Interrogo el meu entorn, i més enllà del rebuig d’un atemptat com el del Nadal, continuo sentint que el procés de pau d’Euskadi ha d’anar endavant, evidentment amb solucions polítiques. Una treva sempre comporta un cessament d’hostilitat entre dues parts. Els mesos sense atemptats no han comportat una menor pressió en contra de l’independentisme basc, violent o no. L’Audiència Nacional ha mantingut la seva posició agressiva, on si bé s’explicita la separació de poders, en el fons implica una desautorització de qualsevol conversa que desemboqui en un canvi de l’statu quo. D’altra banda ha mancat voluntat i/o coratge per tal que l’estat fes gestos d’aproximació que pogués implicar una sortida suficientment digna a ETA. El resultat era d’esperar.
En aquest context la pau continua essent tan possible com abans. Simplement, l’ambient resulta tan complicat com ho era anys anteriors. I no depèn tant de grupúsculs armats, amb escasses possibilitats d’influència política, com d’una voluntat sincera de posar fi a un conflicte polític, encara que això costi unes eleccions. Zapatero està perdent la seva darrera oportunitat d’esdevenir un estadista, en comptes d’un simple polític més. I el PSOE està resolent fatal els seus dilemes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!