Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Una de les coses que es
constaten en aquesta darrera setmana de campanya és l?extraordinària despesa
feta en cartells, llibres i programes que tenen possibilitats de governar.
Gràficament impecables, alguns d?ells ben escrits i redactats, probablement per
guionistes professionals, amb un gran treball de Photo Shop i programes
similars que abelleixen candidats… Com diria Mikimoto, hi ha pasta gansa!
Quan es veu tants diners
malbaratats en prospectes que no llegeix pràcticament ningú, es demostra que hi
ha una gran por. Es percep un sentiment d?incertesa que desmentiria les
enquestes electorals. N?hi ha per preocupar-se. Penso que hi haurà uns índexs
d?abstenció molt grans, i això, com a danys col·laterals, pot perjudicar els
partits forts, especialment el vot socialista, i en menor grau, el Convergent.
Jo no sé vosaltres, en les enquestes que m?he mirat, no he vist a penes
referència al parcentatge de gent que decidirà no votar. Això resulta força
simptomàtic. I si hi hagués una abstenció, posem per cas, a Barcelona, que
s?acostès al cinquanta per cent?
Bàsicament indicaria que la
ciutadania no es deixa entabanar fàcilment. Després de les experiències dels
darrers cinc anys, on els autèntics amos del poble i de les ciutats no els vota
ningú, i tenen posats els seus diners en el totxo, hi ha una sensació
general que, governi qui governi, ningú no resoldrà els seus problemes.
S?evidenciarà la gran hipocresia i demagògia de la major part de polítics,
especialment dels partits que ens recorden constantment que són d?esquerres (dime
de qué presumes y te diré de qué careces, diuen en espanyol). L?especulació
no la pensen parar, i per tant, qualsevol política d?habitatge mantindrà un
caràcter de pedaç que si servirà per alguna cosa, serà per a enriquir a
determinades empreses que subcontractaran altres empreses. Sobre la immigració,
el mateix. Molts en faran demagògia sobre els perills (o els suposats
beneficis) de nouvinguts. Alhora que hom pot malparlar, els grups de poder es beneficien
del treball dels immigrats expremuts, en aquesta gran trituradora de vides que
representa un capitalisme que no es caracteritza precisament pel seu
humanitarisme. Molts, parlaran de seguretat i prometran més policies… si no
es canvia el codi penal i s?està disposat a sancionar amb duresa els delictes,
ni que posessin la legió estrangera, no servirà per a res. Els ajuntaments, en
tots aquets temes, no tenen res a dir. Únicament, si són una mica grossos,
provaran d?aplicar la seva política clientelar de sempre, i sobretot, si són d?aquets
que diuen ser d?esquerres, aniran subvencionant ?zánganos? i paràsits,
de l?estil del grupet d?amics empresaris que estableix l?IKEA de la nostàlgia a
la Fira d?Abril.
Jo ja fa catorze anys que
els especuladors em van comminar a exiliar-me de Barcelona (un ajuntament d?esquerres,
suposadament enrotllat i format pels néts que van establir txeques
arreu, i que avui també es dediquen a caçar anarquistes com la Núria Pórtulas, de
la mateixa manera que a l?era d?Stalin) Potser si hagués conservat el meu dret
a vot a la meva ciutat (i la dels meus avantpassats des de 1898) , votaria en
Trias. Almenys no presumeix de res.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui m’ensenyaven un programa del PP, uns colors molt bonics, sí, però han escrit "expectacularmente"…
PD: "dime de qué presumes y te diré de qué careces, diuen en espanyol". Quina casualitat! Diem el mateix en castellà! 😉