Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Post on, en directe i minut a minut, analitzo a raig les eleccions municipals i autonòmiques del 27 de maig de 2007.
20:22; Després d’alguns problemes informàtics, em dedico a llegir els diferents resultats.
Les enquestes són el que són: serveixen per preveure resultats i marcar tendències, més que no pas a tenir una idea clara el que succeirà.
Primera conclusió del dia. Si no vaig mal errat, la constatació inapel·lable és el gran desencís de la política reflectit en una abstenció creixent. I això que l’enquesta no parla de vots blancs o nuls
20:30; Algunes dades més. Poc concloents. Si hi ha algunes tendències que s’endevinen són: erosió suau, encara que imparable d’un PSC amb greus problemes d’imatge, especialment reflectit en un alcalde de Barcelona que tracta de passar d’esquitllentes les seves sigles. Una recuperació moderada de CiU, tot i que perdent algunes ciutats emblemàtiques com Tarragona. Erosió d’Esquerra i caiguda lliure de IC. No m’estranya, tenint en compte la seva submissió al PSOE i un Zapatero en procés de descrèdit. El fantasma de Ciutadans sembla que s’esvaeix. I una probable bona notícia. El meu col·lega Jordi Navarro, amb qui he compartit taula rodona i micròfon a la ràdio, sembla que s’estrenaria com a regidor per la CUP a Girona. Per cert, que la CUP apareix a alguns llocs més. El PP, a Catalunya, com sempre. Uns apestats, tot i que sembla que allà on hi ha immigració desbocada, com Badalona, semblen tenir bons resultats.
20:48: Poc abans dels resultats definitius, apareix en el rostre de Puigcercós un gest de preocupació. L’abstenció serà molt alta. Es pot entendre com un càstig a la classe política. Primer, la ciutadania és conscient que els polítics, i en especials, els municipals, no tenen solució als greus problemes com els de la vivenda o la seguretat. Segona, la vergonyant actuació que ha demostrat una destacable capacitat de claudicació i submissió davant el poder real de l’estat i d’aquelles forces vives a qui no havien parat d’encoratjar les darreres dècades. D’aquí uns minuts sembla que tindrem dades més concretes i trobarem també el que succeeix a nivell de municipis. Així serà més fàcil obtenir una radiografia més detallada.
21:05 Segueixo TV3. La fórmula de fer un debat amb representants dels partits al Parlament no em sembla massa interessant. Els ponents estan tensos, no diuen el que pensen o no pensen el que diuen. Estan més pendents dels resultats que de la Terribas. Crec que seria més idoni utilitzar alguns analistes més o menys professionals o reputats, independentment de les seves preferències polítiques, i sobretot, apolítiques. D’altra banda, mentre s’esperen resultats oficials, reitero la meva bona notícia. La CUP comença a tenir un pes important, si més no, a nivell municipal. Em sembla una excel·lent reacció respecte a l’efecte Ciudadanos. Veurem què passa a Barcelona
21:22 Primers resultats oficials. Es consolida l’abstenció i la idea de pocs canvis.Semblaria una certa estabilitat, i una imparable espanyolització territorial, gràcies a un PSC cada vegada menys C i que fa temps va perdre la S, i al qual se li fa més grossa la (E). En tot cas, sembla desinflar-se CiU, els dirigents dels quals es mostren molt nerviosos. La por a la decadència els col·loca en una situació difícil, sobretot perquè els pot causar un conflicte d’identitat força gros. La pèrdua de Tarragona els fa mal, i el no increment determinant de Girona i Barcelona els deu coure força. Proliferació, d’altra banda, de partits xenòfobs, que potser acaben fent empal·lidir a un Antonio Robles desconsiderat amb el país que l’acull, que no fa cap esforç d’expressar-se en català.
21:40. Ridao fa una anàlisi tova de l’abstenció. Fa el gest de no voler aprendre res de res, un fet poc intel·ligent. Sobta sentir les seves conclusions, i més tenint en compte el nombre d’hores que s’hi va passar fent un estatut que, al final, van tirar a les escombraries. Segona qüestió, a Girona, el PSC es fa unes patacades monumentals. A La Bisbal, perden fort. A Figueres, un mediocre Armengué perd la meitat dels seus escons. O una de dos, o Santi Vila, un tipus brillant governa, o un altre brillant Canet s’arrisca a fer d’alcalde amb el PSC. Realment, Figueres es mereix una millor política. De fet, a la majoria de Girona, els partits espanyolistes van reculant, i mirant la web de les eleccions municipals a nivell d’estat, es percep que CiU guanya més alcaldies.
22:25 Problemes informàtics. Acabo d’escriure un post que no s’ha penjat. El meu vell ordinador, m’ha fet el mateix que Zapatero als catalans. Ens ha deixat penjats. Primer criticava Antonio Robles, que ha tingut la segona intervenció, en español, por supuesto. Em pregunto què haguessin pensat si jo m’hagués expressat en castellà quan vaig ser convidat una vegada a una emissora francòfona, a Bèlgica? A nivell d’Espanya, s’obverva uns quatre punts favorables al PSOE respecte del PP. Això podria representar dues coses. El discurs apocal·líptic del PP no ha servit per a res, i alguns del partit haurien d’anar plantejant de portar a galeres a Rajoy, Zaplana i Acebes. Apareix, de cop, Esperanza García, de Ciudadanos, el partit de l’espanyol emprenyat. Fracàs absolut. Me n’alegro. Una vegada ja han marxat els intel·lectuals delerosos de fotos i espectacle, ja només queden els oportunistes i els ressentits. La cosa va de baixa. Lerroux, de moment, es queda contentet a la seva tomba.
Apareix també la Mayol. Entona un mea culpa. Més aviat, es tracta d’un càstic per mea (rse en los pantalones cuando Zapatero estornuda) Els ex-comunistes, és a dir, aquells que en el seu moment ja van trair Catalunya a ordres d’Orlov i Stalin, han fet el de sempre. Semblar d’esquerres, mentre es viu la vida des de la perspectiva de la banda de muntanya de la Diagonal
22:45 Apareix el delegat del govern espanyol, José Montilla. Fa un d’aquests discurs de fals triomfalisme, un ritus de cohesió tribal, d’autoafirmació grupal. Diuen que han guanyat les eleccions. És veritat, són els més votats, amb un 32 %. Tanmateix, resulta que si sumem les pèrdues del tripartit, sumen quatre punts de desgast. Si afegim el perdut per l’altíssima abstenció, resulta que el PSC ha perdut 200.000 vots, prop d’un vint per cent del 1,1 milions de les del 2003, CiU i ERC n’haurien perdut 90.000 vots, IC i el PP uns 80.000. Francament, ningú no està per tirar coets.
22:55 Alberto Fernández Díaz s’emprenya pel mal que ha fet Ciutadans. Ara bé, el que acabo de veure és que Zapatero acaba de perdre les eleccions generals de 2007-2008. El gran desgast de vot absolut que ha tingut a Catalunya, amb pèrdues properes al vint per cent, i més en unes eleccions diferents i específiques com són les municipals, evidencien el descrèdit i la decepció que els socialistes han propiciat entre la societat catalana. I el PSOE guanya i perd les eleccions a Andalusia i Catalunya. Sense els milions de vots d’aquests espais, Zapatero ho té fatal.
ERC està pagant cara la seva submissió al delegat del govern. La CUP pot fer mal en un futur. Ja se sap la naturalesa ambivalent dels republicans al llarg de la història. Tanmateix, l’electorat castiga que estirabots com el de la calçotada d’en Vendrell no siguin preses seriosament. En fi, unes quantes lliçons. Per cert, que la Terribas li acaba de tirar un dard a en Ridao, quan explica que Esquerra perd l’adjectiu Republicana i el complement del nom de Catalunya.
23:20 Patacades camuflades. Felip Puig acaba d’explicar un fet cert. La qüestió de les candidatures fantasmes, que han servit per maquillar els resultats de partits com el PP, el PSC, i també, de vegades ERC, IC i Ciutadans. Algunes d’elles aguantades per esparadrap, i que serveix per dissumular el descrèdit de la política. No veig dades de vots nuls ni en blanc, que en algun moment n’he vist superior al tres per cent. El cert és que 46 de cada 100 ciutadans ha passat de tot. De fet, en el debat, pràcticament ningú, a partir de les deu de la nit, ja no fan referència. Potser durant una setmana alguns editorialistes se’n lamentaran. Després, gràcies a la nostra memòria de peix, tothom se n’oblidaran, i governaran -o faran veure-ho- com si no hagués passat res.
Mira, surt ara l’Esperanza Aguirre (la cólera de Dios), Grande de España, felicitant-se de conèixer-se ella mateixa. No m’estranya que hagi guanyat, amb uns socialistes tan mediocres a la capital d’Espanya.
23:35: Resultats globals d’Espanya. Empat tècnic entre el PP i PSOE. Finalment, allò que havíem especulat algunes hores abans, no s’ha produït. Per tant, l’estratègia apocal·líptica manté prou aval per continuar utilitzant-la. Això farà que probablement, l’ofensiva mediàtica contra els catalans, que s’havia moderat lleugerament durant els últims mesos, tornarà amb més força, si cal. Atès que el PSOE no mourà un dit per nosaltres, el nostre ressentiment desgastarà encara més als socialistes en les generals. De fet, tot just ara, apareix Rajoy content. Crec que ja tenen clar que tenen moltes possibilitats de recuperar la Moncloa. I que la tindran durant molt de temps, això sí, amb menys ganes d’engrescar-se en aventures militars.
Bé, ara deixaré el bloc. La nit electoral s’acaba, i els analistes ja tindran més temps de mirar-se amb calma els resultats. Una darrera conclusió. Males notícies per als socialistes, amb algunes victòries pírriques. Sense ser del tot bones, els convergents poden anar a dormir una mica més tranquils, agunten, i això és una bona notícia. Preocupació a Esquerra. La seva aposta pel delegat del govern no sembla haver agradat al seu electorat. I després de cagades tan monumentals com la sisena hora (per cert, la Cid ha fet el ridícul a Amposta, espero que la facin quedar una hora més a la seu) Iniciativa pot no anar a dormir massa tranquil·la, percep ja la decadència. El PP, com si res, està tan acostumat a recular, que ja ho encaixen tot. Ciudadanos, desil·lusió, i probablement una mica de desconcert. Sort que aviat juga la selecció espanyola de futbol i podran cridar sense problemes. I els de la CUP, contents, a fer el paper d’espantapolítics.
Bona nit a tothom (o com diria Saura, a totes i tots)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un post tan llarg i que no renuncïis a anar-lo llegint diu molt en favor del redactor. Bona crònica per a un que estava treballant durant l’escrutini i fins la matinada, i per tant em vaig perdre totes aquestes sensacions, les cares dels polítics aguantaespelmes a la tele, entomant l’abstenció i l’erosió dels seus partits. Com sempre, l’endemà tothom ha guanyat, en una mesura o altra, i el qui ha perdut -tots, entenc- diu que es manté. Mais de o mismo.
A destacar la patacada d’Esquerra en alguns llocs. Estic emprenyat amb ells perquè m’han tret el meu vot de sempre. Els votava des dels anys vuitanta, però ara trigaré a tornar-ho a fer. A nivell municipal, la resposta són les CUPs. Es presentaran a les eleccions al Parlament? Es podria vertebrar una alternativa independentista de debò, ara que ERC s’ha venut per unes cadires i un plat de lentejas españolas?