Ryanair estafa! o l’alt preu del baix cost

Els meus lectors habituals s’hauran adonat que fa una desena de dies que no he fet cap post. Imaginen bé. Unes breus vacances terapèutiques que impliquen també obviar durant una setmana el meu bloc. I, després d’obligacions familiars i personals, passat l’any nou vaig fer una escapada amb la família a París. Feia divuit anys que no hi anava i em venia molt de gust passejar-hi.
Al llarg de la meva vida, he agafat més d’una quarantena d’avions. Mai no he tingut cap problema seriós. Ryanair, en canvi m’ha tret les poques ganes que tenia de volar.
Allò del baix preu és una simple enganyifa. Entre complements i suplements, el preu que anuncia la companyia és sempre fictici. Ara que, si tot va bé, funciona com qualsevol altra companyia. El problema és si hi ha problemes. Aleshores el nivell de sofisticació de la perversitat i la cobdícia, com diria Matias Prats, està pels aires.

Havent reservat el vol amb antelació, en el moment de fer la tornada, em vaig presentar dins del termini establert per embarcar. Tanmateix, ja havien tancat. Havien venut més places de les disponibles i ens van deixar tirats a quarts d’onze de la nit, al cutre aeroport de Beauvois que es troba a noranta quilòmetres de París. L’alternativa que ens van donar va ser canviar el bitllet per a un altre vol que sortia l’endemà, això sí, havent de pagar setanta-cinc euros per cadascun.
Difícilment es pot reclamar perquè les condicions draconianes dels seus contractes així ho estableixen. Primer t’ofereixen un servei inadequat, a continuació et maltracten, i finalment et roben. D’això se’n diu, economia delictiva. I qualsevol estat democràtic, que defensés els drets dels ciutadans en comptes dels privilegis empresarials, faria molt de temps que hauria intervingut per fer entrar en raó als cobdiciosos accionistes, o simplement, haver-hi donat un tracte similar al d’Air Madrid.
Diuen que aquest és el preu del baix cost. Francament, els costos baixos no només impliquen la progressiva precarització dels treballadors, sinó que representen una amenaça contra els usuaris i els ciutadans. El pitjor de tot és que s’accepti amb normalitat l’estafa, i que l’estat no només la permeti, sinó que a sobre la subvencioni.
A banda d’això, viatjar en avió, ha esdevingut un acte d’humiliació. Els diversos controls pels quals es passa, escàners, identificacions…. A partir d’ara, només volaré en cas d’extrema necessitat.

Afegeix un comentari