
que, fins ara, la Núria estigui lliure. Ens hem de preocupar de tenir un estat
que cada vegada més recorda la Rússia Tzarista o l?Staliniana (que per al cas,
és el mateix)

  1. Com a mínim, fitxat ho deus estar, no? No m’explico com encara vas tan tranquil pel carrer -oh, i fent classe al jovent, a més a més!On hem arribat?-. Si és que vivim en un estat de pandereta i castanyoles…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!