Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

7 de febrer de 2007
5 comentaris

Oleguer Presas

Si l’Oleguer Presas no fos un jugador professional del Barça, podria ser considerat, sense exageracions, com a un jove intel·lectual solvent, un pensador brillant, i una veu autoritzada a parlar en nom del seu país. Ho demostra dia a dira en les seves intervencions, sempre ponderades, als mitjans de comunicació, als seus escrits, i amb la seva actitud personal i de compromís.
Si, a més, fóssim en un país normal, veuríem la seva signatura a Le Monde, Libération, La Reppublica o The Guardian.
Tanmateix, l’Oleguer Presas és un excel·lent jugador de futbol. Ni és ràpid, ni especialment habilidós, encara que amb una extraordinària visió de joc, capacitat de sacrifici i habilitat per posicionar-se en espais estratègics. I, és, a més, campió d’Europa. Malauradament, aquestes qualitats seves fan que el país no prengui les seves idees seriosament. I, tot i a penes utilitzar el cap al camp de futbol, l’arrisca en el de la política i la societat, fet que l’honora i mereixeria un reconeixent entre tot el gremis de gent que escrivim. En un món, com el futbol, on no destaca la cultura ni el debat en profunditat, a Oleguer fàcilment se’l caricaturitza a partir de la definició antisistema. I antisistema és aquesta mena terme fàcil que, simplement, oculta el  més pertinent de dissident.

Hem d’estar agraïts a Oleguer per la seva valentia intel·lectual. Per no callar el que pensa, i sobretot, per ser crític amb un sistema cada vegada menys just i democràtic. Molt probablement la seva sinceritat el pugui posar en més d’un compromís. No m’estranyaria que l’Audiència Nacional el volgués espantar una mica amb una de les seve querelles preventives, ni que des de determinats àmbits mediàtics, es tracti de desacreditar-lo, ni que des dels camps de l’Espanya profunda hagi de sentir de tot. Potser encara li falta madurar, temps i lectures. Potser li cal refinar encara més el seu missatge i estil discursiu. Tanmateix, i per sobre de moltes patums inflades pel l’entremat mediàtic, Oleguer, avui per avui, és l’intel·lectual del país que, en termes futbolístics, els té més ben posats

  1. Per demunt de la raó està el coneiximent o el seny. I per moltes raons que hi haguen a nosaltres aquest tema no ens interesa entrar-hi de forma tant manifesta i directa.

    Hi ha a qüestions més greus que ens afecten més.

  2. En realitat Kelme ja fa temps que es fan el boicot a ells mateixos. El seu material és infame, inútil i lleig.
    Salutacions i felicitats pel bloc, que per cert, ja he promogut més enllà de l’atlàntic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!