Espai de Dissidència

Ho confesso. M’agradaria ser abstencionista, encara que encara no he
tingut el valor de ser-ho, de moment. L’urna manté un poder seductor
sobre mi, tot i desconfiar obertament de la política de partit, tot i ser conscient que el meu vot, com diria Trotski, anirà a parar a la paperera de la història. Si més no, a la paperera de la il·lusió.
El
que volia explicar és que el perfil de l’abstencionista ciutadà de
Catalunya no és diferent al de Madrid o el de Roma. Les classes baixes,
independentment de les llengües que parlin, desconfien de les
institucions, perquè aquestes no assumeixen els seus interesos sinó és
en forma de política caciquil. I més encara quan les institucions són de
fireta i es dediquen exclusivament a administrar les lleis generals de
l’estat. La política es confessa impotent per protagonitzar un canvi
radical en la direcció d’una major igualtat social, o de millorar
decididament el benestar. Recordem l’enunciat de Vicenç Navarro: Benestar insuficient, democràcia incompleta, al qual podríem afegir; absència de solucions per als problemes quotidians? (vivenda, salaris baixos, explotació laboral, horaris infames,…) Desafecció respecte del sistema i abstenció, que és com dir, una protesta silenciosa del qual es pot queixar en Saura, encara que no sembla haver escoltat res.
Si
l’abstencionista prototípic parla castellà ho és perquè és el fill de
l’immigrant, que és com dir, la pertinença als sectors més baixos i de
menor influència de la societat (perquè sempre es parla en funció de la
identitat i s’obvia constantment el concepte classe social?) Quan l’ascensor social no funciona (gràcies en certa mesura a l’absència de polítiques actives d’igualtat) la gent, deixa de confiar, i no es molesta en aparèixer pels col·legis electorals. Per fer el paripè, millor que em quedi a casa. Al cap i a la fi, mai tants partits havien oferit tan poc!
Quan hi
ha algú que planteja fer aquestes polítiques radicals d’igualació
social, se l’anomena demagog populista, i s’esmenta el gran perill que
representa per a l’economia i la cohesió. Mireu, sinó, Chávez, Morales
i les seves nacionalitzacions. Poden ser discutibles les seves
polítiques. El que és innegable és que han aconseguit incorporar a
l’acció política estrats de la societat abans exclosos, i que els
sociòlegs benestants anomenaven abstencionistes.
Consell: Saura, inclou al teu programa electoral; nacionalització i col·lectivització d’empreses privatitzades. Jornades de 30-35 hores setmanals. Salari mínim de 1.000 ?. Impost de 100? per cada contracte temporal. Regulació del preu de la vivenda de manera que no pugui valdre més enllà d’un 10% del preu de cost, és a dir, uns 120.000 ? el pis de cent metres quadrats. Pots fer-ho des de ja, aprofitant que ets al govern. Segur que l’abstencionista prototípic et vota, després.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!