Geníssers

Xavier Diez; Geníssers. El Cep i la Nansa. Col. El
Cram, núm. 8. Vilanova i la Geltrú, 2006, 291 p.

a fa
temps que la narrativa catalana va deixar d?acostumar-se a veure obres
extremadament crítiques contra una societat que en els darrers anys ha vist
eixamplar desigualtats i distanciar-se, geogràficament i psicològica, les
comunitats culturals que la componen. Tret d?algunes excepcions, al llarg del
pujolisme havien abundat novel·les d?Eixample, de situació, trames insulses i on
els personatges no eren representatius de la complexa composició de la societat
catalana. En l?actualitat, quan la gauche divine ha conquerit el nord de
la Plaça Sant Jaume, sembla anunciar-se un retorn al disseny sofisticat i buit,
des del qual menystenir els conflictes centrals d?una perifèria cada vegada més
extensa, o relegar els problemes socials a marges secundaris.

La
literatura, més enllà dels seus valors estètics, ha de servir per llegir les
realitats que amaguen els discursos oficials. Ha d?ésser provocadora. Ha de
resultar útil per tal que els historiadors del futur puguin veure realitats
obviades pels administradors del cànon. Ha de mostrar allò que no sempre surt ni
a les notícies ni als debats públics, i que els assagistes no gosen tractar. En
aquest sentit, Geníssers pot considerar-se com a una obra contracorrent,
trencadora amb els esquemes preestablerts de la narrativa catalana
actual.

Sinopsi

Albert Torres, llicenciat en filologia àrab i professor de
secundària escèptic i desencisat, porta una doble vida. Conjuga una existència
ordenada, relativament benestant i tranquil·la amb una secreta condició d?espia
per als serveis d?intel·ligència militar. Com a expert traductor es dedica a
investigar les diverses xarxes islamistes que s?estenen entre la immigració
magribina als suburbis de les ciutats catalanes, alhora que ensenya català a
alumnes estrangers acabats d?incorporar al seu institut. La seva responsabilitat
investigadora, habitualment de baixa intensitat, canvia el dia que l?encarreguen
infiltrar-se a una ONG on se sospita hi ha un dels responsables d?Al Qaida, qui
aparentment, ha d?organitzar un gran atemptat. Aquest cas no és com els altres,
perquè aquest nou imman és casat amb l?Àngela, el seu amor de joventut, i
això desvetlla els fantasmes del passat, evidencia els límits del present i
dibuixa un futur inquietant. Els discursos sobre immigració, els canvis sobtats
en el paisatge d?un país que es transforma dramàticament, la fràgil convivència
entre comunitats, el paper de la religió, apareixen com a un context que, en
realitat, esdevé l?autèntic protagonista d?aquesta història. Com en una
inacabable pluja, els antagonismes socials muts, encara que persistents,
amenacen amb desbordar-se. Tanmateix, i tal com ens mostra la realitat, res no
és el que sembla en aquesta ficció política i social poc habitual en el panorama
literari català.

Una polèmica
anunciada

Geníssers promet ser una novel·la
polèmica. Políticament incorrecta, tractant sense complexos ni prejudicis els
aspectes més delicats que condicionen l?actualitat de qualsevol societat
europea. Els dramàtics canvis socials provocats pels efectes de la
globalització, i encarnats en el fenomen de les migracions i les difícils
relacions entre comunitats empobrides en un marc suburbial, podria considerar-se
com el paisatge principal en el qual es desenvolupa una història presentada a
partir de finestres entelades. La majoria de personatges semblen coexistir
indiferents, reclosos a dins les seves pròpies habitacions, sense poder saber
que s?esdevé més enllà dels vidres respectius. La gran rasa social que
s?eixampla dia rere dia apareix disfressada d?antagonismes religiosos entre dues
comunitats aparentment enfrontades. Malgrat tot, en el fons, com es fa palès a
mesura que avança la lectura, hi ha massa experiències comunes, massa interessos
confluents, malgrat que pocs en siguin conscients.

La
metàfora dels Geníssers ens remet a
la traïció inconscient i alienadora que fa a la majoria de la ciutadania actuar,
sovint per omissió, en contra de tota racionalitat, tot deixant-se seduir per
l?atracció de l?abisme, per l?acció nihilista, pel deixar-se portar i arrossegar
per interessos aliens. Els geníssers
eren sanguinaris i fanàtics soldats
d?elit al servei del soldà otomà. Les tropes de xoc de l?Imperi Turc … i en
realitat, eren els alienats fills de cristians assassinats. De la mateixa
manera, en l?actualitat una munió d?individus acaba a l?entusiasta servei dels
seus enemics.

En
una trama políticament incorrecta, la història posa en evidència la buidor i la
hipocresia dels discursos benintencionats sobre l?emigració i deixa al descobert
la gran capacitat dels poders fàctics per manipular la col·lectivitat a partir
dels fantasma de la por. La societat del país, com qualsevol altra societat
occidental és terriblement cínica quan utilitza discursos edulcorats sobre els
presumptes beneficis de la immigració i la multiculturalitat, i alhora, redueix
a un semi-esclavatge a centenars de milers d?individus arrencats de la seva
terra. Per la seva banda, la religió apareix com al catalitzador d?una societat
humiliada que serveix per tal que els cacics comunals puguin mantenir dominats
moralment una comunitat atemorida. L?opressió, acaba degradant opressors i
oprimits, en un calidoscopi de dependències. Tots acaben esdevenint geníssers destinats a fer mal a sí
mateixos, a uns pressumptes antagonistes amb qui tenen massa coses en comú. La
irracionalitat, sempre acaba afavorint els beneficis d?unes elits que s?ho miren
des de la distància del poder.

Parlar sense complexos d?una temàtica sensible i afegir un
tractament heterodox podrà ocasionar alguna indignació. Tot i que si hi ha
alguna fatwa, provindrà, sens dubte
d?algun progressisme papanata, que veu com es destrueixen sense pietat uns
arguments que, a la pràctica, han acabat fracassant. Malgrat tot, l?autor, que
probablement serà acusat de reaccionari per part dels talibans de la
multiculturalitat, ofereix un discurs optimista, un missatge segons el qual, la
sinèrgia comunitària és possible. No pas
a partir del respecte a tradicions ancestrals ni fent cas de les receptes
il·lusòries dels abonats a les bones intencions, sinó des de la idea que només
la consciència compartida es fa possible generar una comunitas.

De
l?heterodòxia d?aquesta novel·la, també caldria fer referència a qüestions
d?estilisme. Tant la portada com l?estil gràfic del llibre resulten tan
agosarats com el contingut. El Cep i la Nansa, des de Vilanova edita una obra, a
tots els nivells, sense complexos, i amb una gran ambició, a tots els nivells.
Una ambició, que entre altres coses, pretén obrir un debat, de nou, tant de
formes com de fons.

Una
novel·la, en resum, interessant, amb una bona tensió narrativa, amb girs
inesperats que posen en evidència totes les contradiccions, tant dels
personatges com de les situacions, que sembla més una fórmula de disfressar
literàriament un assaig sobre els canvis i transformacions socials d?aquest
país, i la manipulació de la societat mitjançant la por. De fet, l?autor prové
precisament del camp de la historiografia i de l?anàlisi periodística, fet que
no li ha impedit desenvolupar una trajectòria com a poeta. I precisament Geníssers, que compta amb un postfaci
interessant on s?emmarca la redacció de l?obra, representa una simbiosi entre
ambdós vessants; l?anàlisi política i social, i l?ús de recursos poètics per
adobar una història sorprenent.